Bojos pel 'selfie'

Quan les enciclopèdies hagin d'il·lustrar el terme selfie la imatge serà sens dubte la de l'autoretrat de la nit dels Òscars del 2014. En mitja hora, el selfie que Bradley Cooper va captar amb el telèfon mòbil de la presentadora, Ellen DeGeneres, va batre el rècord a Twitter que tenia la fotografia que va piular pel president dels EUA, Barack Obama, al 2012, després de la reelecció. En una hora ja havia superat el milió de retuits, en acabar la cerimònia, ja portava més de dos milions de repiulades.

Però, el selfie dels Òscars no va fer res més que confirmar una tendència a la xarxes socials que el prestigiós diccionari Oxford ja havia detectat mesos abans quan la va escollir com a paraula de l'any 2013. El que sí s'ha de reconéixer a DeGeneres i la tropa d'actors que es van fotografiar amb ella és que han popularitzat l'anomenat multiselfie i, ara, no hi ha festa ni sortida entre amics sense #multiselfie.Fins i tot, els Borbons s'hi han apuntat a la moda.

L'evolució del selfie és constant i ara la nova tendència és el morning selfie o bedfie. El va inaugurar la cantant Beyoncé quan va voler mostrar al món la seva bellesa natural i es va autoretratar al llit als pocs minuts de despertar-se.

Tot i que el fenòmen va començar de manera anònima són les celebrities les que marquen tendència. Sens dubte, una de les característiques del selfie és la seva capacitat de ser notícia. Els digitals inclouen diàriament informacions sobre l'últim selfie rellevant, encara que no estigui envoltat d'un rècord de viralitat o de polèmica.

El primer selfie que va ocupar els titulars de les capçaleres de més renom va ser el que es va fer Obama amb la primera ministra danesa, Thorning Schmidt, i el premier britànic, James Cameron, durant el funeral de Nelson Mandela. Però, la polèmica no va ser generada pel propi selfie sinó per la cara de Michelle Obama davant el "tonteig" del seu marit amb l'atractiva Schmidt.

Veure l'home més poderós del món fent-se un multiselfie va deixar definitivament enrere aquella idea, que fa un temps podia tenir algú, que aquest tipus d'autoretrat era un recurs per aquells pobres desgraciats que no tenien ningú de confiança que els hi fes una foto. Ara és una moda a la que no escapa gairebé ningú, ni el president dels EUA.

La bogeria pel selfie ha convertit a l'autoretrat fet des d'un dispositiu mòbil en una disciplina amb subcategories. A banda dels ja esmentats, bedfie i multiselfie, aquí van altres modalitats compartides per anònims i famosos a través de les xarxes:

• Belfie: Mostra els encants posteriors del teu cos. Kim Karsdashian i Rihanna són les reines.
• Selfit: Presumeix d'abdominals i de gimnàs. 
• Selfbeach: Llueix xancletes, bikini i, sobretot, cames bronzejades.
• Carfie: Ensenya a tothom l'estil que tens al volant d'un cotxe.
• Selfeet: No cal que portis uns 'manolos' per presumir d'estilisme als peus.

Claus per divulgar ciència a les xarxes socials

Com divulgar ciència a través d'internet i les xarxes socials? Aquesta era la qüestió que es va posar sobre la taula dels cinc ponents que van participar en el debat Internet i les eines de social media en la comunicació de la ciència, organitzat pel Departament d'Economia i Coneixement en el marc de la Social Media Week Barcelona.

Les claus per fer arribar la ciència al gran públic van venir de la mà d'autèntics experts com Mark Frankel, director de l'equip social news de la BBC, o Gabriel Bolognese, directora de productes i continguts de Yahoo Espanya. També van intervenir-hi Ouali Benmeziane, director i fundador de WebCongress, l'expert en posicionament web Javier Casares, i Jordi Villà-Freixa, director de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Vic.

Tots van coincidir a l'hora d'assegurar que és possible arriba al gran públic amb informacions sobre ciència però que cal seguir una estratègia correcta perquè, com va afirmar Bolognese, "fa falta un bon contingut però també un bon contenidor". En aquest sentit, Benmeziane va aconsellar fer dissenys atractius alhora que senzills per atreure internautes. Així mateix, cal que els continguts siguin accessibles. En aquest punt, el científic Villà-Freixa va reiterar que si l'investigador no es veu capaç o no té la disponibilitat per divulgar la tasca que realitza ha de recórrer als professionals de la comunicació. En una ponència provocadora, on va arribar a dir que els científics veuen la comunicació "com una pèrdua de temps", Villà-Freixa va destacar la bona comunicació de la ciència com a clau per "fomentar vocacions científiques" entre els més joves.

Una de les intervencions més esperades de la jornada celebrada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va ser la de Frankel, que dirigeix l'equip de persones que diàriament gestiona els comptes de la BBC a Twitter, Facebook, Google+ i Instagram. Frankel va animar als científics a utilitzar totes les possibilitats que ofereixen les xarxes socials per arribar la públic: fotografies, missatges curts i entenedors, etiquetes interessants, vídeos... També va apostar per la innovació i va explicar la recent experiència de la BBC a Instagram: fer notícies de 15 segons per atreure als usuaris d'entre 15 i 20 anys que no consumeixen mitjans de comunicació.

La jornada Internet i les eines de social media en la comunicació de la ciència -primer acte de l'àmbit de Coneixement de l'agenda commemorativa del Tricentenari- va reunir a més de 200 persones de l'àmbit científic i de les TIC que van interactuar amb els cinc ponents en el debat obert que va posar el punt i final a l'acte.

L'esdeveniment es va poder seguir per streaming i va tenir un ampli ressò a la xarxa gràcies als hashtags #cienciasmw i #smwbcn.

Llista de desitjos TIC de Nadal

Tant el tió com el Pare Noel i els Reis Mags han de tenir clar el que han de portar (o cagar) els propers dies. No s’hi val deixar que siguin ells els que escullen, cal escriure la carta amb tots els tuits. Per això us porto unes idees que, potser, us podrien servir. Hi ha de tot i per a tots els gustos i butxaques.

Regals TECH originalsComenço per aqueta categoria que, possiblement, és la que més s’espera, doncs les de sota, tot i ser interessants, no deixen de recopilar el que en molts cassos ja hem anat veient durant l’any.

Així doncs, comencem per un regal realment TECH, uns Guants Bluetooth de Hi-Call que et permetran, a part d’utilitzar les pantalles tàctils dels teus dispositius, connectar-hi els vostres telèfons inalàmbricament per parlar a través d’ells. Fareu una fila curiosa si els utilitzeu però ben segur que no deixareu a ningú indiferent. Els trobareu en llana per 49,99€ i en pell de gran qualitat per 99,99€, sempre en diversos colors i mides.

Parrot, l’empresa que es va fer famosa pels seus dispositius de mans lliures, té un altre gadget curiós, l’AR.Drone 2.0. Es tracta d’una mena d’helicòpter amb càmera d’alta definició inclosa que es controla des dels vostres iPhone o telèfons Android. A botigues com Amazon el trobareu per 381€, certament un preu elevat, però que us assegurarà un triomf aclaparador.

Finalment us mostro unes ulleres de realitat virtual. De la realitat virtual es parla molt arran de les Google Glass i més recentment aplicades al món dels videojocs, però Sony va ser una de les pioneres en aquesta tecnologia. Les que us ensenyo a la imatge del costat és una versió ja evolucionada i, també, molt cara, uns 1.300€. Les ulleres, o tal com les anomena Sony, el Visor Personal 3D HMZ-T3W, inclouen dues pantalles d’alta definició, una per a cada ull, que permet visualitzar en HD i en 3D si s’escau, amb sortida àudio de 7.1 canals (per utilitzar amb els vostres auriculars propis) i té unes mides força compactes i pes relativament lleuger malgrat incloure una bateria recarregable. Per experiència us dic que aconsegueixen una absoluta immersió en el vídeo o videojoc que es visualitza i tots els que vulgueu les podeu provar a la Sony Store de Barcelona, al capdamunt de la Rambla de Catalunya. Com us deia, una petita joia per als fanàtics de l’audiovisual.

SmartphonesAquesta és una de les categories més buscades. L’iPhone 5S segueix sent el rei a batre. Però el que potser és el telèfon de gama alta més equilibrat és el Sony Xperia Z1, un telèfon de 5 polzades però lleuger i molt agradable d’agafar, amb una càmera d’entre les millors i una sòlida marca com Sony al darrere. Ambdós telèfons parteixen d’un preu de 699€.

A la gama mitjana hi trobem dos telèfons molt recomanables. Per una banda el Nexus 5 de Google, amb un disseny molt neutre i atractiu, potència sobrada per garantir un gran funcionament, amb un sistema operatiu pur que funciona millor que bé i un preu ajustat de només 349€. També mereix la nostra atenció el recentment estrenatMoto G de Motorola, que des que va ser adquirida per Google s’ha convertit en una mena de ‘marca blanca’ de Google. El Moto G és un telèfon que parteix en 175€, pel que és bo, bonic  i molt barat, a més de potent i versàtil. Gran opció i preu per un telèfon que podria costar el doble però que ens arriba a un preu, insisteixo, sorprenent.

I si busquem quelcom més específic, què hi ha al mercat? Doncs Nokia té el seu Lumia 1020 amb la millor càmera fotogràfica del mercat en un dispositiu mòbil, amb 41 megapíxels i a partir dels 629€. Samsung destaca pel recentment inaugurat Galaxy Note 3, el seu telèfon-tauleta de 5,7 polzades més enfocat a l’empresa i amb un punter amb funcions avançades per un preu d’uns 599€.

TauletesSembla estrany però en aquest nínxol ja fa temps que hi ha més varietat de preus i qualitats, pel que em centraré a recomanar els que, considero, més destaquen d’entre la majoria. I començo de menor a major mida pel Nexus 7 de 2013 de Google, una tauleta de 7 polzades fabricada excel·lentment per ASUS, amb una relació també excel·lent de potència i preu, 229€, i una de les millors pantalles del mercat.

A continuació trobem l’iPad mini retina de 8 polzades, que parteix dels 389€, però amb tota l’experiència d’usuari d’Apple, una pantalla de qualitat admirable i el més equilibrat de tots pel que fa a mida de pantalla i qualitat general.

L’iPad Air, el següent al a nostra llista, és potser el més destacats de tots ells, doncs és la referència del sector, amb un disseny exquisit, uns materials envejables i una potència única. Tot plegat a partir de 479€, un preu força ajustat, però que comença a ser prohibitiu per a certes butxaques.

I si superem les 10 polzades trobem un excel·lent dispositiu de Samsung, el Galaxy Note 10.1, amb funcions similars a les anteriorment esmentades del seu germà petit, però a partir dels 532€. També el Sony XPERIA Tablet Z, d’exquisit disseny i materials per 529€ i, a més, resistent a aigua i pols.

Novament, si busquem quelcom més especial o no ens importa arriscar, trobem el Surface 2 de Microsoft, una tauleta o un ordinador portàtil, depenent el punt de vista, amb Windows  el paquet Office instal·lat i compatible amb l’habitual ecosistema Windows per 429€. El més interessant que té són els seus accessoris com la funda/teclat oficial per a la tauleta, una petita joia tecnològica.

Reproductors multimèdia

Cada vegada és més habitual consumir contingut multimèdia descarregat legalment des d’internet. Si aquest és el vostre cas o us hi voleu introduir no podeu deixar de banda les següents opcions.

Apple TV és una meravellosa opció per aquells que consumeixen contingut de l’iTunes Store, i té un prou força ajustat, de 99€.

WD TV Live és l’altra contrincant que, per només 78€, ho reprodueix tot. I quan dic tot, vull dir tot. Encara s’ha de trobar el format d’arxiu que no pugui llegir aquesta petita joia de la sala d’estar, que permet reproduir contingut, ja sigui des d’un USB connectat o a distància connectat a una xarxa.

I pels més tradicionals us ensenyo un producte diferent, el Samsung BD F6500. Es tracta d’un reproductor de Blu-Ray que el podeu trobar per uns 110€ i que, a part de llegir discs Blu-Ray, permet connectar-se de forma inalàmbrica a internet per accedir a la botiga d’aplicacions Smart Hub de Samsung. Mai n’he parlat, però ho resumiré dient que a aquesta botiga s’hi pot trobar de tot gratuït, des de TV3 a la Carta, fins a Yomvi o altres aplicacions més comunes com Netflix o La Caixa.

SmartwatchVoleu un rellotge intel·ligent? De cop i volta en tenim uns quants al mercat que val la pena destacar.

El Samsung Galaxy Gear el poso en primera posició, però no per ser el millor, sinó per ser el primer rellotge que realment intenta ser el més autònom possible. Amb un preu de 299€ és compatible amb dispositius mòbils de Samsung però no aconsegueix una experiència fluïda ni una estètica favorable.

El Sony Smartwatch 2, en canvi, és tot el que un usuari actual busca dur al canell per un preu molt ajustat, menys de 200€. Sobretot aporta notificacions i permet visualitzar-les des del canell, amb una estàtica molt aconseguida que segueix la línia actual de Sony, lleuger i en constant evolució del seu software. Una gran opció per complementar el teu Android (no és compatible amb iPhone).

Pebble, en canvi, és una aposta lleugerament alternativa. Un rellotge amb pantalla de tinta electrònica (els anteriors munten una pantalla a color habitual), molt compatible tant amb Android com amb iPhone i amb moltes opcions, però a un preu elevat, doncs es troba a partir dels 280€.

Playstation 4 i XBOX ONE: la vuitena generació de videoconsoles ja és aquí!

En poc més d'una setmana s'ha consumat el canvi generacional en un sector poc propens a renovar-se. Les noves videoconsoles ja són aquí. Tant Playstation 4 (PS4) de Sony com Xbox ONE (XBO) de Microsoft. Nintendo ja ho va fer fa més d'un any, però més enllà dels jocs habituals es tracta d'una màquina relativament irrellevant pel que tractem i amb poc atractiu general.

Les dues videoconsoles arriben alhora, però d'entrada sembla que una d'elles encapçala la cursa de la notorietat. PS4 va saber ensenyar durant un any el que moltes vegades, i en altres sectors com la telefonia mòbil han de saber ensenyar en un mes. La de PS4 va ser una presentació en diversos actes, doncs van saber separar en el temps les diverses especificacions de l'aparell, els seus videojocs, la seva aparença i disseny extern, les diverses característiques menors però importants per als usuaris i el preu. I el preu és on precisament van capgirar-ho tot.

PS4 costa 399€ pels 499€ de la XBO. Parlem d'una diferència de 100€ a favor de Sony que, a més, té una videoconsola amb una potència superior pel que fa al hardware, cosa que a la llarga pot aportar resultats superiors en les característiques dels seus videojocs. Aporta altres aspectes com el social i la presència a les xarxes de la PS4, la possibilitat de jugar a jocs de segona mà, o la no necessitat de tenir la videoconsola connectada a internet les 24h per a poder utilitzar-la que destacaven sobre la XBO en un principi i que Microsoft ha anat resituant per reduir part del terreny perdut d'entrada. Però les sensacions inicials han deixat marcades les cartes de totes dues videoconsoles.

Els de Redmond justifiquen les seves decisions i destaquen la inclusió de Kinect, uns sensors avançats que permeten, entre altres coses, reconèixer als usuaris i interactuar amb la XBO i videojocs mitjançant gestos o veu. Sembla futurista, però funciona molt bé i en el seu dia ja va revolucionar el món dels videojocs. Això, PS4 no ho té malgrat la opció d'adquirir per separat una càmera similar, però amb funcions menys completes, fan salvar la papereta. A més, la XBO posa molt èmfasi en la seva vessant multimèdia, amb botiga de música i vídeo pròpies, però també amb diverses aplicacions de tercers destinades a tal efecte. Aquesta era la carta de presentació de Playstation fa uns anys quan, probablement, el mercat encara no hi donava tanta importància. A Catalunya aquest aspecte perd rellevància, doncs els serveis de tercers són molt escassos. La generació anterior disposava d'aplicacions de TV3 i Yomvi, a més de disposar de reproducció de CD de música, DVD i Blu-Ray en el cas de Playstation. Aquestes darreres opcions es mantenen (en el cas de XBO inclou el Blu-Ray de nou) però les aplicacions semblen encara molt limitades malgrat la promesa d'ambdues d'ampliar-les a mig termini.

Per tant ens trobem amb dues videoconsoles similars en potència però amb la PS4 per sobre de la XBO en aquest aspecte. Les dues ofereixen funcions multimèdia i socials semblants, amb aplicacions mòbils per interactuar amb altres aparells com mòbils o tauletes, amb un catàleg de videojocs discret en qualitat. La PS4 s'enfoca molt als jugadors, la XBO presumeix de ser un centre multimèdia a la sala d'estar, malgrat ambdues són les dues coses alhora. Només el preu de PS4 malgrat la seva potència superior, o la sensació futurista de XBO malgrat el seu preu elevat poden fer decantar la compra d'una o altra. La vuitena generació de videoconsoles ja és aquí!

Nous iPad Air i Nokia Lumia 2520 ¿Relegats a un segon pla?

L’atzar ha volgut que tant Apple com Nokia desvetllessin alhora al món els seus nous dispositius, sobretot les tablets que estan cridades a dominar el mercat més immediat. Nous aparells, cadascun amb les seves coses bones i dolentes, però amb un punt en comú: cap d’ells ha estat l’anunci estrella del dia.

Preus ‘revolucionaris’

Apple ja ho té això. Quan menys t’ho esperes, surten amb alguna cosa que modifica la tendència actual i obliga a que tot es mogui en la mateixa direcció que ells han escollit. Això és el que, al meu parer, passarà amb els sistemes operatius del futur més proper. Els de Cuppertino han anunciat que el seu nou sistema operatiu per a ordinadors arriba al mercat de forma gratuïta. Per tant, equipara la seva estratègia mòbil a la d’ordinadors, permetent als usuaris que sempre estiguin actualitzats sense costos addicionals.

El mateix passarà a partir d’ara amb el seu paquet d’aplicacions iLife (d’oci) i iWork (d’ofimàtica) renovats amb la nova estètica que està assolint Apple i gratuïtes també tant per a dispositius mòbils com per a ordinadors convencionals. Un cop dur a les aspiracions de Microsoft amb Office 365, la seva aposta d’ofimàtica global que requeria d’una subscripció mensual.

Nou iPad Air, increïblement prim, lleuger i potent

Tothom s’esperava un nou iPad més prim i lleuger, amb el marc de la pantalla més estret, i amb el nou processador A7 de 64 bits que ja van presentar en l’iPhone 5S. El que ningú va preveure era el nou nom del dispositiu: iPad Air. Sé que no és molta cosa, però és una acció de màrqueting brillant que transmet ràpidament el que es vol destacar del nou iPad.

També es va ensenyar el nou iPad mini amb pantalla retina. Es l’actualització que tothom volia i no estava clar que l’anessin a ensenyar. Com va passar amb l’original, doncs, la versió mini arriba al seu màxim exponent (també inclouen el nou xip A7) en la segona generació, el que el converteix, ara sí, en un dispositiu a tenir molt en compte. Finalment, es manté l’iPad 2 al mercat a un preu de 299€ cosa que, tot i que ja tingui uns anys al seu darrere, no deixa de ser molt interessant.

Nokia avança amb pas ferm amb nous telèfons i una nova tablet

I començo per la tablet de 10,1 polzades, la Nokia Lumia 2520, que funciona amb Windows 8 RT i es converteix l’única alternativa seriosa dins l’ecosistema de Microsoft per competir amb Apple i Google. Nokia sap jugar bé les seves cartes i ha creat un dispositiu atractiu, en la línia dels seus Lumia, i a un preu d’uns 500€ al canvi (preus internacionals no confirmats).

Això s’ajunta amb un nou telèfon destacat, el Lumia 1520, de 6 polzades (sí, ho heu sentit bé, 6”!) i amb una càmera de 20 megapíxels que estrena una nova tècnica de fotografia mòbil que permet capturar en una sola imatge totes les profunditats de camp i anar reenfocant sobre el que ens interessa. A més permet guardar les instantànies en un format RAW, és a dir, sense compressió, i que a l’hora de la veritat només ajuda als professionals o aficionats a la fotografia, però no al públic de gran consum. L’única pega que Nokia segueix tenint en els seus dissenys és el gruix excessiu dels dispositius. Una petita esmena en aquest aspecte els faria semblar dispositiuspremium de debò.

Tot i així no hem de perdre de vista el que està fent Nokia gràcies a la inversió econòmica que ha reportat l’acord amb Microsoft. M’arriscaria a dir que ben aviat el mercat es dividirà entre Apple, Nokia i Google. I tenint en compte que dins de Google hi ha moltes marques, Samsung inclosa, no hauríem de descartar que Nokia pugui tornar a mirar de tu a tu als de Cuppertino. Això, crec, ben aviat.

#GalaxyGEAR, l'Smartwatch de Samsung que s'avança a tots

Acaba l’estiu i arriben les novetats TIC. La fira IFA de Berlín és el punt de trobada del final de vacances i que, en bona mesura, mostra molts dels productes que es vendran a les properes festes nadalenques. Aquest és el cas del Galaxy Gear de Samsung, un rellotge intel·ligent, o smartwatch, que s’avança intel·ligentmentals rumors i espectatives generades per altres companyies. 

No és el primer smartwatch que arriba al mercat, però sí que aporta per primera vegada algunes de les funcions que reclamàvem a aquesta nova categoria d’accessoris. Alguns dels que ja hi eren tenien pantalles discretes -pel que fa a qualitat, no a mida-, funcions acotades, dissenys discutibles o preus exagerats. El Galaxy Gear de Samsung no s’escapa d’algun d’aquests problemes, però en sumar virtuts es genera un producte bastant novedós. El veiem:

Amb una pantalla d’1,63” no és precisament còmode d’utilitzar, però la tecnologia Super AMOLED i la seva resolució de 320×320 píxels fan que això pugui passar desapercebut. Parlem d’un miniordinador al canyell, amb un processador de 800 mh -alguns telèfons de gama mitjana encara el porten- i la capacitat de moure aplicacions que desenvolupin específicament per al rellotge. Aquí sempre pot existir el problema de la manca d’apps, però Samsung ja ha arribat a acords amb moltes de les principals empreses que ja tenen en camí versions de les seves aplicacions. El rellotge disposa d’una càmera molt barroera pel que fa a qualitat, però ben situada, a la corretja, per capturar vídeos curts i imatges a un màxim d’1,9 mpx. Finalment, una corretja de plàstic de colors i una carcassa d’alumini arrodoneixen un conjunt que no vol sobrepasar els 300$.

I què ens permet fer? Aquí és on el Galaxy Gear es converteix en un gagget del futur. La pinça de la corretja incorpora uns altaveus direccionals i un micròfon, de tal manera que col·locant la mà on duem el rellotge a l’alçada de l’orella, podem respondre trucades com si fos un mans lliures sense treure el telèfon amb el que l’enllacem de la butxaca. I és que el Galaxy Gear està pensat per emmparellar-se amb un altre telèfon de la família Galaxy mitjançant Bluetooth 4.0. A més de les fotografies ja esmentades, el rellotge actua com a veritable comandament a distància del nostre telèfon, permetent-nos accedir a la música, als contactes, al calendari i també a les notificacions, tot mitjançant una interfície creada específicament i de línies simples i entenedores. Em genera el dubte de si tindrà utilitat haver d’anar al menú de notificacions cada vegada que volem veure si ens ha arribat res, doncs no sembla que aquestes es mostrin per defecte en la pantalla principal, la de l’hora, un cop han arribat. No vull oblidar l’encertada implementació al dispositiu de l’S Voice, l’assistent de veu de Samsung que ens permetrà donar ordres al telèfon només amb la veu.

El Galaxy Gear té una autonomia de 25 hores, segons Samsung, i està previst que arribi al mercat el 25 de setembre. Insisteixo que només serà compatible amb els dispositius Galaxy (s’ha confirmat el Galaxy Note 3, el Note 10.1, l’S4 i l’SIII), el que unit a un preu mig i un disseny que s’allunya molt dels més espectaculars vistos en els renders previs, pot restar lleugerament les seves vendes. Però, com deia al principi, poc importa que el disseny sigui discutible (a mi no em convenç el format vertical de pantalla en un rellotge) o que el preu sigui elevat. Les prestacions futuristes que incorpora, així com tenir el mèrit de ser el primer que marca el veritable camí a seguir, fan que sigui un producte altament destacat i, a priori, un gran encert de Samgung.

Amb què jugarem demà? #Playstation 4 i #Xbox One al descobert

A finals d’any toca un canvi generacional en el món dels videojocs. Tant Sony com Microsoft ja han presentat les seves noves videoconsoles, màquines destinades a ocupar les sales d’estar de les llars els propers cinc anys, com a mínim. I parlar d’un aparell tecnològic punter i destinat a durar tant temps no és dir poca cosa. Estem acostumats a que en el món de les TIC els dispositius duren cada vegada menys anys, les generacions es renoven anualment i els productes són descatalogats als dos anys d’haver sortit al mercat. Per tant, un aparell que n’ha de durar cinc fa retornar a vells esquemes mentals i de mercat. Però són els tempos del sector, doncs desenvolupar els videojocs que consumeix el públic específic al que van dirigits comporta una mitjana d’un any i mig, com una superproducció de Hollywod. I quin és aquest públic específic?

Hi ha diverses maneres d’apropar-se als videojocs. Per una banda hi ha els ‘hard gamers’, aquells que viuen obsessionats en aquell enemic o nivell infranquejable del joc. També hi ha jugadors esporàdics, els que afronten un joc nou amb ganes, que alhora s’esvaeixen a les dues o tres setmanes i que tan sols es recuperen cada pocs mesos. També hi ha qui no n’està interessat i, per tant, parlar de videojocs passa per parlar de poc més que de ‘coses de nens’. Qui no ha sentit l’expressió “¿que no ets grandet per jugar a vieojocs?”. Sense generalitzar, aquests darrers són aquella generació que probablement mai n’ha jugat ni ho farà, més per absentisme que per manca de ganes. Però el cert és que no hi ha edat, i els anys l’únic que poden fer és que hom passi d’un grup a l’altre. Generalment, els adolescents es troben al primer grup i van passant al segon a mida que altres prioritats -estudis, relacions, esports, entre d’altres- ocupen la seva vida. I una vegada has jugat, és difícil deixar de fer-ho, pel que, també amb els anys, el tercer grup cada vegada queda més difós.

Les noves videoconsoles presentades per Sony i Microsoft són molt similars entre elles, més semblants a ordinadors que les de generacions anteriors, el que els ajuda a reduir costos, i amb capacitats també semblants. Però cadascú ha volgut enfocar allà on més li convenia el seu producte. Com, sobre el paper, la nova Playstation 4 de Sony és més potent que la competència, la seva posada de llarg va estar envoltada de demostracions de potència i videojocs, quelcom molt agraït per al públic i mitjans de comunicació del sector i, per tant, també molt lloat. En canvi, l'XBox One de Microsoft -així es dirà la nova creació dels de Redmond- va destacar en escreix per la seva capacitat multimèdia com a centre neuràlgic de la sala d’estar. Ens van voler vendre que a través d’ella podrem veure Blu-Ray, DVD, veure-hi la TV de manera interactiva i tenir al nostre abast la botiga online de la marca així com els principals proveïdors de serveis d’entreteniment del mercat. Però es van veure pocs jocs, el que va fer que la crítica fos realment dura i possiblement immerescuda, doncs a una videoconsola de nova generació de la marca Xbox se li pressuposen els grans videojocs.

En canvi, Sony va optar per una estratègia diferent a la que havia utilitzat l’any 2006 amb la generació anterior. En aquell moment ensenyava un dispositiu preparat per a les sales d’estar, estèticament decoratiu, i amb una capacitat multimèdia que en aquell moment era incipient. I la seva competència, sense ser tant atractiva en disseny, i apostant pels jocs i els jugadors, es va posar aviat a l’alçada en aquest altre aspecte. La conseqüència, fins a dia d'avui, va ser la pèrdua de lideratge de Sony en favor de Microsoft. Tant aleshores, quan Sony ho va destacar, com ara, quan gairebé no n'han dit res, també se'ls pressuposa la capacitat multimèdia innata a les consoles del gegant japonès. Només cal recordar que la primera Playstation permetia reproduir l'aleshores novedós Compac Disc, que la segona acceptava una impensable posició vertical, ideal per a moltes sales d’estar amb poc espai, y que la tercera era un reproductor en alta definició a meitat de preu que la resta en aquell moment, ara fa set anys. Ambdues seran grans videoconsoles i alguna cosa més.

Per tant ja s'han descobert les cartes, però amb cap as al descobert que intueixi plantar batalla al veritable perill del sector, la incursió dels telèfons mòbils i les tauletes com a plataformes de joc amb entitat pròpia -i també econòmica-. Potser en un parell de setmanes en sabrem més, doncs la principal fira internacional de videojocs, que se celebra a Los Angeles d'aquí a pocs dies, promet una lluita acarnissada.

Per cert, no voldria acomiadar aquest article sense fer una petita referència a una fira de videojocs que a finals de juny se celebrarà a Barcelona. Es tracta de la Gamelab 2013 i que, enguany, guanya pes específic amb un convidat d'excepció, Mark Cerny, el dissenyaopr principal de la propera Playstation 4. Per entendre'ns, es tracta d'una de les 5 persones més importants -si no la que més- en un sector que mou molts i molts milions a l'any. Gran notícia que, novament, situa Barcelona i Catalunya a l'epicentre mundial de les TIC.

Google per a tots i a tot arreu

Google ha descobert les cartes amb les que es guiarà els propers mesos. La seva conferència anual d'enguany ha semblat una aturada en una àrea de descans més que una explosió de novetats com l'any anterior. Però crec sincerament que tres detalls del que han explicat són una veritable declaració d'intencions a tenir molt presents i que, a mig termini, poden capgirar tot el panorama tecnològic al seu favor.

Hangouts: missatges per a tothom...

...o com a mínim per a Android i iOS. Google unifica tots els seus serveis de missatgeria en un de sol. El resultat és una única aplicació, Hangout, per enviar-nos missatges, fer videoconferències, compartir imatges, etc. I en podran fer ús, a més, tant usuaris d'Android com d'iOS. L'aplicació arriba a omplir un buit, doncs fins ara era molt complex trobar una única aplicació que pogués fer tot això. Whatsapp n'era un bon exemple, però sense capacitat per fer videoconferències queda ara un pas enrere. Això pot provocar que aplicacions com el mateix Whatsapp, imessage d'Apple o Blackberry Messenger caiguin en desús. Justament, dos dies abans que Google parlés, BBMessenger va ser anunciada per a totes les plataformes. El moviment volia tenir un efecte contrarestador vers l'imminent anunci de Google, però potser arribava tard. Al contrari que amb Blackberry, som molts els que per una banda o una altra estem ja usant els serveis de Google, i amb això hi ha prou per a fidelitzar-nos al nou Hangout.

Telèfons 'Google Edition'...

...o el que és el mateix: agafar el millor terminal Android del mercat i posar-li la marca Google arreu. Els de Mountain View s'alien novament amb Samsung i el seu terminal estrella, el recentment estrenat Samsung Galaxy S4, per introduir-li una versió 'pura' del seu sistema operatiu Android, sense afegits de cap mena. Disponible a partir d'aquest estiu, aquest telèfon costaria els mateixos 649€ que la versió actual. Molta gent ho veu com un moviment estrany per part de Google, però jo ho trobo lògic. La gama Nexus tenia un objectiu, marcar la línia a seguir pels fabricants en matèria de telefonia Android. I això s'ha aconseguit. Als Nexus sempre se'ls havia recriminat que sí, que eren molt bonics, però que no, no eren els telèfons més avançats del moment. Doncs ara això ja no serà així. Més que de Google, aquest és un nou cop d'autoritat de Samsung sobre la competència.

Mapes per a tots...

... i per a tots els dispositius imaginables. No prou contenta amb tenir la millor aplicació de mapes del mercat, Google ha refet l'aplicació per a mòbils i ha creat una interfície específica per a tablets. Això vols dir que els iPads podran gaudir, finalment, de la famosa aplicació de mapes tal com la gaudim ara des dels mòbils. Els Android reben també el nou disseny que ja es va estrenar a Apple i les tablets Android aniran rebent, de mica en mica, l'actualització. Però a més s'ha dissenyat una nova versió per als mapes d'escriptori, els que utilitzem des de l'ordinador. Tot plegat, malgrat sembli poc, és prou espectacular com per malpensar i creure que el principal objectiu d'aquesta renovació és la de deprimir a la competència que intenta apropar-se als Google Maps.

Google ha anat ensenyant més cosetes dedicades a nínxols més específics. En destaca un nou servei, 'All access', una plataforma per escoltar música on per 8€ al mes tindrem tota la música desitjada. També una xarxa social per a jocs mòbils on se centralitza l'activitat dels jugadors, tant des d'Android com d'iOS (nou atac als sistemes tancats d'Apple) i un renovació a fons de Google+, la xarxa social que fa tant temps intenten tirar endavant.

Al final, la sensació que em queda és que Google s'ha reposicionat molt bé en all`p que millor sap fer, oferir serveis. Però també amb moltes coses pendents per ensenyar, potser de cara a la propera campanya de Nadal, pel que no dubteu que després de l'estiu tindrem molt moviment en el camp de les TIC

• Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme

Cap al 2014 a tota velocitat

Han estat necessàries dues setmanes per alliberar la bogeria. En aquest temps, dues de les principals operadores de telefonia mòbil han anunciat que en breu desplegarien la seva xarxa mòbil d’alta velocitat LTE, o com sembla que se li vol anomenar oficialment 4G.

I per què parlem de bogeria? Ningú s’esperava aquesta tecnologia abans del 2014 i, en canvi, Yoigo la desplegarà a Barcelona el proper mes de desembre, juntament amb altres ciutats de l’estat i Orange promès actualitzar la seva xarxa a la ciutat comtal a partir del 8 de juliol. I que hi ha de la resta? Vodafone i Movistar encara no han mogut fitxa i malgrat es creu que fins el 2014 no podrien fer funcionar les seves xarxes 4G, els recents anuncis d’operadores més petites com les esmentades fa pensar que potser treuen una carta amagada per no quedar gaire enrere.

Hem de tenir en compte que aquesta nova xarxa de comunicacions permet navegar per internet des del mòbil amb una descàrrega de 100 mb per segon. Això sembla una bestiesa tot i que té gat amagat. De fet, el més provable és que durant els primers mesos de funcionament no sobrepassem els 40 mb per segon de descàrrega des dels nostres dispositius, i tot i així estem parlant d’unes velocitats escandaloses, més si tenim en compte que les nostres conexions domèstiques tenen una mitjana de 10 mb per segon de descàrrega. Cal tanta velocitat per navegar des d’un mòbil? Cadascú que tregui les seves conclusions.

Però si el 4G no s’havia posat a funcionar fins ara és, sobretot, per una mala planificació dels governs alhora d’atorgar freqüències en telefonia i TDT. Val a dir que als Estats Units ja gaudeixen d’aquestes velocitats d’un temps ençà, pel que, com en moltes altres coses, Europa va lleugerament endarrerida. Però que no tinguem encara la nova xarxa disponible no vol dir que no existeixin dispositius mòbils disponibles per aprofitar-la.

En el darrer any han anat sortint telèfons i tablets preparats per navegar amb 4G. Alguns d’ells són l’iPhone 5, iPad mini i iPad Retina d’Apple; l’XPERIA Z, XPERIA SP i XPERIA Z Tablet de Sony; el Samsung Galaxy S4; l’HTC ONE i el LG Optimus G o els Lumia 920 i 820 entre d’altres. A partir dels anuncis de disponibilitat de la xarxa és d’esperar que la llista augmenti exponencialment fins a cobrir tota la gama del mercat. A més, s’espera que no hi hagi cost addicional i que les empreses, simplement, ofereixin el servei amb naturalitat als clients actuals. De la mateixa manera, s’espera que vagin ampliant la cobertura de la nova xarxa arreu del territori, però sobre això, com ja és habitual, no s’ha presentat cap calendari de previsió.

El que és clar és que un dia proper, allà pel 2014, tots els que disposin d’un mòbil adequat i visquin en una zona d’influència esmentada, despertaran un dia i podran navegar amb més llibertat i velocitat cap al futur.

Arriba el Galaxy S4: excel·lència com a argument principal

Des del passat cap de setmana ja es pot anar al distribuïdor més proper a comprar el nouGalaxy S4 de Samsung. És el successor del popular ‘SIII’, el primer telèfon (amb el permís dels seus predecessors) que va aconseguir fer ombra (i superar) al totpoderós iPhone d’Apple. Per això s’esperava molt d’aquesta nova iteració dels sudcoreans i sembla que els resultats no deceben.

Amb un processador de darrera generació, un disseny reconeixible i una envejable pantalla de 5 polzades, aquest telèfon se situa a l’avantguarda tecnològica de la telefonia mòbil. L’autèntica millora real, més enllà de l’exigida evolució tecnològica de la seva potència bruta, passa per una nova pantalla Super AMOLED de resolució Full HD 1.920×1.080 i 441 ppi el que, traduïnt-ho, la converteix potser en las millor del mercat. Era l’element més criticat a l’anterior generació doncs la pantalla de l’SIII tendia a ‘blavejar’. Tot i així he de dir que, després de provar-lo, segueix requerint recalibrar-la per trobar el punt just d’ús on els colors no se sobresaturin i es manté inamovible el fet que els blancs segueixen ‘blavejant’ un pèl. Però això no amaga enguany les meravelloses prestacions que ofereix la pantalla.

Un dels punts que més dur treballa Samsung és la personalització del software propi que ja va tenir el seu màxim exponent en l’anterior generació amb l’assistent de veu propi S Voice, i que venia a contrarestar l’efecte que Siri tenia amb els productes Apple. Ja parlava en un article anterior arran de Facebook Home, la inportància, cada vegada més, de les personalitzacions del software en el sistema operatiu Android. Amb l’S4 s’ha potenciat al màxim aquesta vessant i s’han desenvolupat noves funcions. En destaco, sobretot, la possibilitat de fer funcionar les dues càmeres del telèfon alhora (això pot crear una nova moda de fer fotografies), l’implementació de gestos per controlar la pantalla sense tocar-la o el seguiment intel·ligent de la mirada de l’usuari que, per exemple, atorga funcions com la d’aturar un vídeo quan s’aparta la vista de la pantalla. Tot per diferenciar aquest dispositiu de la competència. Però molts d’aquests avenços queden en desús per manca de demanda real dels usuaris, pel que cal veure si els compradors ho consideren un factor diferencial o si ho troben simples focs d’artifici sense ús pràctic.

I és que el nou Galaxy SIV, que parteix d’un preu de terminal lliure de 679€, no està sol enguany en el competit mercat dels Android d’alta gama. I Aquí és on falla potser aquest telèfon, en no tenir en compte a la competència. Sent un dispositiu ‘premium’, és a dir, el millor de la gama, no s’han preocupat gaire del seu disseny exterior que, sí, segueix la reconeixible línia dels sudcoreans, però també utilitza materials de fabricació plàstics gens sorprenents. Molt allunyats, per xemple, de l’XPERIA Z de Sony, amb un impecable disseny amb vidre templat, o l’HTC ONE, fet d’alumini, un mateiral noble per a un telèfon. Si l’autèntica revolució va arribar l’any passat, aquest nou Samsung Galaxy S4 millora tots els arguments per assentar-la i fer-la arribar a l’excel·lència. Faltarà veure, però, si això és suficient per fer front a la nova competència sorgida d’unes marques que s’han posat les piles i han construït els fonaments per desbancar Samsung de la còmode posició de lideratge a la que es troba.

• Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme

L'SmartTaxi arriba a Barcelona

Potser heu començat a veure un nou taxi per la ciutat de Barcelona. És un taxi basat en la furgoneta Nissan NV-200, un model 100% elèctric que es fabrica a la planta de la Zona Franca. Presentats a finals de febrer coincidint amb el Mobile World Congress, els primers 20 “smart taxis” comencen a circular ja pels carrers de Barcelona i que serviran de banc de proves per a tota la flota.

Els vehicles ofereixen una sèrie de prestacions per a l’usuari, com xarxes Wi-Fi gratuïtes per connectar-se durant el trajecte, descàrrega d’informació de servei, recàrrega del terminal o possibilitat de rebre informació geolocalitzada segons la zona que es visiti.

La geolocalització serà una de les característiques de l’”smart taxi”, que anirà modificant la seva publicitat interior i exterior segons la zona per la qual circuli. Això repercutirà en ingressos addicionals per publicitat per als taxistes. En l’acte, que s’emmarca en la capitalitat, també s’han presentat les anomenades “smartquesines”, dispositius de publicitat intel·ligent que es repartiran per la ciutat.

• Font: Ajuntament de Barcelona i BTV

Facebook Home: l'enemic a casa

Fa unes setmanes que Mark Zuckerberg va presentar la nova estratègia de Facebook als telèfons Android. Es tracta de Facebook Home, una aplicació que fins ahir no va arribar a la Play Store catalana, i que personalitza els principals elements dels telèfons fins a al punt que oblidem que es tracta del sistema operatiu de Google. La idea és que l’aplicació envaeix gairebé en la seva totalitat el telèfon més enllà d’un simple ‘launcher’, és a dir, la gent veu les imatges del seu timeline de Facebook a la pantalla de bloqueig, permet entrar de manera còmode al Facebook Messenger, actualitzar el timeline al moment i viure, en definitiva, en un ecosistema Facebook complet.

No es tracta doncs del rumorejat telèfon de Facebook amb el que tant s’havia especulat i que, vist el resultat, realment no calia, doncs el que diferencia avui un telèfon d’un altre és, sobretot, el sistema operatiu que executa. Facebook, per tant, es cola en els nostres telèfons de la manera més cruel per a Google, aprofitant-se de la llibertat del seu sistema operatiu, cosa que és complicada de fer a iOS. Oblidem-nos, de moment, d’un Facebook Home per a iPhone, doncs Apple té massa control sobre el seu telèfon (el que fa, per altra banda, que l’experiència segueixi sent immillorable).

No m’extendré més en la seva descripció, doncs queda clar que aquesta aplicació servirà, sobretot, per aquelles persones que avoquen tot el que viuen a Facebook. Però sí vull destacar un punt interessant d’aquest fet, i és que Facebook Home anul·la en gran mesura l’experiència Google i tot el que això suposa. Als de Mountain View els entra l’enemic a casa. No és la primera vegada, però sí la més descarada. Cada vegada més hi ha empreses que, per manca de recursos, temps, o esma, modifiquen Android fins a l’extrem de deixar-lo ireconeixible i prou personalitzat com per aportar un suposat valor afegit al seu dispositiu. En temps de crisi val la pena estalviar-se començar de zero. Ho va fer Amazon amb els Kindle, ho porta fent Samsung cada vegada més amb els Galaxy S, ho va presentar HTC al MWC de Barcelona amb la nova interfície/’launcher’ del seu nou HTC One, i ho fa ara Facebook en tots els telèfons Android.

Bé, no tots. De moment, Facebook Home només està disponible per a l’HTC One X, HTC One X + Samsung GALAXY S III i Samsung GALAXY Note II i també ho farà en els nous HTC One and Samsung GALAXY S4. A més s’ha anunciat l’HTC First, el primer dispositiu que vindrà amb Facebook Home preinstal·lat de fàbrica, tot i que la idea és que en vagin sortint més i que també es posi l’aplicació a disposició de la majoria de telèfons Android.

Les primeres reaccions a Facebook Home diuen el que s’espera, que si no ets un ‘heavy user’ de Facebook et farà més nosa que utilitat. I després de provar-lo estic d’acord amb l’argument. Però aquest és el primer pas, segurament, a un seguit d’aplicacions que voldran personalitzar l’experiència dels nostres telèfons per a utilitzar els seus serveis, veure la seva publicitat i fidelitzar-nos als seus productes. Veurem fins a on permet arribar Google amb aquesta nova manera de ‘prostituir’ el seu sistema.

Us deixo un vídeo per veure a la pràctica el funcionament de Facebook Home. Si veient-lo us entren unes ganes boges d’instal·lar-vos-el, penseu que les imatges que utilitzen són escollides expressament per al vídeo. Segurament, el vostre timeline és molt menys interessant (i per suposat menys estètic) que el del protagonista del vídeo :)

Nou servei d'avisos @Gencat a través del mòbil pioner a Europa

El @Govern de la Generalitat ha presentat la  nova funcionalitat de l’aplicació gencat que permet comunicar amb la ciutadania a través de missatges personalitzats (notificacions push) per fer-li arribar comunicacions rellevants segons la seva ubicació.  

El Departament d'Interior ha estrenat la nova aplicació en l'àrea de protecció civil destinada a missatges personalitzats d'emergència. Ramon Espadaler ha qualificat el nou canal de “projecte transversal que posa les noves tecnologies al servei de la seguretat i la prevenció”.  Durant la presentació Espadaler ha destacat el caràcter pioner d’una eina “que no supleix els serveis  que ja tenim” però que “té la virtut de tenir un accés molt universal ” atès que en poden ser usuaris totes aquelles persones que disposin de mòbil “que poden rebre informació de qualitat donada on i quan s’ha de donar i amb la celeritat necessària” amb l’objectiu d’aconseguir una major prevenció”. 

El Secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, ha emmarcat la iniciativa “dins de la política d’impuls d’aplicacions per millorar l’atenció ciutadana” a través del canal mòbil, promoguda per la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió. Martí ha subratllat que  en un moment de restriccions econòmiques és important destacar que“l’administració no només acompanyi les exigències dels nous comportaments socials sinó que actuï com a  motor de la innovació”.

El nou sistema de notificacions push  projecte d’atenció a la ciutadania, únic a Europa en l’àmbit de l’administració pública, desenvolupat amb la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació que s’emmarca en les estratègies innovadores de governança oberta, per tal com afavoreix noves formes d’interacció basades en les prestacions inherents als mòbils.

Aquesta nova tecnologia obre la porta perquè el ciutadà pugui rebre informació d’aquells serveis de la Generalitat que siguin del seu interès, des de l’inici del període de preinscripció o matriculació, la inauguració d’una exposició, una vaga de trens o la superació dels límits d’ozó en una zona determinada. Aquest canal ofereix a tots els departaments la possibilitat de comunicar de manera personalitzada els seus serveis. 

Un primer ús d’aquest canal push és el sistema d’avisos d’emergència de Protecció Civil de la Generalitat. El nou servei és pioner i persegueix informar millor al ciutadà en situacions d’emergència sobre què està succeint, quan, on, i què fer. A més, una novetat del servei respecte a experiències existents a Alemanya o Austràlia és que l’usuari pot triar la recepció d’avisos de Protecció Civil de dues maneres:

-    Segons la ubicació de l’usuari, per mitjà de la geolocalització: si vol rebre els avisos relatius al lloc on es troba en cada moment, o els que afectin tot el territori català.
-    Per subscripció a zones del territori d’interès: si vol rebre els avisos relatius al lloc on viu, on treballa, etc., independentment d’on es trobi en aquell moment.


Activació de les subscripcions
Les subscripcions a les notificacions de Protecció Civil es fan a través de l’aplicació per a mòbils gencat, disponible per a mòbils iPhone i amb sistema Android, a l’apartat de configuració de serveis (WindowsPhone i Blackbery encara no en disposen). 

Els ciutadans que s’hi subscriguin rebran en cas d’emergències greus, de les quals calgui informar de manera urgent a la població —en tot el territori o en un lloc determinat, per exemple en cas d’un accident químic—, avisos emergents, dels anomenats push, informant del fet i les instruccions en el cas que sigui necessari (tancar-se a l’edifici més proper, no sortir de casa, evacuar una zona, evitar utilitzar una via concreta, etc.). Els missatges s’emeten des del Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya CECAT, de Protecció Civil de la Generalitat o, eventualment, des de la Unitat Mòbil de Protecció Civil de la Generalitat.

Nou servei web de Protecció Civil
A banda del servei de subscripció per rebre notificacions, Protecció Civil de la Generalitat ha creat un nou servei web que permet estar informat sobre totes les notícies de Protecció Civil. S’hi pot accedir mitjançant l’aplicació gencat (que agrega tots els serveis de la Generalitat) o per mitjà del navegador web del mòbil teclejant l’adreça http://gencat.mobi/pcivil

El servei web de Protecció Civil permet consultar les notícies relatives a emergències, com plans activats per risc de nevades, ventades, per accidents químics, etc., i la seva evolució i afectacions; així com les notícies del canal “Actualitat”, que inclouen informacions sobre simulacres, campanyes de sensibilització, etc. A més, el servei inclou un apartat de consells d’autoprotecció per als casos d’emergències, com les onades de calor, risc químic, aiguats i inundacions, incendis forestals, ventades, sismes, nevades, onades de fred, allaus, accidents químics, etc.

Cal recordar que es tracta d’un mètode d’avís a la població complementari als ja existents (sirenes de risc químic, twitter @emergenciescat, a través dels mitjans de comunicació, etc.).

• Font: Generalitat de Catalunya

Les perles del Mobile World Congress

El Mobile World Congress s’ha acomiadat fins l’any vinent amb molt bones xifres. De rècord!. El canvi a la nova seu de la Gran Via de Fira Barcelona ha afavorit que els seus 240.000 metres quadrats acullin més de 70.000 persones de 140 països amb un impacte econòmic per a la ciutat de Barcelona de 300 milions d’euros. Però amb quina sensació ens deixa enguany?

Explicava ja a l’anterior article que les principals companyies s’allunyen del soroll de la fira per guanyar notorietat en els constants intents de dominar el mercat. Deia també que ha tingut especial rellevància la nova gama mitjana de dispositius mòbils, encapçalada per un nou sistema operatiu, Firefox OS. Amplio el que ja explicava sobre aquesta novetat, doncs és el primer intent mitjanament seriós de trencar amb la dualitat iOS/Android i el recolzen operadores com Telefónica, Telecom Italia y DoCoMo (Japó). Durant aquest any es posaran al a venta els primers telèfons Firefox OS a Veneçuela, Colòmbia, Brasil i Catalunya (entenent que també al mercat espanyol). Des del meu punt de vista, però, el més interessant d’aquest sistema operatiu és que es basa en el llenguatge de programació HTML5, que vindria a ser el llenguatge lliure que tothom fa servir per assegurar un bon funcionament en tots els dispositius independentment del seu sistema operatiu. El concepte s’apropa a pensar que el nostre navegador és el sistema operatiu i, per tant, naveguem per ell amb naturalitat. I això crida l’atenció perquè Firefox OS permet ser instal·lat, per exemple, en un Android, sempre i que es disposi del coneixement necessari per a fer-ho.

Cal destacar també d’aquest MWC13 l’eclosió dels ‘Fablets‘. Aquest és el terme que s’utilitza per aquells dispositius que, malgrat anomenar-se mòbils, tenen una mida escandalosament exagerada. Prové de la fusió de les paraules phone i tablet i defineix perfectament de què es tracta: dispositius relativament grans, que en circumstàncies normals identificaríem com tauletes, però que tenen la curiosa característica de permetre enviar i rebre trucades telefòniques. Un telèfon gran, vaja. Samsung ha presentat al MWC13 el Galaxy Note 8, un ‘fablet‘ de 8 polzades que de manera immediata s’ha convertit en el millor representant d’aquesta categoria. Té una pantalla de 1280×768 píxels de resolució i format 16:10 enlloc dels 16:9 clàssics d’Android. Us imagineu parlant a través d’aquest dispositiu? La imatge ridícula que veieu acompanyant l’article és una mostra del que Samsung no vol que acabi sent. Per això han afegit al ja espectacular S Pen que acompanya a tota la gama un auricular i un micròfon com a alternativa a dur-se tot l’aparell a l’orella. A més, diuen, sempre podem utilitzar dispositius Bluetooth. El fet, però, és que aquest Galaxy Note 8 es converteix en tot un referent i consolida una categoria fins enguany poc explotada.

No voldria oblidar-me d’alguns dispositius que, amb més o menys notorietat, han destacat per un o altre motiu. El Padfone Infinity, d’ASUS, n’és un. Es tracta d’un mòbil ben construït i amb bon tacte, de gama alta, però amb la peculiaritat de poder-se encaixar en una carcassa que incorpora una pantalla de 10 polzades. Una vegada connectats, el mòbil n’és el cervell, mentre que la resta amplia el que veiem fins a una mida de tauleta. El problema és que el pack de dos, fet pel qual tindria sentit adquirir-lo, ascendeix a 999€, del tot excessiu. L’XPERIA Tablet Z de Sony és una altra perla. Es tracta d’una tauleta de 10 polzades que copia el disseny del seu germà petit, l’XPERIA Z, i que, també com ell, està construïda de forma hermètica i robusta per resistir a l’aigua i altres inclemències. Segur que l’heu vist a més d’un reportatge aquests dies perquè la imatge de submergir-la i que surti de l’aigua funcionant com si res és molt llaminera. Podreu adquirir, doncs, un dispositiu que us podreu endur a la banyera o a la platja sense perill excessiu. La seva pega? Doncs, de nou, el preu: 499€. I què me’n diríeu si us parlo d’un mòbil amb dues pantalles? El YotaPhone té, per una banda, la clàssica pantalla LCD convencional de 4’3 polzades. Però per la part del darrera, opera amb una altra de tinta electrònica. És molt interessant perquè aquesta segona pantalla aposta per la lectura de correus electrònics, visualització de mapes o lectura de llibres o documents de text, tot plegat de poca interactivitat. D’acostumar-nos, l’estalvi de bateria pot ser important.

I per finalitzar la meva selecció de les perles d’aquest MWC13, una petita referència a dos dispositius NO mòbils que, crec, arriben a completar el trencaclosques de tot el que SÍ és mòbil. Es tracta del Samsung HomeSync i elSony Personal Content Station. Ambdós dispositius volen ser els nous centres neuràlgics de la llar. Mitjançant wifi, sobretot, però també altres connexions, incorporen discs durs i programaris basats en Android que concentrarien tota la nostra vida digital, des d’imatges, vídeos, perfils d’usuari, còpies de seguretat, etc. i tot sense un ordinador entremig. Com us dic, podria ser la peça que faltava en tot el nostre ecosistema digital, pel que val la pena fer-hi una ullada i estar molt atents a com evoluciona en el futur aquest concepte.

Un Mobile World Congress de gama mitjana

Aquest Mobile World Congress comença ben diferent que el d'altres anys. D'entrada es consolida la tendència a no presentar novetats espectaculars que es puguin perdre enmig del soroll mediàtic generat. Tant Samsung (que ho farà el 14 de març en un acte privat a Nova York) com Sony (que porta tot el mes parlant del nou Xperia Z) i fins i tot HTC i Blackberry (ambdues poc abans del MWC13) han decidit vendre tot el peix fora de la fira. I què ens queda?

Doncs queda un saló de mobilitat entregat en cos i ànima  a la gama mitjana, aquella que permet als fabricants obtenir beneficis i atraure compradors potencials. A Nokia li va funcionar durant molts anys i a Samung la gama mitjana l'ha empentat cap al podi dels Android (amb una ajuda considerable de la gama Galaxy). I en el seu retorn a la gama després del pas a Windows Phone 8, és precisament Nokia qui ja torna a preocupar-se del seu públic més natural, aquell que no pot arribar a desembutxacar 300€ per un telèfon (en som uns quants). Els nous Lumia 520 i 720 són dos telèfons de prestacions raonables, amb pantalles de 4' i 4,3' polzades, una càmera que ja voldrien per a si alguns dels millors telèfons de l'any passat i, per posar la cirereta, el millor disseny de la marca finlandesa. Els preus per als Lumia 520 i 720 serà de 139€ i 249€ respectivament. Sorpresos? Doncs encara hi ha més...

...Perquè si us pensàveu que ja era prou complicat escollir entre sistemes operatius iOS o Android, un nou contrincant s'afegeix a la pugna. I arriba de la mà de Telefònica. Firefox OS és el sistema operatiu de programari lliure que la Fundació Mozilla ha desenvolupat amb el suport, sobretot, de les principals operadores mundials, amb un paper molt destacat de la dirigida per César Alierta. El mateix Alierta carregava durant la conferència de presentació contra el 'duopoli tancat' que impliquen les estratègies d'Apple i Google en aquest sector. I per ara, tot i que Samsung se n'ha desmarcat, Firefox OS neix amb el suport d'alguns fabricants destacats com Alcatel, Sony, LG o ZTE. A més, el sistema operatiu ha deixat molt bones impressions. La implicació de les operadores en aquest software de programari lliure és clar, doncs els darrers anys havien perdut força control sobre la cadena de distribució d'aplicacions i, per tant, dels beneficis passaven per davant la porta però ja no entraven a les seves cases. Aquest pas, de sortir exitós, permet augurar un futur més planer i equilibrat per al sector.

Més low-cost per al Mobile World Congress d'enguany? Doncs sí. Des d'un telèfon Nokia de 15€ per a mercats emergents com Àfrica (tot i que alguns ja el voldríem tenir aquí també), fins al primer tablet de HP, l'Slate 7, una tauleta de 7 polzades i 169€ que apunta amb bala al Nexus 7 de Google i al Fire d'Amazon. Com us dic, tota una declaració d'intencions del moment econòmic en què vivim. Per cert, no deixa de ser paradoxal que malgrat la gama mitjana i preus baixos triomfen, aquest Mobile World Congress manté preus d'entre 600€ i 3000€ per a les seves entrades.