Chrome OS, un futur molt present

Aprofitant les vacances d'estiu que, com a qui us escriu, ens fan fugir de la llar habitual i, per tant, de les tant menystingudes comoditats tecnològiques, val la pena reflexionar en una proposta concreta que no fa tants anys va mostrar al món Google, un dels gegants Tech del nostre temps. L'any 2009 l'empresa del cercador ja estava molt consolidada gràcies al seu infalible servei de cerca i, entre altres coses, a un ja potent ecosistema de serveis web que avui dia són bàsics per alguns (Gmail, Google Maps, etc) i a la irrupció constant al mercat mòbil que pretenia competir contra Apple. I de sobte un 7 de juliol d'aquell mateix anyi quan ningú fixava la mirada en la informàtica convencional, Google ensenyava un nou sistema operatiu per a ordinadors convencionals (o potser no tant), Chrome OS, basat en aplicacions web que, evidentment, eren en la seva gran majoria les representacions aplicatives dels esmentats serveis del cercador. La promesa de la computació al 'núvol' es posava sobre la taula.

Chome OS és un sistema operatiu basat en Linux, de codi lliure com ja va sent habitual en Google, i les primeres característiques positives de la versió de 2009 era que consumia poca potència, s'iniciava a gran velocitat, estava pensat sobretot per als famosos netbooks, categoria d'ordinador que començava a tirar fort, i suplia amb escreix les funcions més utilitzades per un pc convencional, representada sobretot per Google Docs En no haver d'instal·lar res no calia ni una inversió en memòria 'emmagatzematge ni en potència de procés, doncs tot funcionava a distància des d'uns servidors remots. En aquell moment, però tot plegat sonava a ciència-ficció, doncs en basar-se en aplicacions web també implicava estar permanentment connectat a internet amb un consum raonablement alt de dades. O més que alt se'n podria dir constant, regular, o voraç, doncs aquesta connexió eren els fonaments d'una teulada molt bonica. I com no podia ser d'una altra manera, el que va costar trobar la resta de la casa va ser el que va mantenir Chrome OS en el bagul dels projectes agosarats.

Vist en perspectiva això ja sona troglodita. Tot i que al mercat dels ordinadors portàtils la conexió mòbil permanent encara és una quimera, s'han trobat solucions per a tots els gustos representades principalment pels smartphone, que no només s'han popularitzat (al 2009 ja existien amb les mateixes característiques actuals però encara eren un luxe per a molts), sinó que han consolidat el seu model amb una connexió permanent i unes aplicacions que no dubten a aprofitar-se'n. D'alguna manera, podríem considerar que el somni de Google ja és un present ben viu, doncs els sistemes operatius Apple per als seus MAC cada vegada s'assemblen més a les versions iOS, mentre que ja s'han posat a la venda dispositius i portàtils basats en Android.

I de Google Chrome OS què en queda? Doncs un futur per explorar. A la Google i/O de 2011, la conferència anual de l'empresa del cercador, es va anunciar que ACER i Samsung (que no es perd cap festa) desenvolupaven els nous Chromebooks, nova categoria invenada per a l'ocasió de portàtils lleugers i prims, més semblants als ultrabooks actuals que als netbooks passats, i funcionant amb un flamant Chrome OS. Tot i que més enllà de l'anuncia poc més se n'ha sabut, el que sí hem anat sentit és com Google s'endinsava en el mercat dels ADSL d'alta velocitat convertint-se en proveïdor, o treia a la llum el cada vegada més popularitzat Google Drive, el seu servei d'emmagatzematge al 'núvol' que encaixa a la perfecció amb el concepte de Chrome OS. Es pot pensar doncs que si Google havia de fer tantes passes pesteriors millor haver-les fet prèviament a la presentació de Chrome OS i que, en conseqüència, aquest sistema operatiu era innecessari i fruit d'un mal anàlisi del que estava per venir. Però si Google mai hagués imaginat Chrome OS i hagués perseguit el somni de posar-lo en tots els ordinadors, potser jo ara no estaria escribint aquest article com ho faig, sense importar el lloc on ho faig ni el dispositiu que utilitzo.

• Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme