A finals d’any toca un canvi generacional en el món dels videojocs. Tant Sony com Microsoft ja han presentat les seves noves videoconsoles, màquines destinades a ocupar les sales d’estar de les llars els propers cinc anys, com a mínim. I parlar d’un aparell tecnològic punter i destinat a durar tant temps no és dir poca cosa. Estem acostumats a que en el món de les TIC els dispositius duren cada vegada menys anys, les generacions es renoven anualment i els productes són descatalogats als dos anys d’haver sortit al mercat. Per tant, un aparell que n’ha de durar cinc fa retornar a vells esquemes mentals i de mercat. Però són els tempos del sector, doncs desenvolupar els videojocs que consumeix el públic específic al que van dirigits comporta una mitjana d’un any i mig, com una superproducció de Hollywod. I quin és aquest públic específic?
Hi ha diverses maneres d’apropar-se als videojocs. Per una banda hi ha els ‘hard gamers’, aquells que viuen obsessionats en aquell enemic o nivell infranquejable del joc. També hi ha jugadors esporàdics, els que afronten un joc nou amb ganes, que alhora s’esvaeixen a les dues o tres setmanes i que tan sols es recuperen cada pocs mesos. També hi ha qui no n’està interessat i, per tant, parlar de videojocs passa per parlar de poc més que de ‘coses de nens’. Qui no ha sentit l’expressió “¿que no ets grandet per jugar a vieojocs?”. Sense generalitzar, aquests darrers són aquella generació que probablement mai n’ha jugat ni ho farà, més per absentisme que per manca de ganes. Però el cert és que no hi ha edat, i els anys l’únic que poden fer és que hom passi d’un grup a l’altre. Generalment, els adolescents es troben al primer grup i van passant al segon a mida que altres prioritats -estudis, relacions, esports, entre d’altres- ocupen la seva vida. I una vegada has jugat, és difícil deixar de fer-ho, pel que, també amb els anys, el tercer grup cada vegada queda més difós.
Les noves videoconsoles presentades per Sony i Microsoft són molt similars entre elles, més semblants a ordinadors que les de generacions anteriors, el que els ajuda a reduir costos, i amb capacitats també semblants. Però cadascú ha volgut enfocar allà on més li convenia el seu producte. Com, sobre el paper, la nova Playstation 4 de Sony és més potent que la competència, la seva posada de llarg va estar envoltada de demostracions de potència i videojocs, quelcom molt agraït per al públic i mitjans de comunicació del sector i, per tant, també molt lloat. En canvi, l'XBox One de Microsoft -així es dirà la nova creació dels de Redmond- va destacar en escreix per la seva capacitat multimèdia com a centre neuràlgic de la sala d’estar. Ens van voler vendre que a través d’ella podrem veure Blu-Ray, DVD, veure-hi la TV de manera interactiva i tenir al nostre abast la botiga online de la marca així com els principals proveïdors de serveis d’entreteniment del mercat. Però es van veure pocs jocs, el que va fer que la crítica fos realment dura i possiblement immerescuda, doncs a una videoconsola de nova generació de la marca Xbox se li pressuposen els grans videojocs.
En canvi, Sony va optar per una estratègia diferent a la que havia utilitzat l’any 2006 amb la generació anterior. En aquell moment ensenyava un dispositiu preparat per a les sales d’estar, estèticament decoratiu, i amb una capacitat multimèdia que en aquell moment era incipient. I la seva competència, sense ser tant atractiva en disseny, i apostant pels jocs i els jugadors, es va posar aviat a l’alçada en aquest altre aspecte. La conseqüència, fins a dia d'avui, va ser la pèrdua de lideratge de Sony en favor de Microsoft. Tant aleshores, quan Sony ho va destacar, com ara, quan gairebé no n'han dit res, també se'ls pressuposa la capacitat multimèdia innata a les consoles del gegant japonès. Només cal recordar que la primera Playstation permetia reproduir l'aleshores novedós Compac Disc, que la segona acceptava una impensable posició vertical, ideal per a moltes sales d’estar amb poc espai, y que la tercera era un reproductor en alta definició a meitat de preu que la resta en aquell moment, ara fa set anys. Ambdues seran grans videoconsoles i alguna cosa més.
Per tant ja s'han descobert les cartes, però amb cap as al descobert que intueixi plantar batalla al veritable perill del sector, la incursió dels telèfons mòbils i les tauletes com a plataformes de joc amb entitat pròpia -i també econòmica-. Potser en un parell de setmanes en sabrem més, doncs la principal fira internacional de videojocs, que se celebra a Los Angeles d'aquí a pocs dies, promet una lluita acarnissada.
Per cert, no voldria acomiadar aquest article sense fer una petita referència a una fira de videojocs que a finals de juny se celebrarà a Barcelona. Es tracta de la Gamelab 2013 i que, enguany, guanya pes específic amb un convidat d'excepció, Mark Cerny, el dissenyaopr principal de la propera Playstation 4. Per entendre'ns, es tracta d'una de les 5 persones més importants -si no la que més- en un sector que mou molts i molts milions a l'any. Gran notícia que, novament, situa Barcelona i Catalunya a l'epicentre mundial de les TIC.
