dilluns, 17 de desembre del 2012

Apple abans i després de Google Maps



Fa mesos que parlem del que l'aplicació Apple Maps ha significat i podem treure conclusions bastant coincidents. D'acord, ha estat un fiasco. D'acord, Apple Maps no sap trobar ni el supermercat de la cantonada. D'acord, el 3D de l'aplicació és insuperable però no aporta res de pràctic si per anar a la Costa Brava m'envia al nord d'Àfrica. I d'acord, quan es va estendre la veu del desastre d'aplicació que havien creat, molta gent va decidir quedar-se a la versió iOS5 per poder seguir gaudint dels seus maps de Google mentre aquests no arribaven de forma oficial a l'App Store. D'acord? Doncs ara sembla que en aquest darrer punt trobarem desacord...
Un estudi de la consultora Chitika ens diu que, amb la recent arribada de la secretíssima App de Google Maps a l'App Store, els usuaris només han augmentat l’adopció de la darrera versió del sistema operatiu d'Apple en un 0.2% de més. Si abans de Google Maps ja eren el 72,77% els que havien canviat a iOS6, després van ser el 72,94%. I per què és significativa aquesta xifra? Igual que ha passat amb les recents enquestes electorals a Catalunya, que no en van encertar ni una, a la xarxa hi ha tendència a creure's tot el que s'hi diu. I tenen més volada les queixes dels usuaris frustrats amb la nova Apple Maps que no pas els que, tot i no ser'ls-hi igual, prefereixen assumir els desavantatges d'una aplicació dubtosa com aquesta abans de deixar de gaudir dels possibles avantatges d'un nou sistema operatiu complet.
Tenint en compte la quantitat de dispositius iOS que Apple té repartits pel món, que més del 70% ja hagin canviat al nou sistema operatiu pocs mesos després que aquest s'hagi posat a disposició dels usuaris és notori. Malgrat s'havia dit que molts usuaris no farien el canvi per culpa de la nova aplicació de mapes, el cert és que jo només en conec dos que no hagin fet l'esmentat salt, i cap per culpa dels mapes. En el primer dels casos es tracta d'un analfabet tecnològic que li importa poc el sistema operatiu que porti mentre pugui seguir fent funcionar el seu iPad, i el segon cas és més aviat per la manca de disponibilitat d'un Jailbreak per a iOS6.
Per suposat que aquestes xifres i conclusions que se n'extreuen no són absolutes. La mateixa consultora explica que a la seva darrera enquesta atorgava una adopció d'iOS6 de prop del 60%. I aquesta xifra va augmentar una vegada s'havia fet públic el desenvolupament per part de Google d'una aplicació nativa de mapes. Aquí es podria dir que la seguretat de l'existència imminent de la futura aplicació va animar als usuaris a actualitzar-se, però també és cert que el nou sistema operatiu no havia tingut gaire temps material per expandir-se. Afortunadament pels usuaris això ja és només una anècdota que, malgrat xifres, ens permet tornar a gaudir d'una aplicació de mapes com cal, la més completa, en els dispositius d'Apple. I això a l'espera que l'empresa de la poma aposti amb contundència per capgirar del tot la seva App de mapes, cosa que, em pica el nas, que no trigaran a fer. Per ara, però, i malgrat darrerament s’hagi recuperat un cert status quo, sembla clar que la història d’Apple en dispositius mòbils es pot començar a comptar en anys ‘Abans de Google Maps’ (aGM) i ‘Després de Google Maps’ (dGM), i està per veure quina de les dues serà més exitosa.


dissabte, 15 de desembre del 2012

Windows 8, un canvi (no tant) important


Windows 8 ens acompanya des de ja fa unes setmanes i les primeres crítiques són entre favorables i gens desfavorables. Una de les coses que tenien pendents els de Redmond era  completar una evolució del seu sistema operatiu sense fer soroll. I és que Windows 7 ja ho va aconseguir però considerar-lo com una nova versió és lleugerament agosarat doncs era tot el que el fiasco de Vista volia i no havia pogut ser. Aportava així normalitat a Microsoft i la possibilitat, sobretot per a les empreses, de migrar a un sistema operatiu modern, àgil i, sobretot, fiable.

La vuitena iteració del programari no deixa indiferent a ningú. Tot i entrar per la vista amb una nova interfície conserva elements característics de Windows, com l'escriptori clàssic que, a la fi, és precisament el que li treu la guspira d'originalitat amb la que havia nascut el nou sistema operatiu. Vegem-ho de prop:


dijous, 13 de desembre del 2012

L'aplicació de Google Maps ja està disponible per a iPhone


Google Maps torna als dispositius d'Apple com a aplicació de tercers. Després que Apple decidís prescindir amb l'arribada de iOS 6 i la seva aplicació Mapes, els de Mountain View ja tenen llista l'aplicació per als usuaris d'iPhone, iPad i iPod touch. Una nova interfície, navegació pas a pas i vista vectorial en 3D són algunes de les noves característiques de la nova app de mapes de Google.

Google Maps per iOS ofereix interessants novetats i fins i tot porta ofereix opcions que ja eren a Android des de fa temps. Compta amb una interfície totalment renovada per oferir "mapes detallats, precisos i fàcils d'usar", assegura la companyia. A més, permet utilitzar gestos per explorar els mapes i buscar els resultats.

Una de les seves principals característiques és la navegació pas a pas guiada per veu per a rutes amb cotxe, l'accés a la informació en trànsit en temps real de ciutats de tot el món i la possibilitat de trobar la ruta adequada també per tren, autobús, metro o a peu. De fet, aquestes opcions ja estaven disponibles per a Android, però algunes d'elles mai havien arribat a implementar-se en l'anterior etapa en dispositius iOS.

La nova Google Maps per iOS també permet trobar adreces, llocs i empreses de tot el món amb la cerca local de Google i afegeix comentaris i qualificacions sobre restaurants, bars, botiga i altres establiments. A més els usuaris poden iniciar sessió al compte de Google per sincronitzar les seves recerques, adreces i llocs preferits.

També permet veure panoràmiques 360 graus de llocs de tot el món gràcies a Street View i l'interior de més de 100.000 empreses i edificis a tot el món. A més, ofereix la possibilitat de veure imatges per satèl·lit d'alta resolució de llocs a tot el món. Tot i així, es troba a faltar una opció relativament interessant i que sí està disponible en Android, la de descarregar els mapes per a tenir-los disponibles de forma off-line i poder-los consultar sempre que es vulgui sense necessitat d'haver de dependre d'una connexió de dades. Esperem que ben aviat s'hi implementi en futures actualitzacions de l'aplicació que, d'altra banda, serà molt benvinguda.


dilluns, 3 de desembre del 2012

Ulleres per veure-hi el futur


La realitat augmentada és el terme que s’utilitza per descriure aquella tecnologia que ens permet veure més enllà del nostre món real i, alhora, sobre aquest mateix món. És habitual veure’n exemples en consoles de videojoc, com és el cas del recent Wonderbook de Sony o Kinect de Microsoft. Això sí, sempre amb els límits que ens imposa un televisor. Però si ja res ens sorprèn, sí que ho va fer Google fa pocs mesos quan va mostrar-nos les seves ulleres Project Glass, quelcom que només veiem a la ciència ficció, i només per això ja mereix tota la nostra atenció.

Project Glass és, com deia, el nom que reben unes ulleres que l’empresa del cercador vol posar al mercat en un termini relativament proper. I què poden tenir d’especial unes ulleres? Per abreujar i simplificant diré que són unes ulleres de realitat augmentada amb un telèfon mòbil incorporat, és a dir, que en comptes de pantalla, projecten la informació directament als nostres ulls. Costa d’imaginar, però quan un se’n fa a la idea les aplicacions pràctiques sí són imaginables: des d’identificar trucades veient el nom de l’identificador directament a la vista,  llegir missatges sense treure el telèfon de la butxaca, o orientar-se per una ciutat veient les indicacions directament sobre el terreny, és a dir, als nostres ulls. El més interessant, però, és el que es pot arribar a fer amb aquest sistema i que no podem imaginar, i això és el que intenta esbrinar la competència...



dijous, 29 de novembre del 2012

Barcelona és la quarta ciutat europea més buscada a Google


Barcelona és la quarta ciutat d'Europa més buscada a Google a nivell mundial, segons un estudi de Turisme de Barcelona realitzat a partir de les dades de Google Adwords. Durant el període d'octubre 2011-octubre 2012, Barcelona va arribar als 420 milions de cerques a la xarxa, 200 milions més que les registrades en el període anterior.

El rànquing el lidera una any més Londres que supera els 1.300 milions de cerques i ha deixat enrere París amb qui al 2011 va compartir el TOP-1. En segon lloc està Paris (606 milions) i, per davant de Barcelona, se situa Roma, amb només 10 milions de cerques més a la xarxa que la capital de Catalunya.

En cinqué lloc, i darrera de Barcelona a més de 115 milions de cerques de diferència, hi ha Madrid. Completen el rànquing les ciutats de Viena, Munic, Berlín, Praga, Amsterdam i Dublín, en onzena posició.

L'excel·lent posicionament de la capital catalana com a destinació turística, així com els congressos i esdeveniments internacionals que s'hi celebren com el Mobile World Congress (MWC), expliquen també aquest èxit a la xarxa.


L'estudi únicament comptabilitza les cerques que es realitzen fora del mercat domèstic i, per tant, exclou les realitzades als Estats corresponents. D'altra banda, l'estadística recull les cerques d'aquestes destinacions en els idiomes més habituals. En el cas de Barcelona s'ha comptabilitzat les paraules Barcelona, Barcelona i Barcellona, així com la seva corresponent abreviatura (BCN). També s'han tingut en compte les cerques vinculades a la ciutat, essent el cas més paradigmàtic el del Futbol Club Barcelona.

 

dilluns, 26 de novembre del 2012

Twitter: Una arma de doble tall



Les xarxes socials cada dia guanyen més protagonisme en l’activitat comunicativa d’empreses, institucions i tota mena d’entitats. Però els milions de missatges que corren diàriament per aquests canals, concretament per Twitter, són una arma de doble tall. Si són positius, poden ajudar a reforçar la imatge d’aquesta empresa o a augmentar  es vendes d’una marca, però si són negatius es produeix l’efecte contrari. Controlar tota aquesta informació o dirigir-la cap  a uns interessos determinats sembla una tasca impossible. Però moltes empreses, conscients del creixent poder d’aquests nous canals, ho intenten. La figura del community manager (professional encarregat, entre altres tasques, de millorar la identitat digital corporativa) guanya popularitat per moments i avui és una de les professions de moda a Espanya. Aquests estrategs de la imatge corporativa proliferen com els bolets. I hi ha ofertes per a tots els gustos. El secret és saber diferenciar els experts capaços de dissenyar eficaces estratègies de comunicació dels que es limiten a enviar missatgets a Twitter després d’haver obtingut el títol en un curs de poc més de deu hores.

Totes aquestes polítiques per millorar la imatge corporativa d’una empresa resulten, tanmateix, molt més fructíferes quan es disposa de la col·laboració dels treballadors. Tota la informació que un empleat penja a les xarxes socials, i especialment en un canal tan immediat com Twitter, pot tenir efectes positius o negatius sobre l’empresa quan aquest treballador parla de la seva vida laboral. I molt poques empreses han posat límits a aquesta informació i, molt menys, alliçonat els seus treballadors sobre el que interessa o no que s’escrigui. Aquest és un terreny molt pantanós, ja que alliçonar sobre el que es pot escriure o no a les xarxes socials podria atemptar contra la llibertat d’expressió. Per aclarir dubtes, algunes empreses ja han sol·licitat assessorament jurídic per determinar si es pot o no incloure clàusules als contractes que estableixin, de manera concreta, què pot dir i què no pot escriure un treballador sobre la seva empresa en aquests nous canals de les xarxes socials.

divendres, 23 de novembre del 2012

Segueix les eleccions al Parlament de Catalunya 2012 des tel teu mòbil



La Generalitat ha posat en marxa un nou canal d'informació que permetrà a la ciutadania seguir en temps real les dades de participació i els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre a través de telèfons intel·ligents. Es tracta d'una aplicació nativa per a telèfons mòbils amb Android i per a iPhone/iPad.
El nou servei Parlament'12 està disponible en català i castellà i permet conèixer:
  • Dades de participació: per territori, ja sigui per tot Catalunya, per circumscripció electoral (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) o per municipis.
  • Resultats electorals: per territori i per candidatura.
  • Comparativa de dades de les eleccions de 2010.

Com instal·lar-la


L'accés a l'aplicació es pot fer a través de la descàrrega automàtica a l'App Store o a Google play, o a través de l'aplicació gencat, que aplega tots els serveis mòbils de la Generalitat de Catalunya.


La iniciativa s'emmarca en l'objectiu de modernització tecnològica i transparència administrativa del Govern de la Generalitat i, així mateix, pretén donar resposta a l'important creixement que ha experimentat en els darrers anys l'ús de dispositius mòbils de comunicació per part de la ciutadania, tant en l'àmbit personal com en el de relació amb l'Administració.


  • Font: Generalitat de Catalunya

dimecres, 21 de novembre del 2012

Joc interactiu al servei de la divulgació científica


En el marc de la 17a Setmana de la Ciència a Catalunya, la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació ha posat en marxa, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, una versió actualitzada del joc RYM, Research Your Mind, per promoure la ciència entre els joves de 16 a 20 anys, tot i que també està obert al públic en general. Aquest joc interactiu pregunta-resposta està disponible en versió web i, per primera vegada, per a dispositius mòbils. Les preguntes s'estructuren en sis categories diferents: Transport, seguretat i espai; Salut; Ciències socials i humanitats; Energia i medi ambient; Alimentació, agricultura i biotecnologia; i Nanonociències, nanotecnologies i tecnologia de la informació.

El joc RYM permet participar en solitari i en grup, de 2 a 6 persones. En la modalitat d'un únic jugador, el participant disposa de 179 segons per anar sumant punts segons les respostes encertades. La modalitat de grup funciona d'una manera semblant a jocs com el Trivial Pursuit, guanya qui completa les 6 categories de preguntes. El jugador i/o l'equip té 44 segons per respondre cada pregunta.

Preguntes com "Quin costum gastronòmic procedent dels indis Tahino es creu que van heretar els europeus quan van colonitzar Amèrica del Nord?" o "En quin moment de la història els humans van començar a absorbir àcids omega-3 amb la ingesta?" s'han de respondre correctament per encapçalar el rànquing del joc. Cada pregunta té quatre opcions de resposta.


Torneig interuniversitari 
La posada de llarg del joc es va celebrar ahir dimarts a la Sony Store de Barcelona en el marc del primer torneig interuniversitari de RYM. En la competició, hi van participar sis equips de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Ramon Llull (URL), al Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Abat Oliba (UAO).

En la primera semifinal es van enfrontar els equips de la UdG, la UPF, la UB  i la UVic. Jomer Olinares i Nikolay Ganchev, estudiants de la UVic, van ser els primers en completar les sis categories i van passar a la final. Allà s'hi van trobar amb dues estudiants de la UPC, Anna i Carla, que van ser les guanyadores de la segona semifinal en què hi van competir contra els equips de la URL i la UAO.

La final va ser molt igualada. Quan a tots dos equips els hi faltaven només dues categories per completar el joc, les estudiants de la UPC van fallar. En canvi, Jomer i Nikolay van continuar en ratxa i es van proclamar guanyadors del primer torneig interuniversitari de RYM. Els estudiants de la UVic van ser obsequiats cada un d'ells amb un ordinador portàtil. Les segones classificades van tenir com a premi un e-reader.


Els jugadors que competeixin en línia o a través de l'aplicació per a smartphone participaran en el sorteig d'un ordinador portàtil, que tindrà lloc quan finalitzi la 17a Setmana de la Ciència a Catalunya, que enguany organitza un ampli ventall d'activitats fins diumenge.

Fonts:

dilluns, 19 de novembre del 2012

El #debatTV3 arriba al Trending Topic mundial


Cap a mig debat electoral d’ahir al vespre saltava la notícia que s’ha convertit en el veritable punt d’interès digital d’aquestes eleccions: el hashtag oficial escolit per TV3 per a l’ocasió, #debatTV3, es convertia en Trending Topic mundial.

No està clar com es valoren les tendències a Twitter. Els de l’ocellet són molt recelosos d’explicar-ho per evitar que un individu concret i particular en pugui fer-ne ús de manera continuada. Ser Trending Topic és una manera de mesurar l’interès que un tema concret desperta a la xarxa i si això es fos controlable estaríem alterant l’objectivitat natural que se’n desprèn. Per això que, de la mateixa manera que Google amb els posicionaments al seu cercador , Twitter vigila de no donar mai la seva fórmula particular per a calcular-ho. A partir d’aquí podem especular que el hashtag #debatTV3 va aparèixer, com va anunciar Carles Pellicer al final del debat, en la desmesurada quantitat de 16.000 piulades, i 90.000 totals segons el darrer recompte fet. Mitjançant allò que a les xarxes socials en diuen influència digital, finalment va escalar a la primera posició del rànquing durant la primera hora del debat i entre les primeres la resta del programa.

Això no és puntual. Forma part d’un interès creixent de la comunitat mundial en la situació catalana. Cada vegada hi ha una sensació creixent que Europa s’hi juga molt en aquestes eleccions. Comptem quantes nacions no reconegudes com a estat podrien acabar seguint Catalunya en la seva justa reinvidicació i obtindrem el veritable motiu pel qual el debat d’ahir era absolutament trascendent arreu. Per tant, una petita reflexió a mode de conclusió. Si Catalunya, representant l’1,5% de la població europea i un percentatge molt més ínfim de la població mundial, és capaç de situar un Trending Topic mundial a la primera posició, és que ja comptem al món.

(Per cert, una reflexió puntual. El hashtag #prayforNavarro també va arribar a les primeres posicions del Trend... Una bona manera d’analitzar les actuacions d’uns i d’altres)



dijous, 15 de novembre del 2012

Les xarxes socials, en campanya


Tuitòmetre de campanya, rànquings dels candidats amb més "amics" a Facebook, hashtags diaris perquè partits polítics i ciutadans debatin sobre una qüestió d'actualitat... El paper preeminent de les xarxes socials ja és una realitat en la campanya del 25N. L'estratègia de Barack Obama a les campanyes a la presidència dels Estats Units han establert càtedra i, a l'altra banda de l'Atlàntic, s'ha pres bona nota.

A Catalunya, i especialment per aquestes eleccions, candidats i partits polítics han fet de la web 2.0 una eina més de propaganda. Però, encara n'hi ha que es resisteixen... almenys a mitges. És el cas d'Artur Mas (CiU) i Pere Navarro (PSC). El candidat a la reelecció té perfil de Facebook però no de Twitter. L'aspirant piula però està absent de la xarxa de Mark  Zuckerberg.

A Facebook, el guanyador de la campanya virtual és Alfons López Tena (SI) que gairebé dobla els "m'agrada" del següent candidat en la llista. Es dóna la circumstància que Facebook permet fer dos tipus de perfils: el de personatge públic (on es mesuren els seguidors segons el nombre de "m'agrada") i l'habitual, en què es comptabilitzen amics. Hi ha casos, com el de Mas, que compta amb els dos tipus de perfil (el primer amb 16.270 "m'agrada" i el segon amb 5.209 amics) i, d'altres, com el d'Albert Rivera (C's) que només compta amb el perfil habitual i suma 5.311 amics.  

Seguidors no és sinònim d'influència 
El nombre de seguidors, però, no és sinònim d'influència. Segons un informe de Porter Novelli, publicitat al bloc de la consultora de comunicació i relacions públiques, Oriol Junqueres (ERC) és el candidat més influent, tant a Facebook com a Twitter, mentre que CiU és la formació política més influent a la xarxa de microblogging. A Facebook, C's és el partit que més interactua amb els seus fans.

Partits i líders polítics no són els únics en utilitzar les xarxes socials per captar l'atenció. Elecció rere elecció (i en l'últim any i mig, se n'han celebrat unes quantes), els mitjans de comunicació atorguen un paper més rellevant a la web 2.0 en la cobertura informativa de la campanya.

TV3, a través del web 324.cat, promou el Tuitòmetre de campanya, una eina interactiva per descobrir qui està piulant què sobre les eleccions del 25 de novembre. Les consultes es poden fer per data o per autor i, fins i tot, permet comparar dos perfils. També ofereix rànquings de les qüestions més comentades (analitzant el contingut dels tuits) i les piulades més retuitejades. Un dels atractius del tuitòmetre de TV3 és que, a més de candidats i partits polítics, també dóna cabuda als ciutadans que piulen amb l'etiqueta #25N.


El debat a Twitter també és bén viu gràcies a una altra iniciativa de La vanguardia, el Debatuit. Cada dia La Vanguardia planteja un tema d'actualitat electoral (economia, immigració, corrupció...) i li adjudica una etiqueta perquè, a través de la xarxa, polítics i ciutadans opinin al respecte.

Amb aquest augment de l'activitat electoral 2.0 no ha d'estar gaire lluny el dia que el candidat guanyador celebri la victòria via Twitter com va fer Obama en els últims comicis. Quan haurem d'esperar per la versió catalana del "four more years"?


dijous, 8 de novembre del 2012

El tuit en què Obama celebra la victòria es converteix en el més retuitejat de la història



"Quatre anys més", ha piulat el president dels Estats Units, Barack Obama, al voltant de les 5.00 de la matinada (hora catalana), un cop el recompte de vots ja havia confirmat que tornaria a ser el líder nord-americà fins al 2016. El tuit anava acompanyat d'una fotografia on apareix amb la seva dona, abraçats.
Quatre hores més tard, aquest missatge ja havia estat retuitejat més de 500.000 vegades, i 170.000 persones l'havien assenyalat com a favorit, fet que l'ha convertit en el més popular de tota la història.
D'altra banda, segons informa Twitter al seu blog, uns minuts abans que Obama pronunciés el seu discurs després de conèixer els resultats, s'ha arribat a un màxim de 327.452 tuits per minut.
  • Font: Diari Ara


dimecres, 7 de novembre del 2012

Mites i realitats sobre WhatsApp



Els usos del WhatsApp s'han convertit en motiu de conversa en reunions d'amics. Aquest cap de setmana La Vanguardia es feia ressó dels problemes de parella que està causant l'ús de l'aplicació, malentesos en alguns casos provocats per llegendes falses que atribueixen al WhatsApp funcions inexistents. A continuació, es recullen algunes frases escoltades en les últimes setmanes en relació a aquest servei gratuït de missatgeria instantània.

"El WhatsApp està creant molts problemes de parella". VERITAT.
Són les tres de la matinada de divendres i algú comprova que la seva parella està en línia, connectada al WhatsApp. Però, no havia anat a dormir d'hora perquè l'endemà havia de fer un treball urgent? Aquest és un dels exemples de discussió sentimental que pot sorgir a causa del "caràcter delator" del WhatsApp. Els problemes no afecten únicament a parelles que no viuen juntes. Hi ha qui s'escandalitza quan, al matí, se n'adona que l'hora de l'última connexió de la nit anterior va més enllà de mitjanit, quan se suposava que l'estimat o estimada estava llegint un llibre al seu costat mentre dormia. Diversos experts es pronuncien sobre aquesta nova font de crisi de parella en un article de La Vanguardia publicat per @javier_ricou.

"Vols que et passi per Bluetooth una aplicació que fa invisible les teves dades de connexió al WhatsApp?" VERITAT.
Al fil de la realitat anterior, hi ha ànimes caritatives que ofereixen una aplicació per fer invisible les dades de connexió al WhatsApp. Els usuaris d'Iphone no han de recórrer a aquests enginys ja que en l'última actualització de l'aplicació, la 2.8, ja disposen de l'opció per desactivar la informació sobre si s'està en línia, és a dir connectat, o l'última vegada que es va accedir a l'aplicació. La resta hauran d'esperar... o acceptar l'aplicació pirata que els cedeix alguna amistat.



"Amb el WhatsApp és més fàcil tontejar. Recordes quan érem adolescents i havíem de trucar al fixe del noi que ens agradava?". VERITAT.
Els usuaris que superen la trentena i ja estan emparellats observen, amb nostàlgia, les possibilitats que ofereix la telefonia mòbil i aplicacions com el WhatsApp per lligar. Les noves generacions no s'han de preocupar de calcular l'hora en la què trobaran segur a la persona estimada. Tampoc s'han d'enfrontar a la vergonya d'haver de parlar amb els pares del noi/noia objecte de desig. I, encara menys, a la bronca familiar per penjar-se al telèfon durant hores i la conseqüent factura telefònica. No tot són aventatges. Hi ha contacte directe, immediat i gratuït amb la persona estimada, però també un major control, fins i tot, quan es produeix el desinterès o al ruptura. Una questió que també analitza La Vanguardia en l'article de @javier_ricou.

"Fa dues hores que tinc un doble tick en el missatge que li he enviat i em diu ara que l'acaba de veure!". FALS.
El primer tick indica que el dispositiu ha enviat el missatge. El segon tick que el telèfon mòbil del contacte, l'ha rebut. Però, en cap cas que l'hagi llegit. Això només es pot saber comprovant la barra de connexió que apareix sota el nom de l'usuari: si està en línia, està connectat a WhatsAppp. Si no és així, indica l'última hora de connexió. La llegenda del doble tick va obligar a la companyia a fer una declaració oficial via twitter! També les FAQ de l'aplicació inclouen una pregunta específica sobre aquesta qüestió. 

"No utilitzo WhatsApp perquè qualsevol que tingui el meu número em pot enviar un missatge". FALS.
Si bé és cert que no es pot evitar aparéixer com a contacte de les persones que tenen el número de mòbil i que fan servir l'aplicació, sí es poden bloquejar i evitar que s'adrecin via WhatsApp. És molt senzill. S'ha d'entrar al perfil de WhatsApp de la persona que es vol bloquejar, prémer el botó que permet accedir a diferents opcions i anar a "Més", i escollir l'opció "Bloquejar". L'aplicació preguntarà si s'està segur, es diu "Ok" i aquest contacte ja està bloquejat. A partir d'aquest moment, sortirà en la llista de contactes però de color gris i amb un missatge que indica com desploquejar-ho. A més de no poder enviar missatges, els perfils bloquejats no tenen informació sobre si s'està en línia o l'última hora de connexió, ni veuen la foto de perfil.

"Qui vulgui comunicar-se amb mi, que pagui i m'enviï un SMS". VERITAT.
Tot i l'auge de les aplicacions com WhatsApp que permeten enviar missatges de forma gratuïta, hi ha qui encara prefereix el missatge de text de pagament que s'envia via telefònica. L'any passat és van enviar 7.271 milions d'SMS a tot l'Estat, segons l'últim informe de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions. Tot i que és una xifra  gens menyspreable, significa un 6,1% de missatges menys que l'any 2010. La davallada dels SMS va començar el 2008 i, per tant, el 2011 va ser el quart any consecutiu de baixada. En temps de bonança, el tràfic d'SMS va arribar a prop dels 10.000 milions.

  • Fotografies: http://media.whatsapp.com/ 
   

divendres, 26 d’octubre del 2012

No acceptis caramels d'estranys


El debat sobre els perills d'internet s'ha reobert després de l'infern viscut per l'adolescent canadenca Amanda Todd, que es va suicidar després de la difusió d'una foto en què apareixia seminua . El dramàtic final d'aquest cas és extrem però l'extorsió i l'assetjament que va patir l'adolescent canadenca des de la difusió de la imatge són, malahauradament, coneguts per joves d'arreu del món. Catalunya no n'és una excepció. 

Recentment, els Mossos d'Esquadra informaven de la detenció d'un pedòfil que s'aixoplugava darrere els jocs on line de l'X-Box per extorquir menors a qui exigia imatges dels genitals nus. No els hi ho demanava de bones a primeres sinó després d'haver-se guanyat la confiança dels nois i quan aconseguia traslladar les converses al xat privat. En aquest entorn lluny de mirades alienes, els oferia codis per jugar gratuitament a canvi de despullar-se o els introduïa en afers sexuals per animar-los a masturbar-se. Quan els nois s'hi negaven, el depredador es treia la màscara i els amenaçava.

El comportament del ciberassetjador detingut per @mossoscat és el mateix que va seguir el botxí d'Amanda -encara pendent d'identificació- i és el modus operandi habitual dels pedòfils que es mouen per internet. Però, els perills als que s'enfronten els menors a la xarxa no han de traduir-se en la prohibició d'accedir a internet. Oi què quan són petits els ensenyem a creuar el carrer i a no acceptar caramels d'estranys? Doncs, la mateixa educació l'hem d'aplicar a internet.

Els @mossoscat ofereixen consells per a petits i grans en l'apartat Internet Segura del web institucional. També realitzen xerrades a escoles i instituts, adreçades tant a alumnes, com pares i professors. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) també fa molt bona feina en la conscienciació d'adults i de menors sobre la necessitat de fer un bon ús d'internet i de les xarxes socials. Destaquen els manuals pràctics sobre privacitat a internet que tenen tres edicions diferenciades segons el tram d'edat: de 9 a 11 anys, de 12 a 14, i de 15 a 17 anys. 

Els experts alerten dels esquers que utilitzen els ciberassetjadors: caramels virtuals en forma de regals o de somnis. És molt habitual temptar als adolescents en nom d'una agència de model i, a canvi d'una promesa d'un futur treball, sol·licitar fotografies cada vegada més pujadetes de to. Cal insistir, doncs, en la necessitat de tenir cura de les imatges personals que els menors difonen a internet. També és necessari informar del risc de no conéixer personalment a tots els contactes de xats i xarxes socials. Tampoc no s'ha d'obviar el paper protagonista que, moltes vegades, juga la webcam en el ciberassetjament. Així, quan no es faci un ús conscient, cal desconnectar-la. La raó és que algú pot introduir un virus a l'ordinador per controlar remotament la webcam. Per a més seguretat, també es pot girar cap a un punt mort o tapar-la.

Aquests consells ja no poden salvar l'Amanda, però poden ajudar a molts altres adolescents. En futures entrades al bloc, tractarem més qüestions sobre la protecció de dades a internet. Els menors no són les úniques víctimes del ciberassetjament. Despits amorosos, empleats descontents... són alguns exemples de casos que afecten als adults.

dijous, 25 d’octubre del 2012

uWhisp, una aplicació creada per catalans, guanya el World Technology Award


Quan Catalunya fa bé les coses, el món ho sap reconèixer. Això és el que ha passat amb l'aplicació catalana uWhisp, creada per quatre estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i que ha rebut la matinada d'aquest dimecres a Nova York el World Technology Award en la categoria de Marqueting Communication. En aquesta mateixa categoria van ser reconeguts el 2003 els fundadors de Google, Larry Page i Sergey Brin, i el 2009 el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg. L'uWhisp és una eina que permet introduir la veu a les xarxes socials i que es va presentar a principi d'any. Pels seus creadors, l'objectiu de l'aplicació és "humanitzar les xarxes socials".

Iuri Aranda, Miquel Les Heras, Miquel Puig i Joan Casas són els quatre estudiants catalans que van crear l'uWhisp en el marc d'una start-up de la UPC. Gràcies a l'ús d'aquesta eina en perfils reconeguts, com RAC1, el seu creixement i difusió s'ha anat estenent dia a dia. En l'últim mes, la start-up desenvolupada íntegrament a Barcelona, que compta amb més de 30.000 usuaris, ha actualitzat el seu web, ha llançat el seu app per iOS (el sistema operatiu d'Apple) i ha consolidat el seu equip de treball.



Els World Technology Awards premien cada any els assoliments i progressos més significatius en els àmbits de la innovació, la tecnologia, les arts i les ciències. Prop de 50 organitzacions i 100 personalitats han resultat reconegudes aquest any pel World Technology Network. Els nominats pels 2012 World Technology Awards van ser seleccionats pels membres de WTN (repartits en 40 països) a través d'un procés intensiu i global durant un període de diversos mesos.
  • Font: ACN

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Apple ensenya l'iPad mini, que arriba a competir contra el Nexus 7 de Google, i la quarta generació de l'iPad amb una actualització menor


Tim Cook ha deixat pel final les que es preveien grans novetats d'avui (amb perdó del nou iMac). I és que en circumstàncies normals la presentació de dos nous tablets hagués revolucionat tot l'aviram. I així ha estat, però només en part.


iPad mini: Apple contraataca

Samsung havia obert el mercat de les tablets de 7 polzades, però Amazon és qui veritablement va crear un producte competitiu i Google qui gairebé de forma immediata va respondre amb un Google Nexus 7 que es convertia en referent tecnològic/preu en aquest segment. I mentre això passava Apple seguia venent el seu iPad, en un altre segment de mercat, com a xurros. Doncs ara Apple ha decidit no quedar-se quiet i ha introduït un Apple de 7,9 polzades que arriba a competir directament contra els dispositius prèviament esmentats.

I per què Apple aplica aquestes 0,9 polzades més que la seva competència directa? La resposta és tant senzilla com estudiada. Amb 7,9 polzades el dispositiu incorpora una pantalla que equival en resolució a la de l'iPad 2 (al meu parer encara és el millor de tots els iPad), pel que els desenvolupadors no han de fer cap modificació a les seves aplicacions per a ser compatibles amb el nou 'mini' de la família iPad. A Apple posen molt èmfasi en això. "L'únic que pots fer amb un iPad mini que no pots fer amb un iPad és agafar-lo amb una sola mà", diuen, tot i que la primera impressió és que cal tenir una ma relativament grossa perquè això sigui possible. I és que per la resta l'experiència d'ús és la clàssica i immillorable experiència que l'empresa de la poma ofereix en els seus dispositius. Per la resta, càmera FaceTime frontal, càmera al darrere de 5 megapíxels, processador A5, 10 hores promeses de duració de la bateria, connector lighting, etc.

Estarà disponible en dos colors, blanc i negre, seguint la línia encetada per l'iPhone 5 de carcasses d'alumini pulit, i per encarregar a partir del 2 de novembre a Catalunya a un preu de 329€ per a la versió de 16 GB, 429€ per a 32 GB i 529€ per als 64 GB. I això només amb wifi, doncs l'edició del dispositiu amb 3G arribarà a finals de novembre.


iPad de quarta generació

Es tracta dela clàssica actualització de la versió presentada al passat març. Potser això és el que més sorprèn doncs l'iPad de tercera generació haurà viscut només mig any, fet bastant insòlit a Apple. Tot i així s'entreveu com una bona excusa per homogeneïtzar aquest dispositiu amb el nou connector lighting i  deixa un forat al proper mes de març per a presentar altres productes (Apple TV?). L'altra gran novetat és la potència del seu processador, un nou A6X que dobla la potència del de la generació anterior.

Per la resta res més a destacar, doncs es tracta d'una actualització menor que col·loca a Apple al capdavant de la competència, probablement també de la que es presentarà fins al dilluns per part de Microsoft i Google.




Nous iMac d'Apple, potència desmesurada en 5mm de gruix


Ningú s'ho esperava, però Apple ha donat la volta a tota la seva gama d'ordinadors, també als de sobretaula, en només un any.

I l'iMac ha estat la gran sorpresa de la nit, la que ningú s'esperava. Després d'uns anys especulant-se amb la somniada renovació de la gama que mai arribava, va Apple i deixa a tothom bocabadat amb un redisseny que molts voldrien per si mateixos. En paraules dels mateixos directius de Cuppertino, "qui es podia pensar veient els iMac antics que el seu disseny quedaria ràpidament envellit pels nous?". Només heu de veure les imatges que acompanyen l'entrada per comprovar que Apple ho ha tornat a fer.

Deixem-nos de lloances i anem a parlar de l'aparell en qüestió. El nou gruix de TOT el dispositiu és, a les vores, de només 5mm de gruix. Pel centre de la part posterior l'aparell acaba fent una mica de panxa per encabir-hi al seu interior un ordinador de veritat. Però tot i així, la primera impressió al veure'l és de no fer-se'n creus.  Més ràpid, amb millors gràfics i més memòria a partir de la configuració més bàsica: processadors Core i5 de quatro nuclis a 2,7 GHz i 2,9 GHz i targetes gràfiques GeForce GT 640M y GeForce GTX 660M per als modelos de 21,5 y 27 polzades respectivament. Ambdós models compten amb 8 GB de RAM (ampliables a 32 GB) y 1 TB de disc dur. Però precisament, en l'emmagatzematge, trobem l'altra gran novetat del dispositiu: Fusion Drive

Fusion Drive és un nou tipus de disc dur híbrid que combina una memòria SSD de 128 GB i un disc dur tradicional d'1TB o 3TB i gestionat automàticament per software. Això vol dir que tindrem la velocitat del primer i la capacitat d'emmagatzematge del segon. El sistema s'encarregarà de gestionar-ho tot de manera transparent de manera que les aplicacions que més utilitzem quedaran emmagatzemades a la memòria SSD aconseguint-ne un accés més ràpid, mentre que la resta quedarà guardat al disc dur tradicional.

Les novetats pel que fa a connexions es basen en Bluetooth 4.0, USB 3.0, les habituals i l'entrada de targetes, que s'ha mogut a la part del darrere de l'ordinador. Estaran disponibles a partir del novembre la versió de 21,5 polzades per 1379€ i al desembre la versió de 27 polzades per uns 1899€. Sí, són cars, però gairebé diria que els preus estan relativament ajustats si tenim en compte que els nous iMac són únics i espectaculars.




Apple presenta nous MacBook Pro de 13 polzades i amb Retina display


Apple ha presentat el germà petit del seu MacBook Pro amb pantalla Retina display. I com no podia ser d'una altra manera, comparteix molts elements del seu germà gran, com pot ser l'absència d'unitat òptica i un cos d'alumini un 20% més prim que el seu homòleg de la generació anterior i la pantalla amb la ja famosa tecnologia Retina d'Apple, amb 227 píxels per polzada i 2560x1600 píxels de resolució, una absoluta barbaritat. A més, el seu panell aporta novetats notables, com un angle de visió de 175º, un 75% menys de reflexes i més contrast i brillantor.

Aquest nou portàtil inclou també algunes característiques esperades, com els ports Thunderbolt, USB 3.0 i un port HDMI, a més d'una entrada de targetes SD card. No podem menystenir la presència de la seva nova càmera de videoconferència, la FaceTime HD camera, que, com bé diu el nom, és d'alta definició, acompanyada d'un micròfon dual per a la correcció del so i altaveus estèreo.

Internament, aquest 'petitó' ve dotat amb un processador Intel's Ivy Bridge i la gràfica integrada HD 4000. L'absència de targeta gràfica dedicada pot ser un impediment per als 'pro' que vulguin adquirir l'equip, però si això no és un problema no notaràs gaire la diferència.

El preu d'aquest nou MacBook Pro de 13 polzades començarà en 1699$ an la seva configuració bàsica amb 8 Gb de RAM i 128 Gb d'emmagatzematge en disc flash. Un preu un pèl elevat respecte a la competència però que, ve el pot valer si tenim en compte que la competència es queda bastant lluny del que aquest nou MacBook Pro representa.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Sony Nexus X?: com enganyar als mitjans digitals


Tant senzill és engatussar tothom a la xarxa? Sembla que sí. Això és el que vam pensar tots en llegir fa pocs dies que Sony construïa el futur Sony Nexus X’, un telèfon Google, acompanyat d’unes imatges que es podien agafar amb pinces però que no permetien ser descartades imprudentment. La novetat, aquesta vegada, és que el mateix autor de la falsificació va confessar i publicar als pocs dies el procés que havia seguit per a fer-la, convertint-se en una mena de ‘Robin Hood’ dels pobres usuaris que a diari consumim informació de diverses fonts i que ha aconseguit, sobretot, obrir-nos els ulls sobre la veracitat de les informacions Tech que a diari ens arriben.

L’usuari en qüestió, anònim, es trobava dissenyant un modelat en tres dimensions d’un possible telèfon de Sony, sempre segons ell, per diversió. Per fer-ho havia introduït diversos elements d’altres terminals ja existents de la marca japonesa: altaveu, càmera de fotos, connectors, etc. El resultat era un híbrid veraç, doncs recordava a la línia actual de disseny de Sony, i real, doncs hi va incloure tot tipus de reflexes, marques de ditades, textures, una superfície creïble, i poca cosa més. Perquè l’únic que va fer, segons assegura ell al web on ha penjat la revel·lació, és pujar les imatges resultants a un compte de Picassa creat per a l’ocasió. Sense més acció per part seva, van començar a córrer com la pólvora. A les poques hores ja se’n feien ressò webs i blocs especialitzats. En un moment donat, la notícia saltava a ‘The Verge’, una referència informativa del sector. Gizmodo, un altre bloc especialitzat amb molt bona fama pel que fa a la informació que serveix, també ho explicava. I així fins que a l’endemà ja es podien trobar més de 520 articles de blocs especialitzats i fins a 90.000 resultats de cerca a Google amb el terme ‘Sony Nexus X’, una absoluta bestiesa. Tot fins que el paradís cau i el mateix usuari reconeix la falsedat de la seva creació. Els l’havia colat a tots!

A partir d’aquí podem buscar moltes explicacions i dubtar tot el que vulguem de les intencions inicials de l’usuari anònim, però el cert és que ha deixat al descobert les mancances de certes informacions a la xarxa. Els grans culpables de tot plegat, si m’enteneu l’ironia, són la gent d’Apple. D’acord, potser no només ells, però seves són les primeres grans filtracions dels darrers temps des de l’iPhone 4 (aquell que algú es va oblidar en un bar mesos abans que fos una realitat comercial), passant per l’iPhone 5 o les recents filtracions de l’iPad mini (Que ningú dubta ja que seran certes), però també amb els darrers terminals i tablets Google. Fruit dels forats informatius que pateixen darrerament a les grans empreses del sector, qualsevol imatge o informació que pugui contenir un punt de veritat és utilitzada sense contemplacions per assegurar-se que ‘nosaltres ja ho vam dir primer’.

Irònicament, aquesta broma pesada ha servit per seguir alimentant els mitjans digitals. Més enllà de reconèixer el seu error, cosa que ha fet la majoria, s’ha utilitzat la mateixa notícia que avui servim per treure un altre tema que tapi el fals rumor quadrant el cercle de manera perfecta. Però el més calent segueix a l’aigüera, i la pregunta de fons que pensàvem que havíem resolt els darrers anys torna a insinuar la poteta: És de fiar tota la informació que trobem a la xarxa?



dimarts, 16 d’octubre del 2012

Cerca juganera


Hi ha dies que estic davant de la pantalla de l’ordinador, em ve al cap un dubte, clico la meva pàgina inici i obtinc múltiples respostes. Aleshores penso: “Com era la vida abans de Google?”. El cercador del gegant de Seattle s’ha convertit en part indispensable del nostre dia a dia i no únicament a l’hora de trobar respostes. 

Només cal donar un cop d’ull a la pàgina web de Google que recull les cerques més populars (http://www.google.com/trends/) per adonar-se que molts internautes utilitzen el exitós cercador per dirigir-se a un portal concret com el de YouTube o el servei de correu de la competència Hotmail.  

Però, sense dubte, una de les innovacions amb què Google ha aconseguit fiançar imatge de marca són els doodles, un terme que es tradueix al català com a gargot. Van començar el 1998 com unes senzilles variacions en les lletres de Google que ens donen la benvinguda al cercador. Catorze anys més tard, els doodles tenen portal propi (http://www.google.com/doodles/finder/2012/All%20doodles) i alguns es converteixen en trending topic mundial. Especialment famosos es van fer els gargots que Google va anar penjant durant els Jocs Olímpics de Londres 2012. Uns mini-jocs que convidaven a competir abans de fer la cerca. Qui no va saltar les tanques?

Simplificant, els doodles són les efemèrides de tota la vida presentades d’una manera transgressora. Ocupen poc espai perquè la descàrrega sigui tan ràpida com les cerques, i sempre busquen cridar l’atenció de l’internauta.

La galeria de doodles permet accedir als dissenys per anys i comprovar així l’evolució  en els dissenys. També classifica els gargots segons els territoris de difusió. Una de les característiques dels ginys de Google és que s’adhereixen a les celebracions nacionals dels diferents països on el cercador té implantació. Un dels últims doodles d’aquesta temàtica es va difondre el 9 d’octubre amb motiu del Dia de la Independència d’Uganda. Ara, la pregunta és: “Quan serà el torn de Catalunya?”.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Trobabolet, l'aplicació per a Android que tots els boletaries haurien de tenir


Avui ens fem ressò d'una nova App amb segell català. Es tracta de Trobabolet, l'aplicació que ens permetrà recórrer les rutes boletarires secretes més ben protegides pels experts i que ara surten a la llum gràcies a aquesta eina.

Trobabolet és una aplicació creada per la productora AVProduccions i NaturaTV, dedicats a promoure bones pràctiques mediambientals. L'objectiu de l'aplicació és facilitar-nos la vida al màxim. Així doncs, a més d'indicar-nos els tipus de bolets més habituals en una zona concreta, també ens n'indica la vegetació del voltant, com arribar-hi, si amb cotxe o tot-terreny, etc. L'aplicació es val del GPS del dispositiu mòbil i va guiant sobre un mapa per a facilitar-nos l'arribada a la zona de recollida de bolets, tot i que, com ja és habitual en el món boletaire, això no vol dir que no se'ns hagin avançat altres 'caçadors de bolets' i que hagin deixat la zona pelada de bolets.

L'aplicació Trobabolet està disponible per a dispositius Android al preu de 3,99€, un preu que s'intueix un pèl elevat per al tipus d'aplicació de la que es tracta però que, segons els seus creadors, queda compensat per la valuosa informació que aporta als usuaris. Està previst també que els dispositius iOS rebin una versió de Trobabolet en les properes setmanes, esperem que abans que s'acabi la temporada.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Altruisme digital al servei del català

 La salut de la llengua catalana a la xarxa no és de ferro però tampoc està a les portes de la UCI, segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que hem conegut recentment. La posició del català a l’entorn digital és equiparable a la de l’alemany, l’holandès o l’italià pel que fa a la presència en ordinadors i en dispositius mòbils. I sembla que anem pel bon camí per allunyar-nos definitivament de les 23 llengües europees en risc d’extinció a internet. Tot gràcies a iniciatives altruistes com la versió de Twitter en català –impulsada per @albertcuesta i realitat des del juliol passat gràcies als integrants del grup de traductors– o la viquipèdia en català, que supera en nombre d’articles al noruec, l’àrab o el txec gràcies a la feina de 1.310 usuaris actius.

Aquests dos exemples no són els únics d’iniciatives més o menys altruistes al servei del català a la xarxa i, més concretament, del seu bon ús. En aquest article, repassem algunes propostes que creixen a l’entorn de l’ocellet blau. El perfil @rodamots, difon cada dia una paraula diferent mentre que @aixocomesdiu és un servei de consultes lingüístiques impulsat per un grup de filòlegs. Amb més de 24.500 seguidors a Twitter, l’exitós @Catala_Correcte combina “la paraula del dia” amb una resolució personalització als dubtes que es plantegen en el time line (TL). Una proposta innovadora és @copdema que envia missatges directes als seus seguidors si detecta errors de llengua en les seves piulades.

La presència de filòlegs en aquest tipus de perfils és majoritària. El TL de Matèria de llengua (@sarriamasia) informa sobre qüestions d’ortografia i gramàtica al mateix temps que serveix d’aparador per als dos professionals que el gestionen i que es dediquen a la traducció, la correcció i l’assessorament lingüístic. El perfil @elcorrectorcat també serveix al centre tecnològic Barcelona Media per difondre el seu producte de pagament. També els mitjans de comunicació ofereixen productes de divulgació del català. El del grup d’emissores Flaix (@flaixllengua) aplega ja més de 2.500 seguidors, mentre que el de @btvllengua va sumant adeptes gràcies a la publicació de frases fetes i apunts lingüístics sobre lèxic i normativa.

Aquests perfils són només una mostra de la gran activitat al voltant del català que hi ha a les xarxes socials i que permet a la nostra llengua tenir una presència a internet molt superior al seu pes demogràfic.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Ens calen Estructures d'Estat a la xarxa


Divendres va ser un dia especial per a la xarxa catalana. S’entregaven els Premis Bloc Catalunya 2012. Aquests guardons, els quals es lliuraven ja per cinquena vegada, i que podeu consultar publicats al web d’Stic.cat, no són més que un clar reflex del que tots sabem, que el català ja és una llengua normal a internet. De fet, un estudi recent de la Universitat Politècnica de Catalunya en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, deixava clar que el català té una presència virtual envejable, doncs es troba a l’açada de llengües com l’alemany o l’italià, i només un graó per sota de les més utilitzades, l’anglès com a llengua franca a diversos continents i àmbits especialitzats, i el castellà com a llengua utilitzada per centenars de milions de parlants, sobretot sudamericans. Doncs el català juga en aquesta lliga, la de les millors llengües.

I tot això té un mèrit únic i envejable perquè els territoris catalanoparlants no són tant extensos. I per tant el seu públic objectiu hauria de ser reduït. Però tot i això hi som, orgullosos i desitjosos d’expressar-nos allà on sigui amb allò que més profundament ens defineix, la nostra llengua, el català. I els Premis Bloc Catalunya 2012 són una motivació i reconeixement més a aquells que l’utilitzen, impulsats per Stic.cat, i que alhora encapçalat per una de les persones més actives d’aquest món virtual, Trina Milan, lluita continuament a favor de la defensa del català a la xarxa.

Però anant més enllà, en el seu discurs Trina Milan va marcar un nou objectiu vers el que anvaçar, la creació d’una ‘Acadèmia Catalana d’Internet’. Això, i em permeto l’osadia de reproduïr literalment del seu discurs, “han de comptar amb la presència de tots els perfils socials, econòmics, educatius i culturals del nostre país per tal de convertir-la en una eina útil que posi en valor l’activitat del català a la xarxa” i afegeix que “és una aposta per fer un pas endavant en la consideració i el valor de l’activitat amb la tecnologia més avançada i els productes més innovadors sota la cobertura d’Internet, els mòbils, les tàblets, i el català com a mitjà.  Podem posar al nostre abast noves formes de producció econòmica, de relació entre les persones i de participació democràtica i ara és el moment”. No dubteu, si us cal, a rellegir les darreres línies en cursiva, les quals desprenen idees que comparteixo al cent per cent.

I és que tot ha d’estar previst en un futur estat català. Cal una independència sense que el dia després la gent es desencisi per la manca de pes i lògica de tot allò assolit, i que una idea construïda sobre un desitg sorgit de la voluntat de tots no ha de caure com un castell de cartes mal posades i on uns pocs no van col·locar els asos més importants del conjunt, els que suporten el pes de la construcció. Vindria a ser el que el president Mas anomena “crear les Estructures d’Estat”. I si volem que el català es consolidi a la xarxa, també a la xarxa ens cal consolidar aquestes estructures d'estat, les que ens aportaran la credibilitat suficient com per ensenyar al món que no som una quimera, sinó una sòlida idea que ja agafa forma. Stic.cat és de les organitzacions que ens ajuden a consolidar aquesta idea, com a mínim a internet, i cal donar-hi tot el nostre suport. Si no són ells, un altres ho faran, però per ser un País normal no ens ha de fer por ser normalitzar allà on siguem presents.



divendres, 5 d’octubre del 2012

Com seguir el concurs de castells 2012 des del teu mòbil Android i iOS


Aquest cap de setmana tindrà lloc el Concurs de Castells 2012, una de les activitats més importants del món casteller , i que se celebra a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona. Una de les novetats més destacades d'enguany és la celebració del concurs durant els dos dies del cap de setmana, i la conseqüent participació de 30 colles. Tot i així, el que a nosaltres realment ens interessa és l'esforç que han fet els organitzadors per arribar al màxim de gent possible i, per tant, del que parlarem avui és de l'aplicació mòbil del concurs de castells 2012 que han preparat per a l'ocasió.

A través d’aquesta aplicació els usuaris podran consultar diferents informacions d'interès relacionades amb el Concurs, com ara el rànquing classificatori, la taula de puntuacions o la normativa. L’aplicació també inclou una calculadora castellera, a través de la qual els usuaris podran comprovar quants punts sumen les actuacions de les seves colles castelleres favorites. També s'han activat noves funcionalitats, com un apartat referent a les colles participants o la possibilitat de consultar aquest mateix cap de setmana la classificació completa actualitzada a l’instant.


Si voleu més informació referent al Concurs de Castells 2012, visiteu el seu web.