Altruisme digital al servei del català

 La salut de la llengua catalana a la xarxa no és de ferro però tampoc està a les portes de la UCI, segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que hem conegut recentment. La posició del català a l’entorn digital és equiparable a la de l’alemany, l’holandès o l’italià pel que fa a la presència en ordinadors i en dispositius mòbils. I sembla que anem pel bon camí per allunyar-nos definitivament de les 23 llengües europees en risc d’extinció a internet. Tot gràcies a iniciatives altruistes com la versió de Twitter en català –impulsada per @albertcuesta i realitat des del juliol passat gràcies als integrants del grup de traductors– o la viquipèdia en català, que supera en nombre d’articles al noruec, l’àrab o el txec gràcies a la feina de 1.310 usuaris actius.

Aquests dos exemples no són els únics d’iniciatives més o menys altruistes al servei del català a la xarxa i, més concretament, del seu bon ús. En aquest article, repassem algunes propostes que creixen a l’entorn de l’ocellet blau. El perfil @rodamots, difon cada dia una paraula diferent mentre que @aixocomesdiu és un servei de consultes lingüístiques impulsat per un grup de filòlegs. Amb més de 24.500 seguidors a Twitter, l’exitós @Catala_Correcte combina “la paraula del dia” amb una resolució personalització als dubtes que es plantegen en el time line (TL). Una proposta innovadora és @copdema que envia missatges directes als seus seguidors si detecta errors de llengua en les seves piulades.

La presència de filòlegs en aquest tipus de perfils és majoritària. El TL de Matèria de llengua (@sarriamasia) informa sobre qüestions d’ortografia i gramàtica al mateix temps que serveix d’aparador per als dos professionals que el gestionen i que es dediquen a la traducció, la correcció i l’assessorament lingüístic. El perfil @elcorrectorcat també serveix al centre tecnològic Barcelona Media per difondre el seu producte de pagament. També els mitjans de comunicació ofereixen productes de divulgació del català. El del grup d’emissores Flaix (@flaixllengua) aplega ja més de 2.500 seguidors, mentre que el de @btvllengua va sumant adeptes gràcies a la publicació de frases fetes i apunts lingüístics sobre lèxic i normativa.

Aquests perfils són només una mostra de la gran activitat al voltant del català que hi ha a les xarxes socials i que permet a la nostra llengua tenir una presència a internet molt superior al seu pes demogràfic.