Les xarxes socials, en campanya

Tuitòmetre de campanya, rànquings dels candidats amb més "amics" a Facebook, hashtags diaris perquè partits polítics i ciutadans debatin sobre una qüestió d'actualitat... El paper preeminent de les xarxes socials ja és una realitat en la campanya del 25N. L'estratègia de Barack Obama a les campanyes a la presidència dels Estats Units han establert càtedra i, a l'altra banda de l'Atlàntic, s'ha pres bona nota.

A Catalunya, i especialment per aquestes eleccions, candidats i partits polítics han fet de la web 2.0 una eina més de propaganda. Però, encara n'hi ha que es resisteixen... almenys a mitges. És el cas d'Artur Mas (CiU) i Pere Navarro (PSC). El candidat a la reelecció té perfil de Facebook però no de Twitter. L'aspirant piula però està absent de la xarxa de Mark  Zuckerberg.

A Facebook, el guanyador de la campanya virtual és Alfons López Tena (SI) que gairebé dobla els "m'agrada" del següent candidat en la llista. Es dóna la circumstància que Facebook permet fer dos tipus de perfils: el de personatge públic (on es mesuren els seguidors segons el nombre de "m'agrada") i l'habitual, en què es comptabilitzen amics. Hi ha casos, com el de Mas, que compta amb els dos tipus de perfil (el primer amb 16.270 "m'agrada" i el segon amb 5.209 amics) i, d'altres, com el d'Albert Rivera (C's) que només compta amb el perfil habitual i suma 5.311 amics.  

Seguidors no és sinònim d'influència 
El nombre de seguidors, però, no és sinònim d'influència. Segons un informe de Porter Novelli, publicitat al bloc de la consultora de comunicació i relacions públiques, Oriol Junqueres (ERC) és el candidat més influent, tant a Facebook com a Twitter, mentre que CiU és la formació política més influent a la xarxa de microblogging. A Facebook, C's és el partit que més interactua amb els seus fans.

Partits i líders polítics no són els únics en utilitzar les xarxes socials per captar l'atenció. Elecció rere elecció (i en l'últim any i mig, se n'han celebrat unes quantes), els mitjans de comunicació atorguen un paper més rellevant a la web 2.0 en la cobertura informativa de la campanya.

TV3, a través del web 324.cat, promou el Tuitòmetre de campanya, una eina interactiva per descobrir qui està piulant què sobre les eleccions del 25 de novembre. Les consultes es poden fer per data o per autor i, fins i tot, permet comparar dos perfils. També ofereix rànquings de les qüestions més comentades (analitzant el contingut dels tuits) i les piulades més retuitejades. Un dels atractius del tuitòmetre de TV3 és que, a més de candidats i partits polítics, també dóna cabuda als ciutadans que piulen amb l'etiqueta #25N.

El debat a Twitter també és bén viu gràcies a una altra iniciativa de La vanguardia, el Debatuit. Cada dia La Vanguardia planteja un tema d'actualitat electoral (economia, immigració, corrupció...) i li adjudica una etiqueta perquè, a través de la xarxa, polítics i ciutadans opinin al respecte.

Amb aquest augment de l'activitat electoral 2.0 no ha d'estar gaire lluny el dia que el candidat guanyador celebri la victòria via Twitter com va fer Obama en els últims comicis. Quan haurem d'esperar per la versió catalana del "four more years"?