Les perles del Mobile World Congress

El Mobile World Congress s’ha acomiadat fins l’any vinent amb molt bones xifres. De rècord!. El canvi a la nova seu de la Gran Via de Fira Barcelona ha afavorit que els seus 240.000 metres quadrats acullin més de 70.000 persones de 140 països amb un impacte econòmic per a la ciutat de Barcelona de 300 milions d’euros. Però amb quina sensació ens deixa enguany?

Explicava ja a l’anterior article que les principals companyies s’allunyen del soroll de la fira per guanyar notorietat en els constants intents de dominar el mercat. Deia també que ha tingut especial rellevància la nova gama mitjana de dispositius mòbils, encapçalada per un nou sistema operatiu, Firefox OS. Amplio el que ja explicava sobre aquesta novetat, doncs és el primer intent mitjanament seriós de trencar amb la dualitat iOS/Android i el recolzen operadores com Telefónica, Telecom Italia y DoCoMo (Japó). Durant aquest any es posaran al a venta els primers telèfons Firefox OS a Veneçuela, Colòmbia, Brasil i Catalunya (entenent que també al mercat espanyol). Des del meu punt de vista, però, el més interessant d’aquest sistema operatiu és que es basa en el llenguatge de programació HTML5, que vindria a ser el llenguatge lliure que tothom fa servir per assegurar un bon funcionament en tots els dispositius independentment del seu sistema operatiu. El concepte s’apropa a pensar que el nostre navegador és el sistema operatiu i, per tant, naveguem per ell amb naturalitat. I això crida l’atenció perquè Firefox OS permet ser instal·lat, per exemple, en un Android, sempre i que es disposi del coneixement necessari per a fer-ho.

Cal destacar també d’aquest MWC13 l’eclosió dels ‘Fablets‘. Aquest és el terme que s’utilitza per aquells dispositius que, malgrat anomenar-se mòbils, tenen una mida escandalosament exagerada. Prové de la fusió de les paraules phone i tablet i defineix perfectament de què es tracta: dispositius relativament grans, que en circumstàncies normals identificaríem com tauletes, però que tenen la curiosa característica de permetre enviar i rebre trucades telefòniques. Un telèfon gran, vaja. Samsung ha presentat al MWC13 el Galaxy Note 8, un ‘fablet‘ de 8 polzades que de manera immediata s’ha convertit en el millor representant d’aquesta categoria. Té una pantalla de 1280×768 píxels de resolució i format 16:10 enlloc dels 16:9 clàssics d’Android. Us imagineu parlant a través d’aquest dispositiu? La imatge ridícula que veieu acompanyant l’article és una mostra del que Samsung no vol que acabi sent. Per això han afegit al ja espectacular S Pen que acompanya a tota la gama un auricular i un micròfon com a alternativa a dur-se tot l’aparell a l’orella. A més, diuen, sempre podem utilitzar dispositius Bluetooth. El fet, però, és que aquest Galaxy Note 8 es converteix en tot un referent i consolida una categoria fins enguany poc explotada.

No voldria oblidar-me d’alguns dispositius que, amb més o menys notorietat, han destacat per un o altre motiu. El Padfone Infinity, d’ASUS, n’és un. Es tracta d’un mòbil ben construït i amb bon tacte, de gama alta, però amb la peculiaritat de poder-se encaixar en una carcassa que incorpora una pantalla de 10 polzades. Una vegada connectats, el mòbil n’és el cervell, mentre que la resta amplia el que veiem fins a una mida de tauleta. El problema és que el pack de dos, fet pel qual tindria sentit adquirir-lo, ascendeix a 999€, del tot excessiu. L’XPERIA Tablet Z de Sony és una altra perla. Es tracta d’una tauleta de 10 polzades que copia el disseny del seu germà petit, l’XPERIA Z, i que, també com ell, està construïda de forma hermètica i robusta per resistir a l’aigua i altres inclemències. Segur que l’heu vist a més d’un reportatge aquests dies perquè la imatge de submergir-la i que surti de l’aigua funcionant com si res és molt llaminera. Podreu adquirir, doncs, un dispositiu que us podreu endur a la banyera o a la platja sense perill excessiu. La seva pega? Doncs, de nou, el preu: 499€. I què me’n diríeu si us parlo d’un mòbil amb dues pantalles? El YotaPhone té, per una banda, la clàssica pantalla LCD convencional de 4’3 polzades. Però per la part del darrera, opera amb una altra de tinta electrònica. És molt interessant perquè aquesta segona pantalla aposta per la lectura de correus electrònics, visualització de mapes o lectura de llibres o documents de text, tot plegat de poca interactivitat. D’acostumar-nos, l’estalvi de bateria pot ser important.

I per finalitzar la meva selecció de les perles d’aquest MWC13, una petita referència a dos dispositius NO mòbils que, crec, arriben a completar el trencaclosques de tot el que SÍ és mòbil. Es tracta del Samsung HomeSync i elSony Personal Content Station. Ambdós dispositius volen ser els nous centres neuràlgics de la llar. Mitjançant wifi, sobretot, però també altres connexions, incorporen discs durs i programaris basats en Android que concentrarien tota la nostra vida digital, des d’imatges, vídeos, perfils d’usuari, còpies de seguretat, etc. i tot sense un ordinador entremig. Com us dic, podria ser la peça que faltava en tot el nostre ecosistema digital, pel que val la pena fer-hi una ullada i estar molt atents a com evoluciona en el futur aquest concepte.