dijous, 3 d’abril del 2014

Bojos pel 'selfie'


Quan les enciclopèdies hagin d'il·lustrar el terme selfie la imatge serà sens dubte la de l'autoretrat de la nit dels Òscars del 2014. En mitja hora, el selfie que Bradley Cooper va captar amb el telèfon mòbil de la presentadora, Ellen DeGeneres, va batre el rècord a Twitter que tenia la fotografia que va piular pel president dels EUA, Barack Obama, al 2012, després de la reelecció. En una hora ja havia superat el milió de retuits, en acabar la cerimònia, ja portava més de dos milions de repiulades.

Però, el selfie dels Òscars no va fer res més que confirmar una tendència a la xarxes socials que el prestigiós diccionari Oxford ja havia detectat mesos abans quan la va escollir com a paraula de l'any 2013. El que sí s'ha de reconéixer a DeGeneres i la tropa d'actors que es van fotografiar amb ella és que han popularitzat l'anomenat multiselfie i, ara, no hi ha festa ni sortida entre amics sense #multiselfie.Fins i tot, els Borbons s'hi han apuntat a la moda.

L'evolució del selfie és constant i ara la nova tendència és el morning selfie o bedfie. El va inaugurar la cantant Beyoncé quan va voler mostrar al món la seva bellesa natural i es va autoretratar al llit als pocs minuts de despertar-se.

Tot i que el fenòmen va començar de manera anònima són les celebrities les que marquen tendència. Sens dubte, una de les característiques del selfie és la seva capacitat de ser notícia. Els digitals inclouen diàriament informacions sobre l'últim selfie rellevant, encara que no estigui envoltat d'un rècord de viralitat o de polèmica.

El primer selfie que va ocupar els titulars de les capçaleres de més renom va ser el que es va fer Obama amb la primera ministra danesa, Thorning Schmidt, i el premier britànic, James Cameron, durant el funeral de Nelson Mandela. Però, la polèmica no va ser generada pel propi selfie sinó per la cara de Michelle Obama davant el "tonteig" del seu marit amb l'atractiva Schmidt.

Veure l'home més poderós del món fent-se un multiselfie va deixar definitivament enrere aquella idea, que fa un temps podia tenir algú, que aquest tipus d'autoretrat era un recurs per aquells pobres desgraciats que no tenien ningú de confiança que els hi fes una foto. Ara és una moda a la que no escapa gairebé ningú, ni el president dels EUA.


La bogeria pel selfie ha convertit a l'autoretrat fet des d'un dispositiu mòbil en una disciplina amb subcategories. A banda dels ja esmentats, bedfie i multiselfie, aquí van altres modalitats compartides per anònims i famosos a través de les xarxes:
  • Belfie: Mostra els encants posteriors del teu cos. Kim Karsdashian i Rihanna són les reines.
  • Selfit: Presumeix d'abdominals i de gimnàs. 
  • Selfbeach: Llueix xancletes, bikini i, sobretot, cames bronzejades.
  • Carfie: Ensenya a tothom l'estil que tens al volant d'un cotxe.
  • Selfeet: No cal que portis uns 'manolos' per presumir d'estilisme als peus.



dimarts, 18 de març del 2014

Claus per divulgar ciència a les xarxes socials


Com divulgar ciència a través d'internet i les xarxes socials? Aquesta era la qüestió que es va posar sobre la taula dels cinc ponents que van participar en el debat Internet i les eines de social media en la comunicació de la ciència, organitzat pel Departament d'Economia i Coneixement en el marc de la Social Media Week Barcelona.

Les claus per fer arribar la ciència al gran públic van venir de la mà d'autèntics experts com Mark Frankel, director de l'equip social news de la BBC, o Gabriel Bolognese, directora de productes i continguts de Yahoo Espanya. També van intervenir-hi Ouali Benmeziane, director i fundador de WebCongress, l'expert en posicionament web Javier Casares, i Jordi Villà-Freixa, director de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Vic.

Tots van coincidir a l'hora d'assegurar que és possible arriba al gran públic amb informacions sobre ciència però que cal seguir una estratègia correcta perquè, com va afirmar Bolognese, "fa falta un bon contingut però també un bon contenidor". En aquest sentit, Benmeziane va aconsellar fer dissenys atractius alhora que senzills per atreure internautes. Així mateix, cal que els continguts siguin accessibles. En aquest punt, el científic Villà-Freixa va reiterar que si l'investigador no es veu capaç o no té la disponibilitat per divulgar la tasca que realitza ha de recórrer als professionals de la comunicació. En una ponència provocadora, on va arribar a dir que els científics veuen la comunicació "com una pèrdua de temps", Villà-Freixa va destacar la bona comunicació de la ciència com a clau per "fomentar vocacions científiques" entre els més joves.

Una de les intervencions més esperades de la jornada celebrada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va ser la de Frankel, que dirigeix l'equip de persones que diàriament gestiona els comptes de la BBC a Twitter, Facebook, Google+ i Instagram. Frankel va animar als científics a utilitzar totes les possibilitats que ofereixen les xarxes socials per arribar la públic: fotografies, missatges curts i entenedors, etiquetes interessants, vídeos... També va apostar per la innovació i va explicar la recent experiència de la BBC a Instagram: fer notícies de 15 segons per atreure als usuaris d'entre 15 i 20 anys que no consumeixen mitjans de comunicació.

La jornada Internet i les eines de social media en la comunicació de la ciència -primer acte de l'àmbit de Coneixement de l'agenda commemorativa del Tricentenari- va reunir a més de 200 persones de l'àmbit científic i de les TIC que van interactuar amb els cinc ponents en el debat obert que va posar el punt i final a l'acte.

L'esdeveniment es va poder seguir per streaming i va tenir un ampli ressò a la xarxa gràcies als hashtags #cienciasmw i #smwbcn.