Cloud Gaming, el futur de l'entreteniment segons Sony

Una notícia inesperada ha sacsejat la indústria del videojoc: Gaikai, empresa de Cloud Gaming dedicada a oferir jocs en streaming, i fundada per un dels grans noms del sector, David Perry, ha estat adquirida pel gegant japonès Sony per 380 milions dòlars.

El joc en streaming no és nou a la xarxa, però sí tal com l’ofereix Gaikai, doncs permet jugar a videojocs tant complexos com el que més i disposant tan sols d’un comandament de control, una pantalla per visualitzar-lo i una connexió a internet relativament satisfactòria, sempre sense cap mena de hardware entre mig. És a dir, de la mateixa manera que veiem vídeos a Youtube, jugaríem amb videojocs, això sí, amb la complexitat que comporta la necessària interactivitat requerida pel format.

El secretisme a la indústria del videojoc és la clau que obre la porta a triomfar sense pal·liatius. Seus són alguns dels grans avenços de les TIC a l’actualitat. La possibilitat de navegar per internet al televisor, visionar qualsevol arxiu multimèdia a distància, jugar, com no, a videojocs, ja sigui sols o en mode multijugador on-line, control gestual o per veu, entre d’altres, semblen ara un requisit novíssim i indispensable dels dispositius mòbils més punters, però ja existien amb les videoconsoles que naixien fa gairebé 10 anys. I tots ells van ser incorporats de manera inesperada i sota un secretisme absolut. Per això sobta tant que un moviment estratègic imponent com el de Gaikai es tanqui a la vista de tothom sense cap mena de rubor per part de Sony. És una aposta decidida per un futur basat en el Cloud Gaming.

Sony sempre ha tingut un avantatge desaprofitat respecte Nintendo i Microsoft, els dos grans adversaris del sector. L’ecosistema d’entreteniment amb el que compta és immens i engloba tots els camps imaginables, des de televisors fins a telèfons i tablets. Però mai s’ha posat al servei de la causa i això ha comportat la pèrdua d’una llarga i còmode posició dominant al mercat. Si sumem l’adquisició de Gaikai tot aquest ecosistema pot passar a convertir-se en un actiu estratègic i, potser, acaba marcant la diferència entre l’èxit i el fracàs de la propera generació de dispositius d’entreteniment.

Fent-net futurologia, tots els dispositius Sony podrien oferir en streaming el gran ventall de videojocs acumulat per la companyia els darrers 20 anys, tant televisors, telèfons, tablets, reproductors de DVD i Blu-Ray, etc. Qualsevol dispositiu que en disposi o se li afegeixi una connexió a internet és susceptible de ser l’intermediari perfecte per a jugar. No cal dir que, per arribar a aquests extrems, tant Nintendo com Microsoft haurien de signar acords a dojo amb altres empreses que sí produeixen dispositius similars, doncs ara, tant els de Kyoto com els de Redmond van molt mancats d’ecosistema que ho permeti. Per tant, Sony té ja més de mitja feina feta.

Però anant una mica més enllà, es pot intuir la fi de l’evolució permanent de tots els sistemes de hardware i el regnat absolut de l’economia basada en els serveis. Si el que ens cal és tan sols una connexió a internet per accedir a qualsevol tipus d’oferta, no és necessari renovar el nostre dispositiu any rere any, els seus cicles de vida s’allarguen i, finalment, el que importa és el que hi ha a l’altra banda de la connexió. És a dir, s’acaba la cursa per veure qui introdueix la última tecnologia a les sales d’estar. Tot queda centralitzat i el límit el marca només la conexió i la capacitat d’adaptar-se al màxim de dispositiuts possibles.

Tot i la revolució que l’Apple Store va significar fa poc per al mercat de l’entreteniment on-line, potser ara és Sony qui té la clau del futur amb la seva aposta decidida pel Cloud Gaming. Però, com insinuàvem, el següent pas és saber convertir-se, de l’empresa de hardware que ara és, a una empresa de serveis al núvol. I això, que sembla fàcil, pot esdevenir el més apassionant i arriscat dels reptes.

• Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme