Barcelona és la quarta ciutat europea més buscada a Google

Barcelona és la quarta ciutat d'Europa més buscada a Google a nivell mundial, segons un estudi de Turisme de Barcelona realitzat a partir de les dades de Google Adwords. Durant el període d'octubre 2011-octubre 2012, Barcelona va arribar als 420 milions de cerques a la xarxa, 200 milions més que les registrades en el període anterior.

El rànquing el lidera una any més Londres que supera els 1.300 milions de cerques i ha deixat enrere París amb qui al 2011 va compartir el TOP-1. En segon lloc està Paris (606 milions) i, per davant de Barcelona, se situa Roma, amb només 10 milions de cerques més a la xarxa que la capital de Catalunya.

En cinqué lloc, i darrera de Barcelona a més de 115 milions de cerques de diferència, hi ha Madrid. Completen el rànquing les ciutats de Viena, Munic, Berlín, Praga, Amsterdam i Dublín, en onzena posició.

L'excel·lent posicionament de la capital catalana com a destinació turística, així com els congressos i esdeveniments internacionals que s'hi celebren com el Mobile World Congress (MWC), expliquen també aquest èxit a la xarxa.

L'estudi únicament comptabilitza les cerques que es realitzen fora del mercat domèstic i, per tant, exclou les realitzades als Estats corresponents. D'altra banda, l'estadística recull les cerques d'aquestes destinacions en els idiomes més habituals. En el cas de Barcelona s'ha comptabilitzat les paraules Barcelona, Barcelona i Barcellona, així com la seva corresponent abreviatura (BCN). També s'han tingut en compte les cerques vinculades a la ciutat, essent el cas més paradigmàtic el del Futbol Club Barcelona.

• Font: Turisme de Barcelona

• Fotografies: Ajuntament de Barcelona

 

Twitter: Una arma de doble tall

Les xarxes socials cada dia guanyen més protagonisme en l’activitat comunicativa d’empreses, institucions i tota mena d’entitats. Però els milions de missatges que corren diàriament per aquests canals, concretament per Twitter, són una arma de doble tall. Si són positius, poden ajudar a reforçar la imatge d’aquesta empresa o a augmentar  es vendes d’una marca, però si són negatius es produeix l’efecte contrari. Controlar tota aquesta informació o dirigir-la cap  a uns interessos determinats sembla una tasca impossible. Però moltes empreses, conscients del creixent poder d’aquests nous canals, ho intenten. La figura del community manager (professional encarregat, entre altres tasques, de millorar la identitat digital corporativa) guanya popularitat per moments i avui és una de les professions de moda a Espanya. Aquests estrategs de la imatge corporativa proliferen com els bolets. I hi ha ofertes per a tots els gustos. El secret és saber diferenciar els experts capaços de dissenyar eficaces estratègies de comunicació dels que es limiten a enviar missatgets a Twitter després d’haver obtingut el títol en un curs de poc més de deu hores.

Totes aquestes polítiques per millorar la imatge corporativa d’una empresa resulten, tanmateix, molt més fructíferes quan es disposa de la col·laboració dels treballadors. Tota la informació que un empleat penja a les xarxes socials, i especialment en un canal tan immediat com Twitter, pot tenir efectes positius o negatius sobre l’empresa quan aquest treballador parla de la seva vida laboral. I molt poques empreses han posat límits a aquesta informació i, molt menys, alliçonat els seus treballadors sobre el que interessa o no que s’escrigui. Aquest és un terreny molt pantanós, ja que alliçonar sobre el que es pot escriure o no a les xarxes socials podria atemptar contra la llibertat d’expressió. Per aclarir dubtes, algunes empreses ja han sol·licitat assessorament jurídic per determinar si es pot o no incloure clàusules als contractes que estableixin, de manera concreta, què pot dir i què no pot escriure un treballador sobre la seva empresa en aquests nous canals de les xarxes socials.

Segueix les eleccions al Parlament de Catalunya 2012 des tel teu mòbil

La Generalitat ha posat en marxa un nou canal d'informació que permetrà a la ciutadania seguir en temps real les dades de participació i els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre a través de telèfons intel·ligents. Es tracta d'una aplicació nativa per a telèfons mòbils amb Android i per a iPhone/iPad.
El nou servei Parlament'12 està disponible en català i castellà i permet conèixer:

• Dades de participació: per territori, ja sigui per tot Catalunya, per circumscripció electoral (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) o per municipis.
• Resultats electorals: per territori i per candidatura.
• Comparativa de dades de les eleccions de 2010.

Com instal·lar-la


L'accés a l'aplicació es pot fer a través de la descàrrega automàtica a l'App Store o a Google play, o a través de l'aplicació gencat, que aplega tots els serveis mòbils de la Generalitat de Catalunya.

• Descàrrega a l'App Store
• Descàrrega a Google play
• Serveis mòbils gencat

La iniciativa s'emmarca en l'objectiu de modernització tecnològica i transparència administrativa del Govern de la Generalitat i, així mateix, pretén donar resposta a l'important creixement que ha experimentat en els darrers anys l'ús de dispositius mòbils de comunicació per part de la ciutadania, tant en l'àmbit personal com en el de relació amb l'Administració.

• Font: Generalitat de Catalunya

Joc interactiu al servei de la divulgació científica

En el marc de la 17a Setmana de la Ciència a Catalunya, la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació ha posat en marxa, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, una versió actualitzada del joc RYM, Research Your Mind, per promoure la ciència entre els joves de 16 a 20 anys, tot i que també està obert al públic en general. Aquest joc interactiu pregunta-resposta està disponible en versió web i, per primera vegada, per a dispositius mòbils. Les preguntes s'estructuren en sis categories diferents: Transport, seguretat i espai; Salut; Ciències socials i humanitats; Energia i medi ambient; Alimentació, agricultura i biotecnologia; i Nanonociències, nanotecnologies i tecnologia de la informació.

El joc RYM permet participar en solitari i en grup, de 2 a 6 persones. En la modalitat d'un únic jugador, el participant disposa de 179 segons per anar sumant punts segons les respostes encertades. La modalitat de grup funciona d'una manera semblant a jocs com el Trivial Pursuit, guanya qui completa les 6 categories de preguntes. El jugador i/o l'equip té 44 segons per respondre cada pregunta.

Preguntes com "Quin costum gastronòmic procedent dels indis Tahino es creu que van heretar els europeus quan van colonitzar Amèrica del Nord?" o "En quin moment de la història els humans van començar a absorbir àcids omega-3 amb la ingesta?" s'han de respondre correctament per encapçalar el rànquing del joc. Cada pregunta té quatre opcions de resposta.

Torneig interuniversitari 

La posada de llarg del joc es va celebrar ahir dimarts a la Sony Store de Barcelona en el marc del primer torneig interuniversitari de RYM. En la competició, hi van participar sis equips de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Ramon Llull (URL), al Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Abat Oliba (UAO).

En la primera semifinal es van enfrontar els equips de la UdG, la UPF, la UB  i la UVic. Jomer Olinares i Nikolay Ganchev, estudiants de la UVic, van ser els primers en completar les sis categories i van passar a la final. Allà s'hi van trobar amb dues estudiants de la UPC, Anna i Carla, que van ser les guanyadores de la segona semifinal en què hi van competir contra els equips de la URL i la UAO.

La final va ser molt igualada. Quan a tots dos equips els hi faltaven només dues categories per completar el joc, les estudiants de la UPC van fallar. En canvi, Jomer i Nikolay van continuar en ratxa i es van proclamar guanyadors del primer torneig interuniversitari de RYM. Els estudiants de la UVic van ser obsequiats cada un d'ells amb un ordinador portàtil. Les segones classificades van tenir com a premi un e-reader.

Els jugadors que competeixin en línia o a través de l'aplicació per a smartphone participaran en el sorteig d'un ordinador portàtil, que tindrà lloc quan finalitzi la 17a Setmana de la Ciència a Catalunya, que enguany organitza un ampli ventall d'activitats fins diumenge.

Fonts:

• Fundació Catalana per la Recerca i Innovació
• universitatscat

El #debatTV3 arriba al Trending Topic mundial

Cap a mig debat electoral d’ahir al vespre saltava la notícia que s’ha convertit en el veritable punt d’interès digital d’aquestes eleccions: el hashtag oficial escolit per TV3 per a l’ocasió, #debatTV3, es convertia en Trending Topic mundial.

No està clar com es valoren les tendències a Twitter. Els de l’ocellet són molt recelosos d’explicar-ho per evitar que un individu concret i particular en pugui fer-ne ús de manera continuada. Ser Trending Topic és una manera de mesurar l’interès que un tema concret desperta a la xarxa i si això es fos controlable estaríem alterant l’objectivitat natural que se’n desprèn. Per això que, de la mateixa manera que Google amb els posicionaments al seu cercador , Twitter vigila de no donar mai la seva fórmula particular per a calcular-ho. A partir d’aquí podem especular que el hashtag #debatTV3 va aparèixer, com va anunciar Carles Pellicer al final del debat, en la desmesurada quantitat de 16.000 piulades, i 90.000 totals segons el darrer recompte fet. Mitjançant allò que a les xarxes socials en diuen influència digital, finalment va escalar a la primera posició del rànquing durant la primera hora del debat i entre les primeres la resta del programa.

Això no és puntual. Forma part d’un interès creixent de la comunitat mundial en la situació catalana. Cada vegada hi ha una sensació creixent que Europa s’hi juga molt en aquestes eleccions. Comptem quantes nacions no reconegudes com a estat podrien acabar seguint Catalunya en la seva justa reinvidicació i obtindrem el veritable motiu pel qual el debat d’ahir era absolutament trascendent arreu. Per tant, una petita reflexió a mode de conclusió. Si Catalunya, representant l’1,5% de la població europea i un percentatge molt més ínfim de la població mundial, és capaç de situar un Trending Topic mundial a la primera posició, és que ja comptem al món.

(Per cert, una reflexió puntual. El hashtag #prayforNavarro també va arribar a les primeres posicions del Trend... Una bona manera d’analitzar les actuacions d’uns i d’altres)

Les xarxes socials, en campanya

Tuitòmetre de campanya, rànquings dels candidats amb més "amics" a Facebook, hashtags diaris perquè partits polítics i ciutadans debatin sobre una qüestió d'actualitat... El paper preeminent de les xarxes socials ja és una realitat en la campanya del 25N. L'estratègia de Barack Obama a les campanyes a la presidència dels Estats Units han establert càtedra i, a l'altra banda de l'Atlàntic, s'ha pres bona nota.

A Catalunya, i especialment per aquestes eleccions, candidats i partits polítics han fet de la web 2.0 una eina més de propaganda. Però, encara n'hi ha que es resisteixen... almenys a mitges. És el cas d'Artur Mas (CiU) i Pere Navarro (PSC). El candidat a la reelecció té perfil de Facebook però no de Twitter. L'aspirant piula però està absent de la xarxa de Mark  Zuckerberg.

A Facebook, el guanyador de la campanya virtual és Alfons López Tena (SI) que gairebé dobla els "m'agrada" del següent candidat en la llista. Es dóna la circumstància que Facebook permet fer dos tipus de perfils: el de personatge públic (on es mesuren els seguidors segons el nombre de "m'agrada") i l'habitual, en què es comptabilitzen amics. Hi ha casos, com el de Mas, que compta amb els dos tipus de perfil (el primer amb 16.270 "m'agrada" i el segon amb 5.209 amics) i, d'altres, com el d'Albert Rivera (C's) que només compta amb el perfil habitual i suma 5.311 amics.  

Seguidors no és sinònim d'influència 
El nombre de seguidors, però, no és sinònim d'influència. Segons un informe de Porter Novelli, publicitat al bloc de la consultora de comunicació i relacions públiques, Oriol Junqueres (ERC) és el candidat més influent, tant a Facebook com a Twitter, mentre que CiU és la formació política més influent a la xarxa de microblogging. A Facebook, C's és el partit que més interactua amb els seus fans.

Partits i líders polítics no són els únics en utilitzar les xarxes socials per captar l'atenció. Elecció rere elecció (i en l'últim any i mig, se n'han celebrat unes quantes), els mitjans de comunicació atorguen un paper més rellevant a la web 2.0 en la cobertura informativa de la campanya.

TV3, a través del web 324.cat, promou el Tuitòmetre de campanya, una eina interactiva per descobrir qui està piulant què sobre les eleccions del 25 de novembre. Les consultes es poden fer per data o per autor i, fins i tot, permet comparar dos perfils. També ofereix rànquings de les qüestions més comentades (analitzant el contingut dels tuits) i les piulades més retuitejades. Un dels atractius del tuitòmetre de TV3 és que, a més de candidats i partits polítics, també dóna cabuda als ciutadans que piulen amb l'etiqueta #25N.

El debat a Twitter també és bén viu gràcies a una altra iniciativa de La vanguardia, el Debatuit. Cada dia La Vanguardia planteja un tema d'actualitat electoral (economia, immigració, corrupció...) i li adjudica una etiqueta perquè, a través de la xarxa, polítics i ciutadans opinin al respecte.

Amb aquest augment de l'activitat electoral 2.0 no ha d'estar gaire lluny el dia que el candidat guanyador celebri la victòria via Twitter com va fer Obama en els últims comicis. Quan haurem d'esperar per la versió catalana del "four more years"?

El tuit en què Obama celebra la victòria es converteix en el més retuitejat de la història

"Quatre anys més", ha piulat el president dels Estats Units, Barack Obama, al voltant de les 5.00 de la matinada (hora catalana), un cop el recompte de vots ja havia confirmat que tornaria a ser el líder nord-americà fins al 2016. El tuit anava acompanyat d'una fotografia on apareix amb la seva dona, abraçats.

Quatre hores més tard, aquest missatge ja havia estat retuitejat més de 500.000 vegades, i 170.000 persones l'havien assenyalat com a favorit, fet que l'ha convertit en el més popular de tota la història.

D'altra banda, segons informa Twitter al seu blog, uns minuts abans que Obama pronunciés el seu discurs després de conèixer els resultats, s'ha arribat a un màxim de 327.452 tuits per minut.

• Font: Diari Ara

Mites i realitats sobre WhatsApp

Els usos del WhatsApp s'han convertit en motiu de conversa en reunions d'amics. Aquest cap de setmana La Vanguardia es feia ressó dels problemes de parella que està causant l'ús de l'aplicació, malentesos en alguns casos provocats per llegendes falses que atribueixen al WhatsApp funcions inexistents. A continuació, es recullen algunes frases escoltades en les últimes setmanes en relació a aquest servei gratuït de missatgeria instantània.

"El WhatsApp està creant molts problemes de parella". VERITAT.
Són les tres de la matinada de divendres i algú comprova que la seva parella està en línia, connectada al WhatsApp. Però, no havia anat a dormir d'hora perquè l'endemà havia de fer un treball urgent? Aquest és un dels exemples de discussió sentimental que pot sorgir a causa del "caràcter delator" del WhatsApp. Els problemes no afecten únicament a parelles que no viuen juntes. Hi ha qui s'escandalitza quan, al matí, se n'adona que l'hora de l'última connexió de la nit anterior va més enllà de mitjanit, quan se suposava que l'estimat o estimada estava llegint un llibre al seu costat mentre dormia. Diversos experts es pronuncien sobre aquesta nova font de crisi de parella en un article de La Vanguardia publicat per @javier_ricou.

"Vols que et passi per Bluetooth una aplicació que fa invisible les teves dades de connexió al WhatsApp?" VERITAT.
Al fil de la realitat anterior, hi ha ànimes caritatives que ofereixen una aplicació per fer invisible les dades de connexió al WhatsApp. Els usuaris d'Iphone no han de recórrer a aquests enginys ja que en l'última actualització de l'aplicació, la 2.8, ja disposen de l'opció per desactivar la informació sobre si s'està en línia, és a dir connectat, o l'última vegada que es va accedir a l'aplicació. La resta hauran d'esperar... o acceptar l'aplicació pirata que els cedeix alguna amistat.

"Amb el WhatsApp és més fàcil tontejar. Recordes quan érem adolescents i havíem de trucar al fixe del noi que ens agradava?". VERITAT.
Els usuaris que superen la trentena i ja estan emparellats observen, amb nostàlgia, les possibilitats que ofereix la telefonia mòbil i aplicacions com el WhatsApp per lligar. Les noves generacions no s'han de preocupar de calcular l'hora en la què trobaran segur a la persona estimada. Tampoc s'han d'enfrontar a la vergonya d'haver de parlar amb els pares del noi/noia objecte de desig. I, encara menys, a la bronca familiar per penjar-se al telèfon durant hores i la conseqüent factura telefònica. No tot són aventatges. Hi ha contacte directe, immediat i gratuït amb la persona estimada, però també un major control, fins i tot, quan es produeix el desinterès o al ruptura. Una questió que també analitza La Vanguardia en l'article de @javier_ricou.

"Fa dues hores que tinc un doble tick en el missatge que li he enviat i em diu ara que l'acaba de veure!". FALS.
El primer tick indica que el dispositiu ha enviat el missatge. El segon tick que el telèfon mòbil del contacte, l'ha rebut. Però, en cap cas que l'hagi llegit. Això només es pot saber comprovant la barra de connexió que apareix sota el nom de l'usuari: si està en línia, està connectat a WhatsAppp. Si no és així, indica l'última hora de connexió. La llegenda del doble tick va obligar a la companyia a fer una declaració oficial via twitter! També les FAQ de l'aplicació inclouen una pregunta específica sobre aquesta qüestió. 

"No utilitzo WhatsApp perquè qualsevol que tingui el meu número em pot enviar un missatge". FALS.
Si bé és cert que no es pot evitar aparéixer com a contacte de les persones que tenen el número de mòbil i que fan servir l'aplicació, sí es poden bloquejar i evitar que s'adrecin via WhatsApp. És molt senzill. S'ha d'entrar al perfil de WhatsApp de la persona que es vol bloquejar, prémer el botó que permet accedir a diferents opcions i anar a "Més", i escollir l'opció "Bloquejar". L'aplicació preguntarà si s'està segur, es diu "Ok" i aquest contacte ja està bloquejat. A partir d'aquest moment, sortirà en la llista de contactes però de color gris i amb un missatge que indica com desploquejar-ho. A més de no poder enviar missatges, els perfils bloquejats no tenen informació sobre si s'està en línia o l'última hora de connexió, ni veuen la foto de perfil.

"Qui vulgui comunicar-se amb mi, que pagui i m'enviï un SMS". VERITAT.
Tot i l'auge de les aplicacions com WhatsApp que permeten enviar missatges de forma gratuïta, hi ha qui encara prefereix el missatge de text de pagament que s'envia via telefònica. L'any passat és van enviar 7.271 milions d'SMS a tot l'Estat, segons l'últim informe de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions. Tot i que és una xifra  gens menyspreable, significa un 6,1% de missatges menys que l'any 2010. La davallada dels SMS va començar el 2008 i, per tant, el 2011 va ser el quart any consecutiu de baixada. En temps de bonança, el tràfic d'SMS va arribar a prop dels 10.000 milions.

• Fotografies: http://media.whatsapp.com/