No acceptis caramels d'estranys

El debat sobre els perills d'internet s'ha reobert després de l'infern viscut per l'adolescent canadenca Amanda Todd, que es va suicidar després de la difusió d'una foto en què apareixia seminua . El dramàtic final d'aquest cas és extrem però l'extorsió i l'assetjament que va patir l'adolescent canadenca des de la difusió de la imatge són, malahauradament, coneguts per joves d'arreu del món. Catalunya no n'és una excepció. 

Recentment, els Mossos d'Esquadra informaven de la detenció d'un pedòfil que s'aixoplugava darrere els jocs on line de l'X-Box per extorquir menors a qui exigia imatges dels genitals nus. No els hi ho demanava de bones a primeres sinó després d'haver-se guanyat la confiança dels nois i quan aconseguia traslladar les converses al xat privat. En aquest entorn lluny de mirades alienes, els oferia codis per jugar gratuitament a canvi de despullar-se o els introduïa en afers sexuals per animar-los a masturbar-se. Quan els nois s'hi negaven, el depredador es treia la màscara i els amenaçava.

El comportament del ciberassetjador detingut per @mossoscat és el mateix que va seguir el botxí d'Amanda -encara pendent d'identificació- i és el modus operandi habitual dels pedòfils que es mouen per internet. Però, els perills als que s'enfronten els menors a la xarxa no han de traduir-se en la prohibició d'accedir a internet. Oi què quan són petits els ensenyem a creuar el carrer i a no acceptar caramels d'estranys? Doncs, la mateixa educació l'hem d'aplicar a internet.

Els @mossoscat ofereixen consells per a petits i grans en l'apartat Internet Segura del web institucional. També realitzen xerrades a escoles i instituts, adreçades tant a alumnes, com pares i professors. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) també fa molt bona feina en la conscienciació d'adults i de menors sobre la necessitat de fer un bon ús d'internet i de les xarxes socials. Destaquen els manuals pràctics sobre privacitat a internet que tenen tres edicions diferenciades segons el tram d'edat: de 9 a 11 anys, de 12 a 14, i de 15 a 17 anys. 

Els experts alerten dels esquers que utilitzen els ciberassetjadors: caramels virtuals en forma de regals o de somnis. És molt habitual temptar als adolescents en nom d'una agència de model i, a canvi d'una promesa d'un futur treball, sol·licitar fotografies cada vegada més pujadetes de to. Cal insistir, doncs, en la necessitat de tenir cura de les imatges personals que els menors difonen a internet. També és necessari informar del risc de no conéixer personalment a tots els contactes de xats i xarxes socials. Tampoc no s'ha d'obviar el paper protagonista que, moltes vegades, juga la webcam en el ciberassetjament. Així, quan no es faci un ús conscient, cal desconnectar-la. La raó és que algú pot introduir un virus a l'ordinador per controlar remotament la webcam. Per a més seguretat, també es pot girar cap a un punt mort o tapar-la.

Aquests consells ja no poden salvar l'Amanda, però poden ajudar a molts altres adolescents. En futures entrades al bloc, tractarem més qüestions sobre la protecció de dades a internet. Els menors no són les úniques víctimes del ciberassetjament. Despits amorosos, empleats descontents... són alguns exemples de casos que afecten als adults.

uWhisp, una aplicació creada per catalans, guanya el World Technology Award

Quan Catalunya fa bé les coses, el món ho sap reconèixer. Això és el que ha passat amb l'aplicació catalana uWhisp, creada per quatre estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i que ha rebut la matinada d'aquest dimecres a Nova York el World Technology Award en la categoria de Marqueting Communication. En aquesta mateixa categoria van ser reconeguts el 2003 els fundadors de Google, Larry Page i Sergey Brin, i el 2009 el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg. L'uWhisp és una eina que permet introduir la veu a les xarxes socials i que es va presentar a principi d'any. Pels seus creadors, l'objectiu de l'aplicació és "humanitzar les xarxes socials".

Iuri Aranda, Miquel Les Heras, Miquel Puig i Joan Casas són els quatre estudiants catalans que van crear l'uWhisp en el marc d'una start-up de la UPC. Gràcies a l'ús d'aquesta eina en perfils reconeguts, com RAC1, el seu creixement i difusió s'ha anat estenent dia a dia. En l'últim mes, la start-up desenvolupada íntegrament a Barcelona, que compta amb més de 30.000 usuaris, ha actualitzat el seu web, ha llançat el seu app per iOS (el sistema operatiu d'Apple) i ha consolidat el seu equip de treball.

Els World Technology Awards premien cada any els assoliments i progressos més significatius en els àmbits de la innovació, la tecnologia, les arts i les ciències. Prop de 50 organitzacions i 100 personalitats han resultat reconegudes aquest any pel World Technology Network. Els nominats pels 2012 World Technology Awards van ser seleccionats pels membres de WTN (repartits en 40 països) a través d'un procés intensiu i global durant un període de diversos mesos.

• Font: ACN

Apple ensenya l'iPad mini, que arriba a competir contra el Nexus 7 de Google, i la quarta generació de l'iPad amb una actualització menor

Tim Cook ha deixat pel final les que es preveien grans novetats d'avui (amb perdó del nou iMac). I és que en circumstàncies normals la presentació de dos nous tablets hagués revolucionat tot l'aviram. I així ha estat, però només en part.

iPad mini: Apple contraataca

Samsung havia obert el mercat de les tablets de 7 polzades, però Amazon és qui veritablement va crear un producte competitiu i Google qui gairebé de forma immediata va respondre amb un Google Nexus 7 que es convertia en referent tecnològic/preu en aquest segment. I mentre això passava Apple seguia venent el seu iPad, en un altre segment de mercat, com a xurros. Doncs ara Apple ha decidit no quedar-se quiet i ha introduït un Apple de 7,9 polzades que arriba a competir directament contra els dispositius prèviament esmentats.

I per què Apple aplica aquestes 0,9 polzades més que la seva competència directa? La resposta és tant senzilla com estudiada. Amb 7,9 polzades el dispositiu incorpora una pantalla que equival en resolució a la de l'iPad 2 (al meu parer encara és el millor de tots els iPad), pel que els desenvolupadors no han de fer cap modificació a les seves aplicacions per a ser compatibles amb el nou 'mini' de la família iPad. A Apple posen molt èmfasi en això. "L'únic que pots fer amb un iPad mini que no pots fer amb un iPad és agafar-lo amb una sola mà", diuen, tot i que la primera impressió és que cal tenir una ma relativament grossa perquè això sigui possible. I és que per la resta l'experiència d'ús és la clàssica i immillorable experiència que l'empresa de la poma ofereix en els seus dispositius. Per la resta, càmera FaceTime frontal, càmera al darrere de 5 megapíxels, processador A5, 10 hores promeses de duració de la bateria, connector lighting, etc.

Estarà disponible en dos colors, blanc i negre, seguint la línia encetada per l'iPhone 5 de carcasses d'alumini pulit, i per encarregar a partir del 2 de novembre a Catalunya a un preu de 329€ per a la versió de 16 GB, 429€ per a 32 GB i 529€ per als 64 GB. I això només amb wifi, doncs l'edició del dispositiu amb 3G arribarà a finals de novembre.

iPad de quarta generació

Es tracta dela clàssica actualització de la versió presentada al passat març. Potser això és el que més sorprèn doncs l'iPad de tercera generació haurà viscut només mig any, fet bastant insòlit a Apple. Tot i així s'entreveu com una bona excusa per homogeneïtzar aquest dispositiu amb el nou connector lighting i  deixa un forat al proper mes de març per a presentar altres productes (Apple TV?). L'altra gran novetat és la potència del seu processador, un nou A6X que dobla la potència del de la generació anterior.

Per la resta res més a destacar, doncs es tracta d'una actualització menor que col·loca a Apple al capdavant de la competència, probablement també de la que es presentarà fins al dilluns per part de Microsoft i Google.

Nous iMac d'Apple, potència desmesurada en 5mm de gruix

Ningú s'ho esperava, però Apple ha donat la volta a tota la seva gama d'ordinadors, també als de sobretaula, en només un any.

I l'iMac ha estat la gran sorpresa de la nit, la que ningú s'esperava. Després d'uns anys especulant-se amb la somniada renovació de la gama que mai arribava, va Apple i deixa a tothom bocabadat amb un redisseny que molts voldrien per si mateixos. En paraules dels mateixos directius de Cuppertino, "qui es podia pensar veient els iMac antics que el seu disseny quedaria ràpidament envellit pels nous?". Només heu de veure les imatges que acompanyen l'entrada per comprovar que Apple ho ha tornat a fer.

Deixem-nos de lloances i anem a parlar de l'aparell en qüestió. El nou gruix de TOT el dispositiu és, a les vores, de només 5mm de gruix. Pel centre de la part posterior l'aparell acaba fent una mica de panxa per encabir-hi al seu interior un ordinador de veritat. Però tot i així, la primera impressió al veure'l és de no fer-se'n creus.  Més ràpid, amb millors gràfics i més memòria a partir de la configuració més bàsica: processadors Core i5 de quatro nuclis a 2,7 GHz i 2,9 GHz i targetes gràfiques GeForce GT 640M y GeForce GTX 660M per als modelos de 21,5 y 27 polzades respectivament. Ambdós models compten amb 8 GB de RAM (ampliables a 32 GB) y 1 TB de disc dur. Però precisament, en l'emmagatzematge, trobem l'altra gran novetat del dispositiu: Fusion Drive

Fusion Drive és un nou tipus de disc dur híbrid que combina una memòria SSD de 128 GB i un disc dur tradicional d'1TB o 3TB i gestionat automàticament per software. Això vol dir que tindrem la velocitat del primer i la capacitat d'emmagatzematge del segon. El sistema s'encarregarà de gestionar-ho tot de manera transparent de manera que les aplicacions que més utilitzem quedaran emmagatzemades a la memòria SSD aconseguint-ne un accés més ràpid, mentre que la resta quedarà guardat al disc dur tradicional.

Les novetats pel que fa a connexions es basen en Bluetooth 4.0, USB 3.0, les habituals i l'entrada de targetes, que s'ha mogut a la part del darrere de l'ordinador. Estaran disponibles a partir del novembre la versió de 21,5 polzades per 1379€ i al desembre la versió de 27 polzades per uns 1899€. Sí, són cars, però gairebé diria que els preus estan relativament ajustats si tenim en compte que els nous iMac són únics i espectaculars.

Apple presenta nous MacBook Pro de 13 polzades i amb Retina display

Apple ha presentat el germà petit del seu MacBook Pro amb pantalla Retina display. I com no podia ser d'una altra manera, comparteix molts elements del seu germà gran, com pot ser l'absència d'unitat òptica i un cos d'alumini un 20% més prim que el seu homòleg de la generació anterior i la pantalla amb la ja famosa tecnologia Retina d'Apple, amb 227 píxels per polzada i 2560x1600 píxels de resolució, una absoluta barbaritat. A més, el seu panell aporta novetats notables, com un angle de visió de 175º, un 75% menys de reflexes i més contrast i brillantor.

Aquest nou portàtil inclou també algunes característiques esperades, com els ports Thunderbolt, USB 3.0 i un port HDMI, a més d'una entrada de targetes SD card. No podem menystenir la presència de la seva nova càmera de videoconferència, la FaceTime HD camera, que, com bé diu el nom, és d'alta definició, acompanyada d'un micròfon dual per a la correcció del so i altaveus estèreo.

Internament, aquest 'petitó' ve dotat amb un processador Intel's Ivy Bridge i la gràfica integrada HD 4000. L'absència de targeta gràfica dedicada pot ser un impediment per als 'pro' que vulguin adquirir l'equip, però si això no és un problema no notaràs gaire la diferència.

El preu d'aquest nou MacBook Pro de 13 polzades començarà en 1699$ an la seva configuració bàsica amb 8 Gb de RAM i 128 Gb d'emmagatzematge en disc flash. Un preu un pèl elevat respecte a la competència però que, ve el pot valer si tenim en compte que la competència es queda bastant lluny del que aquest nou MacBook Pro representa.

Sony Nexus X?: com enganyar als mitjans digitals

Tant senzill és engatussar tothom a la xarxa? Sembla que sí. Això és el que vam pensar tots en llegir fa pocs dies que Sony construïa el futur Sony Nexus X’, un telèfon Google, acompanyat d’unes imatges que es podien agafar amb pinces però que no permetien ser descartades imprudentment. La novetat, aquesta vegada, és que el mateix autor de la falsificació va confessar i publicar als pocs dies el procés que havia seguit per a fer-la, convertint-se en una mena de ‘Robin Hood’ dels pobres usuaris que a diari consumim informació de diverses fonts i que ha aconseguit, sobretot, obrir-nos els ulls sobre la veracitat de les informacions Tech que a diari ens arriben.

L’usuari en qüestió, anònim, es trobava dissenyant un modelat en tres dimensions d’un possible telèfon de Sony, sempre segons ell, per diversió. Per fer-ho havia introduït diversos elements d’altres terminals ja existents de la marca japonesa: altaveu, càmera de fotos, connectors, etc. El resultat era un híbrid veraç, doncs recordava a la línia actual de disseny de Sony, i real, doncs hi va incloure tot tipus de reflexes, marques de ditades, textures, una superfície creïble, i poca cosa més. Perquè l’únic que va fer, segons assegura ell al web on ha penjat la revel·lació, és pujar les imatges resultants a un compte de Picassa creat per a l’ocasió. Sense més acció per part seva, van començar a córrer com la pólvora. A les poques hores ja se’n feien ressò webs i blocs especialitzats. En un moment donat, la notícia saltava a ‘The Verge’, una referència informativa del sector. Gizmodo, un altre bloc especialitzat amb molt bona fama pel que fa a la informació que serveix, també ho explicava. I així fins que a l’endemà ja es podien trobar més de 520 articles de blocs especialitzats i fins a 90.000 resultats de cerca a Google amb el terme ‘Sony Nexus X’, una absoluta bestiesa. Tot fins que el paradís cau i el mateix usuari reconeix la falsedat de la seva creació. Els l’havia colat a tots!

A partir d’aquí podem buscar moltes explicacions i dubtar tot el que vulguem de les intencions inicials de l’usuari anònim, però el cert és que ha deixat al descobert les mancances de certes informacions a la xarxa. Els grans culpables de tot plegat, si m’enteneu l’ironia, són la gent d’Apple. D’acord, potser no només ells, però seves són les primeres grans filtracions dels darrers temps des de l’iPhone 4 (aquell que algú es va oblidar en un bar mesos abans que fos una realitat comercial), passant per l’iPhone 5 o les recents filtracions de l’iPad mini (Que ningú dubta ja que seran certes), però també amb els darrers terminals i tablets Google. Fruit dels forats informatius que pateixen darrerament a les grans empreses del sector, qualsevol imatge o informació que pugui contenir un punt de veritat és utilitzada sense contemplacions per assegurar-se que ‘nosaltres ja ho vam dir primer’.

Irònicament, aquesta broma pesada ha servit per seguir alimentant els mitjans digitals. Més enllà de reconèixer el seu error, cosa que ha fet la majoria, s’ha utilitzat la mateixa notícia que avui servim per treure un altre tema que tapi el fals rumor quadrant el cercle de manera perfecta. Però el més calent segueix a l’aigüera, i la pregunta de fons que pensàvem que havíem resolt els darrers anys torna a insinuar la poteta: És de fiar tota la informació que trobem a la xarxa?

• Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme

Cerca juganera

Hi ha dies que estic davant de la pantalla de l’ordinador, em ve al cap un dubte, clico la meva pàgina inici i obtinc múltiples respostes. Aleshores penso: “Com era la vida abans de Google?”. El cercador del gegant de Seattle s’ha convertit en part indispensable del nostre dia a dia i no únicament a l’hora de trobar respostes. 

Només cal donar un cop d’ull a la pàgina web de Google que recull les cerques més populars (http://www.google.com/trends/) per adonar-se que molts internautes utilitzen el exitós cercador per dirigir-se a un portal concret com el de YouTube o el servei de correu de la competència Hotmail.  

Però, sense dubte, una de les innovacions amb què Google ha aconseguit fiançar imatge de marca són els doodles, un terme que es tradueix al català com a gargot. Van començar el 1998 com unes senzilles variacions en les lletres de Google que ens donen la benvinguda al cercador. Catorze anys més tard, els doodles tenen portal propi (http://www.google.com/doodles/finder/2012/All%20doodles) i alguns es converteixen en trending topic mundial. Especialment famosos es van fer els gargots que Google va anar penjant durant els Jocs Olímpics de Londres 2012. Uns mini-jocs que convidaven a competir abans de fer la cerca. Qui no va saltar les tanques?

Simplificant, els doodles són les efemèrides de tota la vida presentades d’una manera transgressora. Ocupen poc espai perquè la descàrrega sigui tan ràpida com les cerques, i sempre busquen cridar l’atenció de l’internauta.

La galeria de doodles permet accedir als dissenys per anys i comprovar així l’evolució  en els dissenys. També classifica els gargots segons els territoris de difusió. Una de les característiques dels ginys de Google és que s’adhereixen a les celebracions nacionals dels diferents països on el cercador té implantació. Un dels últims doodles d’aquesta temàtica es va difondre el 9 d’octubre amb motiu del Dia de la Independència d’Uganda. Ara, la pregunta és: “Quan serà el torn de Catalunya?”.

Trobabolet, l'aplicació per a Android que tots els boletaries haurien de tenir

Avui ens fem ressò d'una nova App amb segell català. Es tracta de Trobabolet, l'aplicació que ens permetrà recórrer les rutes boletarires secretes més ben protegides pels experts i que ara surten a la llum gràcies a aquesta eina.

Trobabolet és una aplicació creada per la productora AVProduccions i NaturaTV, dedicats a promoure bones pràctiques mediambientals. L'objectiu de l'aplicació és facilitar-nos la vida al màxim. Així doncs, a més d'indicar-nos els tipus de bolets més habituals en una zona concreta, també ens n'indica la vegetació del voltant, com arribar-hi, si amb cotxe o tot-terreny, etc. L'aplicació es val del GPS del dispositiu mòbil i va guiant sobre un mapa per a facilitar-nos l'arribada a la zona de recollida de bolets, tot i que, com ja és habitual en el món boletaire, això no vol dir que no se'ns hagin avançat altres 'caçadors de bolets' i que hagin deixat la zona pelada de bolets.

L'aplicació Trobabolet està disponible per a dispositius Android al preu de 3,99€, un preu que s'intueix un pèl elevat per al tipus d'aplicació de la que es tracta però que, segons els seus creadors, queda compensat per la valuosa informació que aporta als usuaris. Està previst també que els dispositius iOS rebin una versió de Trobabolet en les properes setmanes, esperem que abans que s'acabi la temporada.

• Accediu al web de Trobabolet per a més informació

Altruisme digital al servei del català

 La salut de la llengua catalana a la xarxa no és de ferro però tampoc està a les portes de la UCI, segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que hem conegut recentment. La posició del català a l’entorn digital és equiparable a la de l’alemany, l’holandès o l’italià pel que fa a la presència en ordinadors i en dispositius mòbils. I sembla que anem pel bon camí per allunyar-nos definitivament de les 23 llengües europees en risc d’extinció a internet. Tot gràcies a iniciatives altruistes com la versió de Twitter en català –impulsada per @albertcuesta i realitat des del juliol passat gràcies als integrants del grup de traductors– o la viquipèdia en català, que supera en nombre d’articles al noruec, l’àrab o el txec gràcies a la feina de 1.310 usuaris actius.

Aquests dos exemples no són els únics d’iniciatives més o menys altruistes al servei del català a la xarxa i, més concretament, del seu bon ús. En aquest article, repassem algunes propostes que creixen a l’entorn de l’ocellet blau. El perfil @rodamots, difon cada dia una paraula diferent mentre que @aixocomesdiu és un servei de consultes lingüístiques impulsat per un grup de filòlegs. Amb més de 24.500 seguidors a Twitter, l’exitós @Catala_Correcte combina “la paraula del dia” amb una resolució personalització als dubtes que es plantegen en el time line (TL). Una proposta innovadora és @copdema que envia missatges directes als seus seguidors si detecta errors de llengua en les seves piulades.

La presència de filòlegs en aquest tipus de perfils és majoritària. El TL de Matèria de llengua (@sarriamasia) informa sobre qüestions d’ortografia i gramàtica al mateix temps que serveix d’aparador per als dos professionals que el gestionen i que es dediquen a la traducció, la correcció i l’assessorament lingüístic. El perfil @elcorrectorcat també serveix al centre tecnològic Barcelona Media per difondre el seu producte de pagament. També els mitjans de comunicació ofereixen productes de divulgació del català. El del grup d’emissores Flaix (@flaixllengua) aplega ja més de 2.500 seguidors, mentre que el de @btvllengua va sumant adeptes gràcies a la publicació de frases fetes i apunts lingüístics sobre lèxic i normativa.

Aquests perfils són només una mostra de la gran activitat al voltant del català que hi ha a les xarxes socials i que permet a la nostra llengua tenir una presència a internet molt superior al seu pes demogràfic.

Ens calen Estructures d'Estat a la xarxa

Divendres va ser un dia especial per a la xarxa catalana. S’entregaven els Premis Bloc Catalunya 2012. Aquests guardons, els quals es lliuraven ja per cinquena vegada, i que podeu consultar publicats al web d’Stic.cat, no són més que un clar reflex del que tots sabem, que el català ja és una llengua normal a internet. De fet, un estudi recent de la Universitat Politècnica de Catalunya en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, deixava clar que el català té una presència virtual envejable, doncs es troba a l’açada de llengües com l’alemany o l’italià, i només un graó per sota de les més utilitzades, l’anglès com a llengua franca a diversos continents i àmbits especialitzats, i el castellà com a llengua utilitzada per centenars de milions de parlants, sobretot sudamericans. Doncs el català juga en aquesta lliga, la de les millors llengües.

I tot això té un mèrit únic i envejable perquè els territoris catalanoparlants no són tant extensos. I per tant el seu públic objectiu hauria de ser reduït. Però tot i això hi som, orgullosos i desitjosos d’expressar-nos allà on sigui amb allò que més profundament ens defineix, la nostra llengua, el català. I els Premis Bloc Catalunya 2012 són una motivació i reconeixement més a aquells que l’utilitzen, impulsats per Stic.cat, i que alhora encapçalat per una de les persones més actives d’aquest món virtual, Trina Milan, lluita continuament a favor de la defensa del català a la xarxa.

Però anant més enllà, en el seu discurs Trina Milan va marcar un nou objectiu vers el que anvaçar, la creació d’una ‘Acadèmia Catalana d’Internet’. Això, i em permeto l’osadia de reproduïr literalment del seu discurs, “han de comptar amb la presència de tots els perfils socials, econòmics, educatius i culturals del nostre país per tal de convertir-la en una eina útil que posi en valor l’activitat del català a la xarxa” i afegeix que “és una aposta per fer un pas endavant en la consideració i el valor de l’activitat amb la tecnologia més avançada i els productes més innovadors sota la cobertura d’Internet, els mòbils, les tàblets, i el català com a mitjà.  Podem posar al nostre abast noves formes de producció econòmica, de relació entre les persones i de participació democràtica i ara és el moment”. No dubteu, si us cal, a rellegir les darreres línies en cursiva, les quals desprenen idees que comparteixo al cent per cent.

I és que tot ha d’estar previst en un futur estat català. Cal una independència sense que el dia després la gent es desencisi per la manca de pes i lògica de tot allò assolit, i que una idea construïda sobre un desitg sorgit de la voluntat de tots no ha de caure com un castell de cartes mal posades i on uns pocs no van col·locar els asos més importants del conjunt, els que suporten el pes de la construcció. Vindria a ser el que el president Mas anomena “crear les Estructures d’Estat”. I si volem que el català es consolidi a la xarxa, també a la xarxa ens cal consolidar aquestes estructures d'estat, les que ens aportaran la credibilitat suficient com per ensenyar al món que no som una quimera, sinó una sòlida idea que ja agafa forma. Stic.cat és de les organitzacions que ens ajuden a consolidar aquesta idea, com a mínim a internet, i cal donar-hi tot el nostre suport. Si no són ells, un altres ho faran, però per ser un País normal no ens ha de fer por ser normalitzar allà on siguem presents.

• Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme

Com seguir el concurs de castells 2012 des del teu mòbil Android i iOS

Aquest cap de setmana tindrà lloc el Concurs de Castells 2012, una de les activitats més importants del món casteller , i que se celebra a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona. Una de les novetats més destacades d'enguany és la celebració del concurs durant els dos dies del cap de setmana, i la conseqüent participació de 30 colles. Tot i així, el que a nosaltres realment ens interessa és l'esforç que han fet els organitzadors per arribar al màxim de gent possible i, per tant, del que parlarem avui és de l'aplicació mòbil del concurs de castells 2012 que han preparat per a l'ocasió.

A través d’aquesta aplicació els usuaris podran consultar diferents informacions d'interès relacionades amb el Concurs, com ara el rànquing classificatori, la taula de puntuacions o la normativa. L’aplicació també inclou una calculadora castellera, a través de la qual els usuaris podran comprovar quants punts sumen les actuacions de les seves colles castelleres favorites. També s'han activat noves funcionalitats, com un apartat referent a les colles participants o la possibilitat de consultar aquest mateix cap de setmana la classificació completa actualitzada a l’instant.

• Per a dispositius amb sistema operatius Android: http://bit.ly/castells2012-google
• Per a dispositius amb sistemes operatius iOS: http://bit.ly/castells2012-itunes

Si voleu més informació referent al Concurs de Castells 2012, visiteu el seu web.

Sherpa, l'assistent de veu que rivalitza amb Siri

De tant en tant et trobes sorpreses agradables als mercats d'aplicacions. I aquesta n'és una que volia compartir. Es tracta de Sherpa, un assistent de veu per al telèfon mòbil Android que promet fer la competència al famós Siri.

I és que els telèfons de Google anaven necessitant com l'aire un producte com aquest. Desenvolupat a prop d'aquí, per una empresa del País Vasc, les primeres crítiques i anàlisi fets a a Sherpa denoten una millor envejable comprensió del 'llenguatge natural' i un ventall molt ampli d'opcions i interaccions amb el teu dispositiu Android, des d efer reserves fins a penjar na actualització d'estat a Facebook. I també disposa de la ja clàssica 'personalitat' rondinaire d'alguns d'aquests programes que, si més no, els fan més propers. Us deixo un video perquè veieu tot el que fa i un enllaç al web de l'aplicació.

La fórmula low-cost de Nokia

Lluny queda l’escenificació de l’acord de Microsoft i Nokia en el Mobile World Congress (MWC) 2011 de Barcelona. Tots els experts en telefonia mòbil citats a la capital catalana van augurar que al mercat dominat per Google i Apple –amb permís de Blackberry– apareixia un nou competidor: els sistema Windows Phone embolcallat en els aparells del principal fabricant de mòbils. Un any i mig després, la quota de mercat de l’aliança entre Microsoft i Nokia és anecdòtica a Europa i els Estats Units.

En canvi, Nokia i el sistema operatiu Windows Phone no tenen competidor al mercat asiàtic i, especialment, a l’Índia on els telèfons finlandesos encapçalen el rànquing de vendes per davant del binomi Samsung-Google.

La fórmula d’èxit que permet a Nokia mantenir aquest mercat –malgrat l’amenaça de Samsung– són els smartphones low-cost. Per 65 euros, els consumidors indis tenen un terminal amb pantalla tàctil (Asha 305).

En molts casos, aquest smartphone low-cost és el primer pas per al desembarcament definitiu del client en la telefonia intel·ligent. I, aquí, de nou, Nokia comercialitza dispositius assequibles, a partir de 130 euros. Aquests preus s’acompanyen d’una oferta de màrqueting dirigida als joves amb terminals i complements plens de color.

La pregunta és si Nokia ha fet definitivament tard en mercats com el català. La cronificació de la recessió econòmica i la nova política dels operadors de posar fi als smartphones a zero euros, ¿podrien significar una oportunitat de negoci per a la companyia finlandesa? Existeixen potencials clients dels smartphones low-cost que tant èxit tenen a l’Índia? Els temps ho dirà i sobretot l’aliança Nolkia-Microsoft, que encara no ha fet un pas endavant per exportar la fórmula més enllà del mercat asiàtic.

Ja es pot conèixer al paleontòleg Miquel Crusafont a través d'un joc multimèdia

Ja es pot jugar a la tercera entrega de la col·lecció “Personatges en joc” dedicada al paleontòleg català, Miquel Crusafont (1910-1983). Aquest joc multimèdia permet als alumnes de tercer cicle d’educació primària, descobrir la Catalunya prehistòrica de la mà d’aquest científic català reconegut internacionalment. 

Jugant amb Sandra Li, una jove investigadora que segueix els passos de Miquel Crusafont, l’alumnat pot descobrir un món fantàstic de fòssils i aprendre a fer recerca. El joc permet conèixer la vida del paleontòleg català i se suma, així, a les commemoracions del centenari del seu naixement. També apropa els alumnes a la paleontologia, tot interpretant el passat de la vida a la terra a través dels fòssils per poder conèixer com eren les especies de fa milions d’anys i com vivien els avantpassats de l’home actual...

Barcelona, a l'elit mundial de les xarxes socials amb la Social Media Week

Dissabte passat va cloure a Barcelona la Social Media Week, duta a terme durant tota la setmana a cavall de la Facultat de Comunicació Blanquerna i la Fàbrica Moritz. La iniciativa, intel·ligentment esponsoritzada per Nokia, no feia més que reflexionar al voltant de les xarxes socials, els Social Media en general, i situa Barcelona una mica més al món tecnològic (si desprès del Mobile World Congress això era possible) de les grans capitals mundials i a l’alçada de ciutats dinàmiques com Chicago, Toquio, Londres o Berlin entre altres, totes elles també seu d’aquestes jornades.

Les conferències i master classes s’organitzaven al voltant de diversos eixos temàtics repartits en els 4 dies que durava la SMW: emprenedors i inversors; social media marketing; societat, informació i tendències; i, per finalitzar, indústria cultural i tendències. Recomano de manera entusiasta que recupereu al seu web les gravacions de totes les sessions, però per a l’ocasió, no voldria deixar de parlar de dos casos que em van fascinar i que, crec, són els que més aporten a la situació actual per la que passa el país...