Smartwatch, la propera revolució TIC?

El darrer CES 2013, la fira d’electrònica i TIC que se celebra a Los Angeles, ens va deixar una collita interessant de nous rellotges intel·ligents (o smartwatches). La tendència, per ara, és a generar productes molt exclusius i cars, però com veurem, sempre hi ha excepcions. Es dissenyen dispositius inalàmbrics (mitjançant Bluetooth 4.0) que serveixin de suport al telèfon que duem a la bossa o butxaca. La primera idea del que pot arribar a ser un smartwatch la vam veure, gairebé per accident, amb l’anterior generació d’iPod Nano (la quadrada) en el moment que es van fer corretges de canyell com a accessori per als reproductors.

D’aleshores ençà, no hem deixat de veure conceptes i productes acabats amb major o menor incidència. La majoria s’aprofita de la mateixa excusa: permetre a l’usuari no perdre’s res del que li arriba al telèfon si aquest el té guardat.  A continuació repasso el que hi ha o resta per venir al mercat:

• i’m Watch: És potser el que més s’assembla al que entenem per rellotge intel·ligent. Dur instal·lada una versió d’Android tot i que és compatible (o això diuen els seus creadors), amb dispositius Android i iOS alhora. La pantalla a color tàctil d’1,5 polzades reprodueix, a la seva manera, la pantalla del nostre telèfon. Magnetòmetre, acceleròmetre, micròfon i minijack per a utilitzar-lo com a mans lliures o d’mp3, una pretesa botiga d’aplicacions pròpia, mostra de missatges en pantalla,... És pràcticament tot el que voldríem quan pensem en un smartwatch. Però l’experiència d’ús, pel que em diuen els que l’han provat, no és la millor amb tots els telèfons. No funciona correctament amb Blackberry, de vegades es desentén amb els iPhone  i, funciona a la perfecció amb els Android. A més, el fet de dur tanta tecnologia en tant poc espai fa que sigui un producte bastant car. Web i’m watch

• Pebble: Bona opció d’interessant concepte, aquest smartwath comença a ser més un accessori que un rellotge intel·ligent, però serveix bé a la idea. Amb una pantalla de tinta electrònica es controla mitjançant els botons laterals i permet controlar a distància el telèfon al que es connecta així com rebre avisos de trucades i llegir missatges entre altres funcions de servei. Presumeix de ser l’únic que funciona perfectament tant amb iOS com amb Android.  Val a dir també que aprofita uns dissenys de pantalla força atractius malgrat (o gràcies a) la manca de color. De preu més reduït té la pega que encara està en pre-reserva, pel que no està clar quan el tindrem entre nosaltres. Web Pebble

• Sony Samartwatch: Molt útil si tens un Sony Xperia, fa temps que aquest rellotge Android va sortir al mercat i ja disposa d’un preu assequible (pel que fa a la mitjana). De concepte similar a l’i’m watch (tot i que aquest arriba abans), és un rellotge amb un disseny discret, tirant a poc atractiu (tot i que els gustos són subjectius), i de pretensions més moderades.

• MOTOACTV: Motorolla, malgrat pertànyer a Google, té disponible aquest experiment que s’orienta al mercat dels esportistes convençuts. Té les funcions complementàries d’un rellotge (la corretja es ven com a accessori) i sincronitza també amb el teu Android (mitjançant una aplicació pròpia de Google Play) per a rebre missatges, tweets, sincronitzar amb l’mp3 etc. A destacar la presència d’un GPS incorporat per monitoritzar els recorreguts que es fan amb ell. Web MOTOACTV

• MetaWatch: És potser el més ‘accessori’ de tots plegats, si més no per aparença. Un rellotge que, en una pantalla senzilla i similar a la d’un rellotge digital (lletres negres pixelades sobre fons blanc) s’hi mostren avisos del telèfon així com altres serveis. Web MetaWatch

• Citizen Eco-Drive: El deixo pel final per ser el més diferent de tots. Si fins ara vèiem dissenys relativament ‘geeks’, en aquest cas ens trobem amb el clàssic rellotge de canyell, fabricat i dissenyat amb el saber fer d’una reconeguda marca rellotgera, però amb uns petits ‘tocs’  de l’era digital. El rellotge s’enllaça al telèfon mitjançant Bluetooth i té uns indicadors per avisar-nos quan hem rebut una trucada o un missatge. Ideal per aquells que volen conservar la imatge clàssica del rellotge de sempre i mantenir  algunes prestacions TIC. Web Citizen Eco-Drive

Com veieu hi ha uns quants models, molt similars, però cap 100% convincent. No tots compleixen la garantia d’enllaçar correctament amb tots els dispositius mòbils, i els que ho fan tenen una notable manca de prestacions o de disseny per una banda o altra. I, per suposat, cap és absolutament autònom i tots requereixen d’un telèfon mòbil amb connexió de dades. De solucionar-se aquest inconvenient (tot i que no tothom ho necessiti), estaríem parlant de la creació d’una nova categoria de producte. El marge de millora és amplíssim: la pantalla pot ampliar-se reduint al mínim els marges laterals, una disposició horitzontal pot millorar-ne l’experiència i mides, falta acabar de trobar el software més idoni per a la usabilitat... D’esmenar-se podríem estar parlant d’un dels dos propers ‘booms’ tecnològics, l’altre seria el de les SmartTV, que encara no s’enlairen, però en el cas dels rellotges encara és inesperat i podria obrir tot un nou mercat ara inexistent. Fins que això passi, i veient el que ara hi ha a l’abast de tothom, els rellotges intel·ligents  segueixen sent un accessori molt car per als nostres smartphones.

Google trenca el mercat amb preus revolucionaris

Qui està fent evolucionar les TIC de manera significativa al mercat comercial? Actualment és Google. Fa més d'un lustre Sony gaudia d'aquest privilegi. Fins fa pocs mesos (anys?) era Apple. Els darrers 12 mesos semblava que Samsung qui s'anava a situar al capdavant d'aquest particular rànquing. Però són els de Mountain View qui més ens estan sorprenent i qui fan moure el sector en l'actualitat.

Des que Android semblava més un intent de còpia d'iOS abans que un sistema operatiu avançat han passat moltes primaveres. El sistema operatiu del robot s'ha convertit en un referent en el que emmirallar-se pel que fa a software de dispositius mòbils. Sempre hi ha excepcions, però a Apple fa anys que li demanen que vagin incorporant-ne funcionalitats basades en el que Google ja havia incorporat prèviament. I potser el futur de Google passa per Project Glass, les ulleres 'del futur' que es van deixant veure per tot arreu i enlloc alhora. De fet, arrel del seu anunci tant Microsoft com Apple han mogut fitxa i han preparat patents de dispositius similars. Però el que segur ha trencat i farà seguir tendència al proper Mobile World Congress és el preu dels dispositius Google.

Quan fa uns mesos es van ensenyar al món la gama de dispositius Nexus, tant el 7, primer, però també el Nexus 4 i el Nexus 10 respectivament, es va veure que allò podia ser un punt i a part. Tots tenen un tret comú: el preu. Trenquen amb els preus actuals del mercat i els rebaixen a l'alçada de la majoria de butxaques. El cas més característic és el del Nexus 4, doncs disposar d'un smartphone de característiques de gama alta a 350€ fa que la competència, que ronda els 600€ amb característiques similars no aguantin la comparativa. El Nexus 7 ja seguia aquesta línia, doncs els 200€ de preu de sortida (i els 300€ de preu màxim) per a una tablet de qualitat revolucionaven un sector on aquests números només els aconseguien submarques desconegudes fabricants de dubtosos dispositius asiàtics amb mà d'obra barata i materials desencaixats. Però Google no ho fa així. Google busca fabricants de primera línia com són Asus, LG o Samsung i genera dispositius amb bons materials (el Nexus 7 assoleix un tacte envejable), bons dissenys (a destacar la carcassa de vidre del Nexus 4) i bon hardware (el Nexus 10 garanteix la solvència de les tablets de Samsung). I tot això a preus ridículs en comparació amb el que hi havia fins ara.

Google no ha inventat res, doncs Amazon ja havia assolit amb els seus Kindle preus similars. El concepte passa per no assolir beneficis amb la venta directe dels dispositius en qüestió, però sí amb el contingut digital que d'ells se'n genera (música, llibres, música, apps...). Però el que sí ha fet Google és aprofitar-se de la seva globalitat per estendre el concepte a tot el mercat i revolucionar-lo. El primer pas ja és prou visible: Apple, malgrat el que es digui, es va veure obligat a desenvolupar un iPad mini a preu reduït. I és probable que a partir del Mobile World Congress de Barcelona comencem a veure dispositius que, sent de gama mitja-alta, redueixin significativament el seu preu. Per tant, ara més que mai, pren sentit el lema que Google utilitzava en la presentació de la seva nova gama "Nexus: the playground is open"

TransferTec, una plataforma digital d’oferta i demanda per multiplicar l’accés de les empreses a la innovació

Foment del Treball, l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER) i l'Associació Catalana de Tecnologia (ACTec) han iniciat recentment un projecte, TransferTec, per connectar la recerca amb les necessitats de l’empresa tot potenciant el paper dels agents de transferència tecnològica. El projecte es desenvolupa sota la plataforma innogetCloud, una eina d’innovació oberta d’ofertes i demandes tecnològiques en format cloud desenvolupada per l’empresa Innoget, que permetrà a les empreses de Catalunya tenir un accés ràpid a respostes i solucions per als seus reptes tecnològics.

D’aquesta manera, gràcies al projecte impulsat per Foment, més de 60 centres i agents integraran la seva oferta en la cadena de valor de la innovació de forma completa, des de la generació del coneixement bàsic fins a la implementació en el teixit productiu. El projecte respon a la voluntat conjunta de les tres entitats de comprometre’s en l’impuls de l’R+D+I per a un canvi en el model productiu del país que el faci sostenible i reverteixi la tendència negativa actual.

La posada en marxa de TransferTec pretén ser un pas fonamental en l’acceleració de la relació entre els recercadors i les empreses. Les entitats impulsores de TransferTec confien que contribueixi al disseny i implementació d’espais d’oferta i demanda de transferència tecnològica que cobreixin de forma exhaustiva les necessitats d’innovació del teixit empresarial català i també de les Administracions. En aquest darrer cas, és especialment important l’establiment de circuits que aprofitin el potencial de la compra pública per incentivar la innovació a l’empresa catalana i la seva competitivitat a nivell internacional.

iPhone 6 o iPhone mini?

Desprès del rebombori organitzat per Apple els darrers mesos del 2012 poques coses ens queden clares ja. L’iPhone 6 (nom provisional que se li atorga al proper model dels de la poma) n’és una d’elles. Fins fa poc més d’un any els iPhone es presentaven abans d’estiu. I ja està. Apple tenia any rera any un únic model de telèfon nou, el seu buc insígnia, que arrasava en ventes a preus poc populars. D’altra banda la competència anava traient desenes de models també any rera any tot esperant encertar-la amb un d’ells (simplificant, així va sorgir l’èxit dels Galaxy de Samsung). I el que tothom ‘sap’ és que l’iPhone 6 seguirà aquesta tendència instaurada. Però i si aquest telèfon no aparegués tot sol?

La presentació de l’iPad mini ens va deixar a tots astorats, i no per poc esperada, doncs Apple s’introduía en un nou nínxol de mercat. Tots recordem les paraules d’Steve Jobs on deia que la mida dels iPad actuals eren les adequades i que, per tant, les inferiors no tenien sentit. Fins que aparegué un iPad mini. L’excusa? Es diu que el preu, però el més segur és arribar a més nínxols de mercat que l’iPad ‘standard’, el qual alhora creixia en característiques i tecnologia amb les pantalles retina. Això sí, l’iPad mini promet i atorga la mateixa gran experiència d’usuari d’Apple. Doncs amb el proper o propers iPhone pot passar el mateix. Des d’Apple insisteixen en que no trauran un iPhone ‘barat’, tot i que barat no vol dir econòmic. S’especula que l’iPhone 6 vindrà amb un salt tecnològic (més càmera, millor processador, més memòria de procés, etc.) i el mateix disseny. I a més, però, podria venir acompanyat d’un nou iPhone mini que comencés a captar nous usuaris?

Tots sabem que Apple manté a la venta els telèfons antics a preus reduïts. Fent un exercici d’imaginació algú es podria imaginar un iPhone 4S amb un disseny i tecnologies base renovades? Nova pantalla a l’alçada de les actuals, nou disseny, nova càmera i, aproximadament, a la meitat de preu que un iPhone 6. Sense ser un telèfon barat, doncs, estaríem parlant d’una nova gama de dispositius de potència reduïda (que no vol dir antiga). És el que Apple ha fet ja amb el Mac mini, o l’actual iPad mini, pel que no és de bojos acceptar que pot ser cert.

Per tant, què ens preparen enguany, un iPhone 6, un iPhone mini o tots dos alhora? El que és ben segur és la renovació del sistema operatiu iOS. La propera versió, iOS7, ha d’esdevenir essencial per al futur de l’empresa en el sector mòbil. No és quelcom que ens hagi de preocupar, doncs els de Cuppertino sempre han sabut trobar la tecla adequada just quan calia. Però la sensació actual d’un parell d’anys ençà és que iOS s’està quedant enrere respecte sistemes operatius com Android, Windows Phone 8 i el proper BlackBerry 10, que té molt bona pinta. Cal renovar ja. I aquí és on canviarà de nou l’experiència d’ús dels dispositius mòbils d’Apple, s’entén que a millor. A igualtat de software, un iPhone mini segur que es pot equiparar a un iPhone 6 en experiència d’ús malgrat el germà gran tingui més i millors prestacions. Això és el que farà gran al proper iPhone, sigui quin sigui el seu preu.

Sí, són noves maneres de fer per a Apple. I sí, res ho sosté fins que tot s’ensenya al món. Però la vida ens canvia a tots, fins i tot aquells que viuen en l’statu quo més absolut. Apple, que de la mà d’Steve Jobs seguia una ruta inamovible, sembla que ha trobat en Tim Cook el revulsiu que tots necessiten de tant en tant o, com es diu col·loquialment, ‘canviar-ho tot perquè tot segueixi igual’.

• Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme