Windows 8, un canvi (no tant) important

Windows 8 ens acompanya des de ja fa unes setmanes i les primeres crítiques són entre favorables i gens desfavorables. Una de les coses que tenien pendents els de Redmond era  completar una evolució del seu sistema operatiu sense fer soroll. I és que Windows 7 ja ho va aconseguir però considerar-lo com una nova versió és lleugerament agosarat doncs era tot el que el fiasco de Vista volia i no havia pogut ser. Aportava així normalitat a Microsoft i la possibilitat, sobretot per a les empreses, de migrar a un sistema operatiu modern, àgil i, sobretot, fiable.

La vuitena iteració del programari no deixa indiferent a ningú. Tot i entrar per la vista amb una nova interfície conserva elements característics de Windows, com l'escriptori clàssic que, a la fi, és precisament el que li treu la guspira d'originalitat amb la que havia nascut el nou sistema operatiu. Vegem-ho de prop:


Un Windows per a dominar-los a tots

Vaja, si no dominar-los, sí que s'ha volgut crear un únic sistema operatiu que sigui d'ús viable tant en els clàssics ordinadors de sobretaula i portàtils com en els nous dispositius mòbils, plantejat en aquest darrer cas per a tablets. Així doncs, Windows 8 incorpora una nova interfície molt visual i intuïtiva, similar a la que ja s'inclou a Windows Phone 8 (i 7.5 prèviament), i que ens permet desplaçarnos lateralment per les aplicacions representades per quadrats o rectangles de diverses mides. Aquestes noves 'finestres' del sistema operatiu són dinàmiques i mostren informació relacionada amb l'aplicació a la que representen. En el cas de les imatges es mostren fotografies contingudes al sistema, en el del correu es mostren el nombre de correus nous o pendents de llegir, etc.

També s'inclou un nou llenguatge de disseny d'icones i noves posicions en alguns dels elements clau del sistema. És l'exemple de la nova barra d'eines lateral que es desplega en actuar sobre la cantonada superior dreta de la pantalla i que ens mostra les diverses opcions pel que fa a dispositius connectats o possibilitats de compartició social entre altres. O la barra inferior que apareix amb un click dret a la majoria d'aplicacions i que mostra les opcions addicionals, així com la barra lateral esquerra on es poden veure totes les aplicacions obertes i la possibilitat de tornar de manera directa al menú (si se'n pot dir així) inicial. La perfecte integració dels sistema en xarxes socials i en el 'cloud computing' de Microsoft és envejable, un punt més que demostra que Windows 8 s'ha fet pensant en els temps que corren i també els futurs.

L'aspecte global inicial, doncs, és el d'un sistema operatiu modern, senzill i àgil d'utilitzar. Molt visual, entra pels ulls i és agraït, sobretot en les aplicacions natives del sistema com el nou gestor de correu electrònic, el visor d'imatges, el reproductor de música i vídeos, etc. A més, s'inclou una botiga d'aplicacions d'on es poden descarregar la majoria d'aplicacions disponibles per a Windows (la llista s'ampliarà de mica en mica). L'únic problema d'aquesta botiga és que es llisten tant les aplicacions natives i, per tant, adaptades a la nova interfície en format i disseny, com les que no ho estan i per tant t'obliguen a anar al web del desenvolupador de l'aplicació per a fer una instal·lació 'normal' com es feia fins ara. I aquí és on més decep el conjunt del nou Windows.


L'escriptori, un vell conegut

Potser perquè als enginyers de Microsoft els ha fet por trencar totalment amb el passat o per assegurar la compatibilitat amb la majoria de programari ja existent, quelcom que sí és d'agrair, han decidit incloure el vell i conegut escriptori amb el que tanta gent s'hi sent còmode i confortable. Tot i aparèixer com si es tractés d'una aplicació més a la interfície inicial, s'accedeix a l'escriptori de sempre de manera manual per a fer les gestions que creguem oportunes. Tot i així, i com entreveia a l'anterior paràgraf, per a realitzar instal·lacions d'aplicacions i programes no adaptats el sistema es mou a l'escriptori, de la mateixa manera que ho fa quan volem fer una exploració d'arxius clàssica o gestionar les habituals carpetes on endrecem tots els nostres arxius.

Per a moltes de les accions que podem  o ens veiem obligats a dur a terme, doncs, es perd gran part de la nova usabilitat que la nova interfície aportava al conjunt, i ens fa anar a fer les coses 'a l'antiga'. No cal recordar la incomoditat que es desprèn de l'ús tàctil de l'escriptori clàssic, que no ha guanyat prestacions ni comoditats en aquest sentit.

Altres punts negatius del sistema és la nova complexitat en tasques tant mundanes com imprimir un document (trobar l'opció d'imprimir com a dispositiu del sistema no és gens intuïtiu) o l'excés de mercantilització de la botiga d'aplicacions. En aquest darrer cas es veu com a la majoria d'aplicacions natives del sistema (música, imatges, vídeos, etc.) s'inclou de forma destacada un accés a la botiga per a comprar els productes en qüestió que Microsoft ofereix a mode de botiga virtual. El cert és que converteix l'usabilitat en una tasca confusa. Molesta acabar en una botiga quan no es vol comprar res.


Conclusió: val la pena Windows 8?

La primera resposta subjectiva a aquesta qüestió, com a bon tecnoaddicte que sóc, és un sí rotund. El sistema guanya velocitat i fluïdesa, sobretot si s'actualitza des de Windows Vista (aquells que encara el tingueu ja no haureu d'esperar 15 minuts a que l'ordinador decideixi engegar-se) i la nova i vistosa interfície gràfica ens deixa entreveure que estem davant d'un sistema operatiu modern, ben pensat i, sobretot, sòlid. Objectivament parlant, però, depèn molt del dispositiu i sistema on treballeu. En ser un sistema operatiu pensat per a utilitzar-se de forma tàctil, un tablet serà una aposta acceptable, doncs el necessari ús de l'escriptori en alguns casos, o la manca d'aplicacions i opcions en els casos on l'escriptori quedi deshabilitat (sobretot en els tablets més econòmics i de gran consum), poden fer minvar-ne l'interès de forma considerable.

Per suposat, el dispositiu que més suc en traurà són els nous híbrids d'entre portàtils-sobretaula-tablets que van sortint al mercat, els més interessants, de moment, de la mà de Sony i HP. Però qualsevol ordinador clàssic pot donar-hi la benvinguda. En el cas que es faci una actualització des de Windows 7 potser val la pena esperar a que el sistema porti uns mesos consolidat, doncs la setena iteració de Windows és prou sòlida i viable com el millor dels sistemes, tot i veure's ja amb una interfície carrinclona.

Finalment no podem oblidar-ne el preu. Microsoft s'ha posat les piles en aquest sentit i ha volgut crear un sistema operatiu assequible i disponible per a tots. Actualitzar al nou Windows 8 descarregant d'internet el programari costa 29,99€. Comprat a les botigues o fent-se enviar un format físic del sistema el preu puja a la xifra de 60€ aproximats.

Tot i així, s'esculli una o altra, el preu afavorirà de ben segur l'adquisició i adopció del nou Windows 8 a més de permetre'ns entreveure un futur prometedor en els sistemes operatius dels de Remond. Això em fa dir amb rotunditat que, malgrat els resultats econòmics finals, que sempre compten, Microsoft ha tornat amb notables arguments entre les mans.